Crear escola

0
Joaquim Maria Puyal
Joaquim Maria Puyal a un acte al Col·legi de Periodistes de Catalunya | Foto: Europa Press

Hi ha molts temes de l’actualitat política que mereixerien ser analitzats, comentats i debatuts abastament. Des de la incomprensible no aprovació dels pressupostos per part de la CUP, passant per l’ocupació d’un local al barri de Gràcia o fins i tot, el contingut dels mateixos pressupostos. També ens podríem endinsar en tot allò que ens ofereix ara mateix la contesa electoral espanyola, a pocs dies de començar la campanya.

Però sincerament, em ve molt més de gust parlar-los d’un tema que també aquests dies ha tingut la seva importància. El 5 de setembre de 1976 en Joaquim M. Puyal feia la seva primera transmissió per ràdio d’un partit del Barça. Era contra el Las Palmas a l’estadi i l’emissora per la qual es podia sentir el Puyal i ens obria un món nou era Ràdio Barcelona, de la cadena SER. Al cap dels anys el Puyal va fer cap a Catalunya Ràdio i va consolidar la transmissió d’en Puyal, LaTdP, com un dels referents de la ràdio catalana i del periodisme esportiu. De tot això aquesta temporada n’ha fet quaranta anys. Ni més ni menys que quaranta anys de fidelitat a una audiència que ha crescut amb el programa.

És molt difícil condensar quaranta anys en unes poques línies i més tenint en compte que el Barça durant tots aquests anys les ha vist de tots els colors possibles. Però de tot allò que podríem dir del Puyal i la seva transmissió en vull destacar tres coses.

La primera és la seva capacitat per a fer escola en un terreny tan complex com les transmissions esportives. Crec, sincerament, que hi ha un estil català de retransmetre els partits de futbol, i també d’altres esports (el bàsquet, l’handbol, l’hoquei,… fins i tot les motos). I aquest estil no és cridaner, és respectuós, i malgrat tenir colors és del tot objectiu en les seves valoracions i avaluacions.

La segona és la seva aportació a la llengua catalana. L’any 1976 ningú havia sentit una retransmissió d’un partit de futbol del Barça per la ràdio. Hauria sigut molt fàcil copiar mimèticament l’estil que s’utilitzava en d’altres emissores que ja havien definit una certa manera de retransmetre, tot i que certament estaven evolucionant amb alguns monstres del periodisme esportiu estirant del carro. Però Puyal va posar en pràctica una nova manera de comunicar allò que passava als camps de futbol des de la ràdio, i en aquest sentit era indispensable tractar la llengua catalana amb una cura extraordinària. Sortíem del franquisme i el català encara no era reconegut com a llengua oficial. Calia descobrir expressions, adaptar paraules i fer-les conegudes i populars. Avui, segurament que tots plegats parlem una mica millor el català, gràcies a aquell primer Dallas emès per TV3 en els seus inicis, però també gràcies al Puyal i les seves transmissions de futbol en català.

Finalment volia destacar una tercera qüestió i és la dimensió d’en Puyal com a periodista i comunicador. Home de ràdio, però també home de televisió, les seves aportacions a TV3 són imprescindibles encara ara per entendre el model de televisió amb què ens hem dotat. Però sobre tot Puyal és un comunicador nat, un estudiós i un teòric d’aquest fenomen que al llarg del segle XX i el segle XXI ha entrat a les nostres vides des de diferents angles i a partir de diferents mitjans, la ràdio, la tele però també els ordinadors o els smartphones. Després d’una colla d’anys de fer futbol en català i quan més d’un li cantava les absoltes, el Puyal va reinventar absolutament LaTdP i va oferir un producte absolutament renovat i comunicativament molt potent, un producte líder i no només d’audiències.

Puyal ha creat escola i ha sabut fer equip, dues virtuts del tot necessàries en els dies que vivim.

Potser avui hauria tocat parlar de pressupostos, d’okupes o d’eleccions. Potser sí. Però, sincerament, estic una mica cansat de dinàmiques negatives i en algun cas pernicioses, i em venia molt més de gust parlar d’una cosa positiva per al país i per al futur del país. Tan de bo que molts, des d’altres àmbits d’actuació, prenguessin nota de l’actitud, el talent i la brillantor d’una persona, que ens ha fet compartir moltes estones de felicitat. Gràcies mestre Puyal per aquests 40 anys i per tot el que en penja, que no és poc.