Creen cèl·lules productores d’insulina que podrien tractar la diabetis tipus 1

0
Un investigador tractant cèl·lules mare | Foto: Europa Press
Un investigador tractant cèl·lules mare | Foto: Europa Press
Un investigador tractant cèl·lules mare | Foto: Europa Press

La clau de la investigació està a la substitució de cèl·lules beta

EP / Investigadors han desenvolupat una nova tècnica per produir cèl·lules amb capacitat de secretar insulina, segons informa un estudi que es presenta a la 54 Reunió Anual de la Societat Europea d’Endocrinologia Pediàtrica. La tècnica podria desenvolupar-se més per emprar-se en el trasplantament en pacients amb diabetis tipus 1.

En la diabetis tipus 1, el sistema immunitari ataca per error el cos i destrueix les cèl·lules beta en el pàncrees, que són les úniques responsables de la producció, l’emmagatzematge i la secreció d’insulina, l’hormona que regula els nivells de glucosa a la sang. Actualment una de les teràpies més prometedores en la lluita contra la diabetis és la substitució de les cèl·lules beta.

En la teràpia de reemplaçament per a la diabetis tipus 1, els investigadors de la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, van demostrar prèviament que cèl·lules derivades del conducte pancreàtic humà (HDDCs, per les sigles en anglès) són una font atractiva de cèl·lules. Aquestes cèl·lules es troben en el pàncrees adult i són cèl·lules progenitores, que tenen una tendència a diferenciar-se en tipus específics de cèl·lules.

En aquest estudi, el grup va reprogramar HDDCs perquè es comportessin com les cèl·lules beta i secretaran insulina en el pàncrees, en resposta a la glucosa. Els investigadors van emprar ARN missatger (ARNm) d’un factor de transcripción– una proteïna que controla quins gens estan apagats o al genoma– anomenat MAFA. L’ARNm es transforma en proteïnes abans de la unió a ADN cel·lular per tal d’orquestrar els canvis en les funcions cel·lulars.

Aquesta tècnica va permetre als autors evitar qualsevol potencial modificació genètica de les cèl·lules diana. “La novetat del nostre treball rau en l’ús de teixit adult que evita els riscos relacionats amb les cèl·lules mare, com el càncer, i d’un protocol que modifica les cèl·lules amb una acció directa sobre l’ADN sense cap canvi estructural”, revela l’ investigador principal, el professor Philippe Lysy.

“El nostre sistema de reprogramació cel·lular amb factors de transcripció utilitzant ARNm obre portes a experiments en altres camps científics amb l’objectiu de produir cèl·lules amb una nova funció en el context de les malalties amb una pèrdua de funció”, subratlla aquest expert.