La freda adaptació de Casiopea i el gelat Ben

0

La cinta de J. Blakeston ‘La quinta ola’ se salva pels impressionants efectes visuals

De vegades l’adaptació d’una novel·la al cinema no sempre surt com un voldria. I, en aquest cas, molts dels seguidors de la novel·la de Rick Yancey ‘La quinta ola’ s’han quedat ‘a mig fe negres’. I és que la pel·lícula del director J. Blakeson ‘La quinta ola’ (2016), poc més es pot esperar.

Bons efectes visuals de la mà de Paul Rubell i Francine Maisle, però s’han aprofitat només al principi. La resta del rodatge es perden totalment i, com a conseqüència, l’emoció de l’espectador es queda a mig bullir. L’argument és original, però poc aprofitat. Tot comença amb una sèrie de flashbacks en els quals Cassie Sullivan (Chloë Grace Moretz) explica els esdeveniments que han anat ocorrent des que els alienígenes envaïssin la terra. Produeixen una sèrie d’ones que deixen a la població de la Terra sense electricitat, causant grans tsunamis i infectant amb la grip A.

L’error que tenen gairebé totes les noves adaptacions juvenils és que són històries narrades en els guions primera persona. Precisament, en el text escrit per Patrick Ness, es perden la majoria dels pensaments, emocions, reflexions, i sorpreses que trobem en el text del llibre. I així és molt difícil construir un guió sòlid i unes escenes plenes de personalitat. Ni els plans detall de Cloë posen la pell de gallina.

No es pot dir que sigui una pel·lícula avorrida, perquè l’acció, i els nombrosos girs argumentals s’encarreguen que el ritme no caigui però la incoherent trama amorosa, juntament amb uns personatges totalment plans, tira per terra qualsevol intent de prendre’ns-la de debò.

Estimat cinèfil si estàs cansat de l’esquema de ‘Los juegos del hambre’ (2012), ‘Divergente’ (2014), o ‘El corredor del laberinto’ (2014) no és el moment de veure aquest accidente de Blakeston. Les crispetes es queden fredes aquest cop.