El context polític britànic a un mes del Brexit

0
Brexit UE Regne Unit
Foto: Europa Press.

En un mes tindrà lloc el Brexit, el referèndum en què la població britànica decidirà si el Regne Unit segueix dins la Unió Europea o marxa

Ben aviat es va conèixer el referèndum del pròxim 23 de juny com a Brexit. Enginy britànic en què es combinen les paraules Britain i exit, i que tot i definir només una de les dues opcions es va establir com a terme identificatiu de la situació. Els que fan campanya per seguir dins dela Unió Europea (UE) van decidir anomenar-la Bremain, però el concepte no ha arribat tan lluny.

Les últimes enquestes, publicades el 19 de maig, tornen a mostrar que votants i política segueixen igual: dividits. Els resultats de les enquestes sobre el referèndum sempre han estat molt ajustats, però a mesura que s’apropa la data de la consulta els números s’igualen cada cop més. Les darreres xifres indiquen que un 47% de la població votaria per quedar-se dins la UE i un 40% ho faria per marxar, mentre que un 10% encara està indecisa.

Tant la campanya del Bremain – encapçalada pel primer Ministre David Cameron – com la del Brexit – amb el UKIP com a protagonistes – s’han centrat en el mateix. L’estatus especial del Regne Unit dins la Unió Europea ha ocupat gran part dels discursos. Els de Cameron l’han utilitzat per remarcar que el que demanen ells no és més integració dins la UE, sinó tot el contrari. Els que no volen pertànyer més a la Unió l’utilitzen per dir que res d’això és suficient.

un 47% de la població votaria per quedar-se dins la UE i un 40% ho faria per marxar

Cal tenir en compte que el referèndum és una promesa electoral que va fer David Cameron abans de ser escollit com a primer Ministre al maig de 2015. A partir d’allà s’ha centrat en posar la data i fer campanya per quedar-se dins la UE, amb reunions amb els representats europeus més importants i fortes divisions dins el seu partit.

Els tres eixos de David Cameron

L’objectiu principal de David Cameron ha estat aconseguir que la UE reconegués algunes de les seves demandes respecte a tres grans àmbits: sobirania, mobilitat i immigració i economia. Els politòlegs Berta Barbet i Pol Morillas desenvolupen aquestes causes en un document publicat per CIDOB on s’explica com les demandes de l’opinió pública britànica s’han adaptat al context europeu.

A finals de febrer, Cameron va aconseguir que el Consell Europeu li aprovés el seu pla sense tocar-hi cap punt ni cap coma. En aquest s’hi incloïen restriccions d’entrada de persones migrants, així com restriccions econòmiques per les que ja estiguessin al Regne Unit, beneficis per la City de Londres i la negació explícita d’haver d’assolir una major integració dins la Unió Europea.

Això va venir amb un bonus, que consisteix en el fet que les targetes grogues que tregui el Parlament britànic davant una normativa de la UE s’interpretaran com a targetes vermelles. Així, des dels organismes europeus no s’hauran de plantejar revisar les propostes sinó qüestionar-s’ho de manera seriosa.

El problema de la campanya de David Cameron és que, com s’explicava al seminari al CIDOB sobre el tema, ha centrat els seus arguments en l’estatus especial del Regne Unit i no amb els valors europeus que fan que sigui interessant seguir-hi dins.

I després què?

El panorama polític al Regne Unit no serà el mateix després del referèndum. Si guanya el Brexit, començaran a activar-se tots els mecanismes per fer efectiva la sortida i si guanya el Bremain el tracte amb la Unió Europea serà molt diferent. L’investigador de London School of Economics, Stuart Brown definia aquell moment com “incòmode”, sobretot si la diferència entre resultats és molt petita.

No només s’hauran de redefinir les polítiques exteriors, sinó que s’hauran de canviar també les interiors i votar un altre govern. És aquí on David Cameron tindrà un dels majors problemes, ja que el seu partit està molt dividit entre les dues opcions i part de la seva cúpula de govern aposta per deixar la Unió Europea.

Haurà d’escollir una nova candidatura per liderar el partit, a més de gestionar la crisi interna per la qual cosa té tres opcions segons Brown. La primera és incloure els principals euroescèptics al nou Govern per frenar les divisions, la segona i la més improbable declarar una “guerra” oberta dins el partit i l’última consisteix en amagar aquells incòmodes per a Cameron i premiar als que han donat suport durant tota la campanya.

Cameron ha centrat els arguments en l’estatus del Regne Unit i no amb els valors europeus

Els laboristes no tenen problemes de divisons internes, sinó amb el candidat. Si guanyés el bremain, les veus expertes aposten per escollir un candidat més de centre, ja que l’actual, Jeremy Corbyn, té una posició molt crítica amb la UE i creu que s’ha de refundar. La població britànica no acaba de veure amb bons ulls aquesta postura i és per això que si volen la victòria s’hauran de repensar l’estratègia.

Pel que fa al UKIP, si no hi ha segon referèndum tendirà a la desaparició, ja que el seu programa se centra bàsicament en l’euroescepticisme. Ara bé, un segon referèndum vistes les enquestes, no és gens descartable. Els votants escèptics no desapareixeran a l’endemà del referèndum, igual que no ho farà el debat. La decisió serà, però, del nou primer Ministre.

A la Unió Europea la situació tampoc serà la mateixa. Hauran de decidir com gestionen la situació si marxen i en què cediran si es queden. En ambdós casos el que pot passar és que altres països demanin també un referèndum o renegociar les condicions del país dins de la UE. Sigui com sigui, i com apuntava el polític liberal britànc Andrew Duff, “no és estar o marxar; és sobre si serà un soft brexit o hard brexit.