Crítica i (poca) autocrítica al darrer discurs d’Obama

0
Barack Obama durant el discurs. Foto: Europa Press
Barack Obama durant el discurs. Foto: Europa Press

El president dels Estats Units, Barack Obama, va fer el seu darrer discurs sobre l’Estat de la Unió, on va repassar les victòries del seu mandat

El discurs sobre l’Estat de la Unió és sempre rellevant, no només per als nord-americans sinó també per a gran part dels països occidentals. En ell es fa una radriografia de la situació política del país, dels objectius assolits i dels reptes que queden. El d’ahir a la nit era especialment rellevant, ja que és el darrer de Barack Obama.

A les nou de la nit, prime time a la televisió nord-americana, i amb un discurs que s’allunyava de la retòrica i posada en escena típica d’aquests moments, Obama va oferir les seves darreres paraules al debat sobre l’Estat de la Unió.

El seu discurs va ser relativament curt -una hora aproximadament- però li va donar temps a fer un repàs exhastiu a les seves legislatures i a desmuntar les crítiques rebudes per part dels republicans. Per a l’autocrítica, però, hi va haver menys temps.

Obama va enfocar les seves paraules a crear una imatge d’esperança per al país, que va començar amb el seu primer mandat però que, tal i com va deixar entreveure, seguiria si al 2017 els Demòcrates tornaven a estar a la presidència. També va remarcar que “el futur que volem” només serà possible si “treballem junts i tenim debats constructius i racionals”, fent referència als republicans, que tenen majoria a les dues cambres del Congrés.

Repàs a les victòries del seu govern

Obama va començar fort el seu discurs i va ser clar: els Estats Units estan molt millor que quan ell va arribar a la presidència després de les eleccions de 2008. A més, va marcar els quatre grans objectius que s’haurien de seguir a llarg termini: una economia més equitativa, tecnologia puntera que ajudi a combatre el canvi climàtic, consolidar la política exterior nord-americana i fer una política “menys polaritzada”.

El president dels Estats Units va reconèixer que no hi havia hagut prou diàleg amb els republicans durant aquestes legislatures, i que al final la política de confrontació ha acabat per passar factura. Amb aquesta afirmació, Obama enviava una senyal als republicans per a què l’ajudin en les votacions com la de l’aprovació del TTIP – sindicats i l’ala més esquerrana dels demòcrates hi estan en contra – o la reforma del sistema judicial penal per reduir la població penitenciària.

Durant el discurs, va presentar les millores en l’economia nord-americana: l’atur ha baixat fins el 5% i s’han creat més de 14 milions de llocs de treballs des que va començar la “recuperació”. A banda de centrar-se en l’economia, Barack Obama ha volgut destacar les victòries socials que s’han aconseguit durant la seva presidència.

Des que va aprovar la reforma sanitària, més de 17 milions de nord-americans han aconseguit cobertura mèdica. A més, al 2015 es va legalitzar finalment el matrimoni homosexual als Estats Units. Segons Obama, “això és el resultat de les eleccions que hem fet junts”.

En l’àmbit internacional, el president dels EUA va remarcar l’acord amb l’Iran i el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba. “La Guerra Freda ha acabat”, va dir dirigint-se al Congrés per retreure’ls-hi que no havien aprovat encara la fi de l’embargament econòmic de l’illa.

A l’hora de centrar-se en l’àmbit internacional, va aprofitar per dirigir-se de manera indirecta als candidats republicans Donald Trump i Ted Cruz, als qui ha retret que demanessin polítiques que excloguin a immigrants i musulmans. Va dir que això era política de la “por” i que “Estats Units va saber superar els temors, assumir els canvis i acceptar més gent… Perquè vam saber veure oportunitats on altres només hi van veure perill”.

Les promeses per complir

Obama va reconéixer que han quedat moltes coses per fer, i que hi ha gent que se segueix sense veure representada en la política o en els objectius aconseguits. Les dades diuen que la pobresa ha crescut fins a un 14,8%, xifra més alta que quan Barack Obama va arribar. A més, dues de cada tres persones segueix pensant que els Estats Units no van encara “pel bon camí”. Hi ha una distribució desigual de la riquesa i el deute nacional segueix sent molt alt.

Tot i considerar Cuba i Iran com una victòria, el cert és que l’administració Obama encara té molt per fer en el terreny internacional. Haurà de veure com s’enfronta en el seu darrer any amb la Rússia de Putin, cada vegada més forta, la consolidació de l‘Estat Islàmic i la guerra civil a Síria. A més, haurà de convèncer al Congrés per a què aprovi el tancament de la presó a Guantánamo – promesa que va fer durant l’inici de la primera legislatura -, la regulació de les armes de foc i una reforma del sistema d’acollida de migrants.

Barack Obama va fer un discurs carregat de bons propòsits, on va entonar en poques ocasions el mea culpa i on va marcar uns objectius a llarg termini, oblidant-se de vegades que encara li queda un any com a president dels Estats Units. En el seu darrer discurs sobre l’Estat de la Unió, va intentar trobar punts en comú i fer les paus amb els republicans per obrir camí a possibles negociacions.