Convergència necessita diputats aliens per tenir grup propi

0
Francesc Homs Congres Diputats
Francesc Homs atèn els mitjans al Congrés dels Diputats | Foto: Europa Press

Tant al Congrés com al Senat, CDC necessitaria que PP o PSOE li prestin diputats per poder tenir grup parlamentari propi

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) haurà de recórrer al PP o al PSOE per poder tenir grup parlamentari propi al Congrés i al Senat, ja que, amb els resultats que van obtenir a les eleccions generals de diumenge passat, no compleixen els requisits mínims que fixen els reglaments de les dues Cambres per poder-se organitzar de manera autònoma.

El Reglament del Congrés preveu dues vies per poder crear un grup parlamentari: obtenir un mínim de 15 escons o, en cas de no arribar a aquest llindar, tenir cinc diputats i, a més, aglutinar el 5% dels vots a nivell nacional o bé un 15% en les circumscripcions en les quals es va presentar candidatura.

A les eleccions de diumenge passat, CDC va aconseguir retenir els vuit escons que tenia en l’anterior, però va perdre més de 88.000 vots respecte al desembre, de manera que ja no arriba al 15% dels suports en les quatre províncies catalanes, ni en el conjunt de Catalunya, l’argument que en la passada legislatura van esgrimir el PP i el PSOE per permetre-li tenir veu pròpia al Congrés.

Amb aquest escenari, si la Mesa del Congrés aplica estrictament el Reglament de la Cambra, CDC hauria de recalar al Grup Mixt i compartir espai, temps i recursos amb fins a sis partits més.

Necessita set diputats 

Per evitar-ho, als convergents només els queda una tercera via per poder conformar grup parlamentari, i és la de recórrer a préstecs, puntuals o no, de diputats d’altres grups, una pràctica que en legislatures anteriors es va permetre a partits com Coalició Canària (CC), Unió, Progrés i Democràcia (UPYD), IU-ICV i ERC.

En aquest cas, CDC necessita set diputats per arribar al mínim de 15 que fixa el Reglament de la Cambra Baixa per tenir grup sense tenir en compte els percentatges. Segons han indicat a Europa Press fonts parlamentàries, el problema és que aquest préstec no el pot fer qualsevol partit, sinó que han de ser les grans formacions, que ja tenen assegurat el seu propi grup parlamentari i tenen marge per fer cessions.

Això sí, Units Podem o Ciutadans són opcions molt improbables. El primer ja té les seves pròpies complicacions d’organització interna amb les tres confluències territorials amb les quals va concórrer a les eleccions al costat de Izquierda Unida, i el segon ni tan sols es plantejaria aquesta eventualitat per principis ideològics.

Amb aquest panorama, els independentistes catalans es plantegen sondejar els dos partits majoritaris. Tant si és el PP com si és el PSOE el que accedeixi a aquesta petició, els convergents podrien registrar el seu grup parlamentari i, si la Mesa del Congrés li dóna el vistiplau, aquests diputats prestats haurien de continuar amb els independentistes fins al següent període de sessions, que és quan s’integrarien definitivament en el seu grup d’origen.

 

Improbable però viable aliança amb ERC

No és descartable tampoc que CDC truqui a la porta d’ERC per unir-se a ells en la conformació d’un grup parlamentari per a tota la legislatura, tenint en compte que a Catalunya són socis de govern. Des d’ERC han assegurat a Europa Press que aquesta trucada encara no s’ha produït i que, arribat el cas, haurien d’estudiar la sol·licitud.

Això sí, l’opinió majoritària a Esquerra és contrària a compartir grup amb CDC i va ser la que va imposar el 2015 la negativa a reeditar la coalició JxSí que van demanar veus convergents com Francesc Homs.

Al senat, el Reglament no exigeix percentatges i es limita a establir que calen deu parlamentaris per formar grup propi, tot i que després el número pot reduir-se però mai per sota de sis.

 

Al Senat necessiten sis

En els comicis de diumenge, CDC va recollir quatre senadors, per la qual cosa en el seu cas en necessitaria sis més per poder tenir grup propi. En aquest cas, els convergents també podrien recórrer a préstecs puntuals de senadors del PP o del PSOE, però dos d’ells haurien de continuar durant tota la legislatura a l’eventual grup que creessin.

Tenint en compte que aquesta opció no sembla que es pugui portar a terme, CDC hauria d’estudiar la possibilitat de negociar també amb Esquerra Republicana (ERC), que va aconseguir 12 senadors, que podria prescindir de dos d’ells sense que això afectés la constitució del seu grup.

És habitual al senat que els partits es prestin senadors i que PP i PSOE cedeixin un o diversos noms a formacions menors perquè arribin al número de deu exigit pel Reglament. Una vegada el grup està inscrit i comença a funcionar, aquests parlamentaris prestats tornen a la seva formació d’origen. En la passada legislatura, el PSOE va cedir dos senadors a ERC i a Democràcia i Llibertat (ara CDC), decisió molt qüestionada des del PP.

 

Quines avantatges té el grup propi?

Tenir grup propi suposa grans avantatges polítics, econòmics i de mitjans. Qui el constitueix té garantida la seva representació en totes les comissions parlamentàries, a la Diputació Permanent i veu pròpia a la Junta de Portaveus i capacitat per intervenir en tots els debats en igualtat de condicions; mentre que dins del Grup Mixt cal repartir-se temps d’intervenció i seients en les comissions.

En les sessions de control, tenir grup propi possibilita entrar en les quotes de preguntes i interpel·lacions al Govern, així com avantatges a l’hora d’incloure les seves proposicions no de llei en els plens, però en el Grup Mixt tot aquest ‘tros de pastís’ ha de distribuir-se a parts iguals.

En el pla econòmic, per exemple, durant l’anterior legislatura les forces polítiques que es van constituir en grup van rebre al Congrés una subvenció fixa de 28.597,08 euros mensuals i una altra variable, en funció del nombre de diputats que componien el grup, que ascendia a uns 1.645,49 euros mensuals per escó. El sistema al senat és idèntic, tot i que varien les quantitats.

A més, només havent aconseguit grup parlamentari propi es pot accedir al cobrament de les subvencions per enviament gratuït de propaganda electoral durant la campanya. I els avantatges es prolonguen per a les següents eleccions, perquè els que ara ho aconsegueixin tindran opció a presència en els futurs debats electorals i plans de cobertura informativa dels mitjans públics.