La CUP crida als seus alcaldes a desobeir l’Audiència Nacional

0
CUP Desobeïm
Les diputades i diputats de la CUP amb les samarretes de la campanya 'Sense Por' per la desobediència. Foto: Twitter CUP Nacional.

La formació anticapitalista considera que les mocions de suport a la declaració de ruptura del parlament són un assumpte polític i no jurídic

Una trentena de regidors i alcaldes de la CUP es van reunir ahir a la tarda a Artés (Bages) amb Montserrat Vinyets, comissió de juristes de la formació, i Eva Pous, d’Alerta Solidària que els hi van explicar la manera de desobeir el dictat per l’Audiència Nacional i quines són les possibles conseqüències de fer-ho.

Segons va explicar l’advocada Montserrat Vinyets, les mocions de suport dels ajuntaments a la declaració de ruptura del Parlament i els requeriments que s’han enviat per fer-ho són un assumpte polític i no jurídic. Així, deia, “la forma més clara d’evidenciar que és un assumpte polític és desobeir els requeriments d’informació que són injustos i no tenen cap fonament ni empara legal”.

Així doncs, per la CUP el fet d’aprovar una moció de suport a la decisió del Parlament “no pot ser motiu de delicte amb el codi penal espanyol a la mà”. Segons el que diu el Codi Penal espanyol, per considerar un acte com a delicte de rebel·lió i sedició és necessari un ús de la violència física.

És per tot això que la formació anticapitalista va fer la crida als seus alcaldes i regidors a la desobediència d’allò dictat per l’Audiència Nacional. Al document que va presentar la CUP al Parlament, un dels punts – que Junts pel Sí va desestimar – era aquest. La desobediència a la sentència consisteix, bàsicament i tal i com explicava l’advocada Vinyets, “no atendre els requeriments que els Mossos d’Esquadra fan arribar als ajuntaments”.

No atendre els requeriments vol dir no contestar-los o fer-ho però exposant els motius pels quals no s’atendran. Alguns ajuntaments governats per la CUP, com Celrà o Viladamat han aplicat ja aquesta via.

Les conseqüències de desobeir l’Audiència Nacional poden acabar en presó. Si s’incomplissin repetidament els requeriments, des del poder judicial es podria ordenar a la Guàrdia Civil, als Mossos d’Esquadra o a la Policia Nacional que entressin als ajuntaments a buscar la documentació requerida, a més d’una pena de presó de 18 mesos als quals se li sumen 3 anys de suspensió del càrrec.

Tot i els efectes que la desobediència pot tenir, segons l’informe de la CUP el Codi Penal de l’Estat espanyol indica que “no s’incorrerà en responsabilitat criminal les autoritats que no donin compliment a un mandat que sigui una infracció manifesta de la llei o de qualsevol altra disposició general”.