De què parlem quan parlem de crisi de la socialdemocràcia? (i II)

0
Socialdemocràcia europea
La socialdemocràcia europea s'ha anat acostant a les polítiques conservadores en els darrers anys.

Es pot parlar d’una crisi de la socialdemocràcia europea o és més aviat una redefinició del terme?

Les bases de la socialdemocràcia entesa com s’havia fet fins ara trontollen. L’equilibri entre capital i drets socials és diferent al que s’optava als anys 60 i 70, molts partits autodenominats socialdemòcrates van apostar per seguir amb les polítiques engegades per legislatures conservadores anteriors i pal·liar els seus efectes amb reajustaments socials i superficials.

Alhora, però, algunes formacions com Podemos o líders com Yanis Varufakis reivindiquen el concepte de socialdemocràcia i l’intenten fer seu i resignificar-lo. A més, tot i que els partits socialdemòcrates hagin perdut l’hegemonia tant a la UE com a gran part dels països, segueixen tenint 190 diputats al Parlament Europeu i uns percentatges de vot que no baixen, en la majoria dels casos, del 20%.

A l‘Estat espanyol, sense anar mes lluny, es parla de crisi del PSOE però als sondejos no baixa del 20%. Ara bé, està en tercera posició, on queda clar que ja no té el mateix paper com a actor principal dins la democràcia parlamentària espanyola. Al Regne Unit, els laboristes van perdre les darrers eleccions però ho feren amb un 30% dels vots. A Portugal, els socialistes guanyaren tant les legislatives com les presidencials.

Així, de què parlem exactament quan diem que la socialdemocràcia europea està en crisi? Hem preguntat a l’eurodiputat socialista Javi López quina és la seva percepció sobre aquesta premissa i que serveix per afegir valor a les dades.

Europa i el seu projecte econòmic fallit

En un article publicat l’abril passat, The Economist subratllava quatre causes principals que feren que la socialdemocràcia ho tingués més complicat en el context europeu: el seu èxit, el canvi estructural en l’economia, una reducció a la por dels extrems polítics i el decliu dels grups de classe “monolítics”. En l’article passat s’apuntaven algunes d’aquestes causes i Javi López en desenvolupa sobretot una.

la crisi no és tant de la socialdemocràcia com del projecte d’Europa en sí mateix

Per a l’eurodiputat socialista, la crisi no és tant de la socialdemocràcia com del projecte d’Europa en sí mateix. Ara bé, són difícilment separables ja que va ser la socialdemocràcia qui va posar les bases del projecte i ara és qui més pateix. “La crisi europea no només és una: hi ha Schengen, la mateixa unitat d’Europa i Grècia. Ara bé, una de les raons principals ve arran d’una construcció incompleta de l’euro que afecta sobretot als països deudors, majoritàriament els del sud d’Europa”.

Els països no poden desenvolupar una política monetària forta i pròpia alhora que a Europa aquesta política no existeix“, apunta López. “El que cal és completar el disseny de la zona Euro amb eines fiscals”, segueix i apunta també que el poc pressupost a nivell europeu no es poden engegar ni fer front a demandes i polítiques keynesianes.

Segons apunta l’eurodiputat, amb un Banc Central Europeu amb una estrctura de Banc Federal que pogués comprar el deute dels estats, es podria organitzar millor l’economia i permetre tant als estats com a la UE com a conjunt, construir un projecte social.

Ara bé, la contradicció entre capital i drets s’eleva al màxim exponent en un món globalitzat com l’actual. L’objectiu, segons Javi López, és “posar normes a la globalització”. Una de les representacions de com el poder financer està capitalitzant la Unió Europea és el TTIP. És una de les causes per les quals, també, els socialdemòcrates europeus han perdut una part del suport.

La correlació de forces entre la UE i els EUA no es pot fer ara per ara, ja que hi ha una manca de confiança de la ciutadania cap als negociadors”, explica López. Reconeix que la falta de de debat i de transparència ha afectat de manera negativa tant l’acord com al grup socialista europeu però també afirma que les relacions comercials amb els Estats Units són contínues i necessàries.

 

 

Hi ha una socialdemocràcia del segle XXI?

El TTIP una de les causes per les quals els socialdemòcrates europeus han perdut una part del suport

El canvi de sistema econòmic i social durant els darrers trenta anys han portat a redefinir les polítiques dels governs, però mai s’ha redefinit el terme “socialdemocràcia” com a tal. Segons Javi López, els objectius són els mateixos i se segueixen basant en la relació entre capital i Estat. “El món ha canviat” i és per això que creu que s’ha d’ampliar “la baralla de drets individuals” i posar el focus en la globalització i “la interdependència creixent entre els països“.

Si relacionem un projecte europeu socialdemòcrata amb els països membre, hi queda una incògnita que és la sobirania. Si la UE pren més responsabilitats pel que fa a polítiques econòmiques i financeres, els estats podrien perdre part de la seva sobirania, es podria pensar. L’eurodiputat socialista Javi López creu que s’ha d’enfocar aquest concepte “no com un capsa estanca” sinó com quelcom que es crea i augmenta.

Amb tot, López creu que l'”agenda socialdemòcrata del segle XX a nivell estatal – redistribució, sistema fiscal, estàndards socials i laborals – s’ha d’aplicar al segle XXI a nivell europeu“. Per frenar els efectes de la globalització i poder garantir aquests drets, l’eurodiputat apunta a l’opció europea com a solució vàlida. Ara bé, s’haurà de reconstruir també la Unió Europea que hi ha hagut fins ara.

 

La socialdemocràcia no està sola a la part esquerra del tauler

Les actuacions dels partits socialdemòcrates en els darrers anys han donat peu al sorgiment d’alternatives als marges que ara estan entrant al sistema parlamentari. En el cas de Grècia va ser Syriza, que va relegar al PASOK a cinquena força amb un 4% dels vots. A l’Estat espanyol ha sorgit Podemos.

la socialdemocràcia ja no té l’hegemonia de l’esquerra

“A Espanya tenim un nou actor polític molt fort: Unidos Podemos, que hem de tenir en compte, però, que són 12 partits”, apunta Javi López. L’eurodiputat socialista creu que la situació de Grècia era totalment diferent a la de l’Estat espanyol i que una pasokització del PSOE és més que improbable.

Ara bé, la socialdemocràcia ha de reconèixer que ja no té l’hegemonia de l’esquerra. “Hi ha hagut un cavi absolut, la socialdemocràcia ha deixat de ser la protagonista tal i com ho era al segle XX”, diu López.

El paper dels partits socialdemòcrates arreu d’Europa segueix sent important però han de reconèixer que no estan sols i que l’esquerra fa temps que és en plural. “Les esquerres hauran de reconèixer el paper de la socialidemocràcia i la socialdemocràcia haurà de reconèixer que no està sola”.