L’actual presidenta de l’organització és escollida per a un segon mandat de cinc anys

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha escollit aquest divendres “per consens” a Christine Lagarde com a presidenta de l’ens internacional durant els propers cinc anys. D’aquesta manera, l’actual presidenta aconsegueix renovar el càrrec de la institució. En paraules del degà de l’executiva del FMI, Aleksei Mozhin, “al prendre aquesta decisió, el consell ha escollit la saviesa i el fort lideratge de la senyora Lagarde durant el seu primer mandat“. Un encàrrec que va assumir el cinc de juliol del 2011 i que ha comptat amb l’aprovació dels membres de l’FMI. En aquest sentit, Mozhin ha subratllat que “durant anys de turbulències a l’economia global, la senyora Lagarde ha enfortit la capacitat del Fons per recolzar els seus membres“.

Per la seva banda, Lagarde ha mostrat la seva satisfacció per la confiança rebuda en la seva reelecció i ha destacat que durant aquests anys l’FMI “s’ha adaptat i enfortit la seva capacitat de resposta a les necessitats dels seus membres“, alhora que ha assegurat que actualment es troba en disposició d’assistir aquells membres que ho necessitin front als reptes del futur. I doncs, ha explicat, “l’economia global està travessant una sèrie d’importants transicions“. A curt termini, ha afirmat, l’organització “ha de fer el que ha de fer“. És a dir, “actuar com una institució multilateral“. I doncs, un dels motius per haver revalidat el seu mandat ha estat el desenvolupar “un paper crític i revitalitzar les relacions del Fons amb els seus membres, incloent els de les economies emergents i en desenvolupament“, ha assenyalat Aleksei Mozhin.

L’única candidata

Així doncs, Christine Lagarde es converteix en la nova presidenta del Fons Monetari Internacional, després que el passat 10 de febrer no es presentés ningú més a la carrera per la presidència de l’organització. D’aquesta manera, l’exministra francesa es converteix en la primera directora gerent que renova els seus poders en més de deu anys. Recordem que els seus antecessors van haver de renunciar per diversos motiu abans, fins i tot, d’esgotar el mandat. És el cas de Dominique Strauss-Kahn, Rodrigo Rato o Horst Köhler. De fet, Christine Largarde va arribar a la presidència de l’organització després que el seu antecessor, Strauss-Khan fos detingut a Nova York acusat d’un intent de violació. Finalment, l’exministra francesa ha agraït al Directori Executiu i als 188 estats membres la seva contínua confiança i recolzament.