El Corredor Mediterrani, a pas lent

0
Carles Puigdemont Ximo Puig
Carles Puigdemont amb Ximo Puig, a Barcelona | Foto: Europa Press

Els partits han posat el Corredor Mediterrani al centre de la seva campanya electoral a Catalunya

Els ‘comuns’, amb la resta de candidats d’Unidos Podemos i Pablo Iglesias al capdavant van defensar en el seu acte central de campanya a Barcelona la necessitat i importància d’engegar el Corredor Mediterrani. La cap de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, també va defensar-lo durant el míting taronja a la capital catalana i el va qualificar d'”imprescindible”.

Fa un parell de setmanes, es va anunciar que els partits catalans s’unien en un front comú per defensar el Corredor Mediterrani. Així ho van decidir el Govern català i el valencià que estan portant a terme unes taules per impulsar la infraestructura. El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va instar al Govern a assumir la reclamació de Catalunya i d’Espanya i va reclamar que s’atengui sense “retard” el projecte.

Per al President, el corredor porta un gran retard, que suposa una pèrdua de treball i de competitivitat de l’economia espanyola; cosa que també senyala l’Informe del Tribunal de Comptes de la UE. Entre Espanya i França van circular per Perpignyà en 2011, 2012 i 2013 els següents trens: 357, 536 i 931, respectivament. Unes dades que estan molt lluny del que s’esperava: 8.665 trens.

El Corredor Mediterrani és una xarxa primordial per a la Unió Europea. No obstant això, per què es desenvolupa de manera tan lenta?

 

Què és el Corredor Mediterrani?

El Corredor Mediterrani són un conjunt de línies ferroviàries paral·leles a la costa de la Mar Mediterrània. És considerat un dels nous corredors intermodals majors d’Europa. El projecte, portat a terme en diferents terminis, forma part del programa “Connectar Europa” juntament amb el Corredor Atlàntic i el Corredor Central. Tots tres seran les tres principals xarxes de transport tant de persones com de mercaderies.

El Corredor Mediterrani és una connexió de la península Ibèrica amb la resta del continent europeu. Malgrat els beneficis que pot comportar, i que l’Eurocambra el qualifica de una xarxa prioritària de transport, s’està desenvolupant d’una manera lenta.

 

Un projecte guiat per la Comissió Europea

La responsable de premsa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Laura Rahola, ha senyalat que per Brussel·les el Corredor Mediterrani és una “xarxa central i prioritària que està dins del projecte Trans-European Transport Networks (TEN-T)”. El TEN-T és un conjunt planificat de xarxes prioritàries de transport pensades per facilitar la comunicació de persones i mercaderies a tota la Unió Europea.

“Per la Unió Europea el Corredor Mediterrani és una xarxa bàsica que serveix per millorar el transport entre els Estats membres. Per això, compta amb finançament europeu primordial”, senyala Rahola. Per tant, quin és el problema? Segons la responsable de premsa, la infraestructura és de “gran envergadura” i suposa un desenvolupament “lent”. A més, senyala que “malgrat que la UE és l’instrument per marcar els objectius, qui decideix les obres i les inversions és el Govern espanyol”. Per tant, encara que la UE tingui bones intencions, no pot accelerar el desenvolupament del Corredor Mediterrani.

“La UE no pot demanar obres. El que sí que pot fer, i de fet, fa és un seguiment específic. De moment, però, estem dintre del límit. La construcció ha d’estar realitzada per al 2030”, senyala Rahola. Uns anys que queden lluny. “El coordinador va fent un informe i realitza un seguiment específic del Govern per veure que es compleixen els terminis a mitjà termini”, menciona la responsable de premsa.

Malgrat les intencions dels Presidents de la Generalitat catalana i valenciana, Carles Puigdemont i Ximo Puig, de demanar al Govern que impulsi el Corredor Mediterrani, aquest es troba dintre dels terminis que estableix la UE. Fins al 2030 no està obligat a acabar la infraestructura mentre compleixi els terminis establerts.