Lluny de ser el debat definitiu

0
Debate 7D España
D'esquerra a dreta, Pedro Sánchez (PSOE), Pablo Iglesias (Podemos), Albert Rivera (Ciutadans) i Soraya Sáez de Santamaria (PP) abans d'iniciar el debat | Foto: Europa Press

Els candidats van deixar-se temes per tocar i les xarxes socials van bollir durant to el debat

 

El debat de La Sexta a quatre bandes queda lluny de ser el definitiu. En poc més de dues hores, els candidats han tractat quantitat de temes, els que es considerarien “temes d’Estat”, però n’han deixat molts altres a la cartera. Les xarxes socials han bollit al llarg de tot el programa, avaluant els polítics i destacant l’absència sobretot del cap de llista d’Unidad Popular- Izquierda Unida, Alberto Garzón, a més de temes que es creien importants.

Les primeres avaluacions del postdebat deixen els quatre candidats molt igualats, tant en temps com en respostes. Però tot i així, des del Partit Popular s’han mullat i han reconegut fora micro, segons La Sexta, que Pablo Iglesias ha estat “molt bé” mentre que Pedro Sánchez ha estat el pitjor.

Els candidats

Seguint el model que caracteritza els programes de debat de La Sexta, s’ha calculat el temps que cadascun dels candidats ha utilitzat durant les seves intervencions. Tots quatre candidats han utilitzat més o menys els mateixos minuts, tot i que la consistència dels discursos ha estat bastant diferent.

Mentre que el cap de llista de Podem, Pablo Iglesias, ha començat calmat i sense intervencions gaire incissives, el cert és que a mesura que ha anat avançant el debat ha retornat als seus inicis i ha pogut treure’s el mal gust de boca que li va quedar després del seu últim cara a cara a La Sexta, on conversava a Salvados amb Albert Rivera.

El líder de Ciutadans (C’s) semblava nerviós. No deixava de moure’s durant tot el programa i les seves intervencions no han estat tan potents com en altres entrevistes o trobades. Ha decidit donar la raó quan creia convenient i no acaparar el torn de paraula, tot i que amb excepcions.

Pel que fa a la vicepresidenta Soraya Saénz de Santamaría, única dona i en representació del candidat a la presidència del seu partit, ha seguit una línia molt institucional durant tot el debat. Portava un guió ben après i que de vegades es notava que venia molt pautat, però ha estat molt correcta durant les dues hores.

Pedro Sánchez, el cap de llista del PSOE, ha estat el que ha sortit menys ben parat d’aquest debat. Tot i començar amb força i exprimint al màxim els seus torns de paraula, el to paternalista i el record del passat, combinat amb la simple presentació de les propostes del programa l’han deixat, pel que sembla, en el darrer lloc del debat.

Els temes

L’Estat del Benestar ha ocupat el gruix del debat. Atur, pensions, educació, retallades i impostos han estat els temes sobre els quals els candidats han hagut de respondre. Tots quatre candidats han seguit de manera fidel la seva línia programàtica. Pedro Sánchez ha atacat la gestió de Rajoy i del PP, mentre Soraya Sáenz de Santamaría responia amb dades i evasives que a Pablo Iglesias i Albert Rivera els hi han costat de creure.

La corrupció i la regeneració democràtica han ocupat el segon bloc de propostes. Soraya Sáenz de Santamaría s’ha intentat defendre amb poc èxit de les acusacions cap al seu partit i Pedro Sánchez també ha rebut, en menys mesura, pels casos a Andalusia. La vicepresidenta del govern espanyol no ha deixat que els nous partits s’escapessin, i li ha recordat a Iglesias el cas Monedero, mentre que poc després ha afirmat que “Rivera està més preocupat per guanyar vots que per prendre mesures sobre la corrupció”.

De la regeneració democràtica qui n’ha parlat més ha estat, irònicament, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha basat el seu discurs en la proposta del Partit Popular de que governi la llista més votada. Pedro Sánchez ha considerat que les llistes paritàries ja eren suficients com a mesura de regeneració democràtica i Albert Rivera ha inclòs al president de la Generalitat Artur Mas sense estar molt clar per què. Pablo Iglesias ha intentat demostrar que ell portava més dones a les llistes, com si fos una mera qüestió de números, i ha recalcat que el seu partit i el seu finançament són els exemples de regeneració democràtica que calen.

Un altre dels temes clau ha estat el model territorial de l’Estat espanyol, amb Catalunya com a eix central. Ha estat aquí on Albert Rivera ha parlat més i ha estat més vegades d’acord amb Sáenz de Santamaría. Pedro Sánchez ha intentat sense èxit defensar la proposta d’un estat federal i el líder de Podem s’ha quedat sol a l’hora de defensar el dret a decidir i el marc legal per fer-ho. En aquell moment, Rivera li ha recordat que “Catalunya no és el Sàhara”.

Arran del debat sobre el model d’Estat, ha sorgit la reforma de la constitució, que ha seguit girant al voltant del tema de Catalunya. Aquest cop, PSOE, C’s i PP han estat d’acord amb les línies clau – tot i el cert reformisme de Sánchez i Rivera-. Al veure que tornava a quedar-se sol, Pablo Iglesias ha deixat anar al líder del PSOE que “hi va haver socialistes que van entendre Catalunya. Però amb tot el respecte, Pedro, tu no estàs a l’altura”.

Ja cap al final del debat han aparegut “els altres”. Aquells temes que s’han tocat ràpidament i que havien estat a punt de quedar-se fora del guió. El primer ha estat la violència masclista, a la qual no se li ha dedicat més que un minut i mig. La vicepresidenta ha insistit que l’única manera de combatre-la és denunciant i ha fet un discurs que al final ha acabat, sense voler, responsabilitzant la víctima d’agressions. PSOE i Podem han coincidit en què cal combatre-la des de l’educació primer i C’s ha fet una tímida aportació sobre el seguiment judicial i ha assentit sobre tot el que deia la resta.

La intervenció militar a Síria ha estat un altre dels temes candents. C’s i PP han tingut la mateixa resposta, mentre que Pedro Sánchez ha intentat suavitzar una mica la postura, però al final tots tres han coincidit en què cal un pacte anti jihadista, primer a Espanya i després a Europa, per combatre el Daesh. Pablo Iglesias ha estat l’únic que s’ha mostrat explícitament contrari a la invasió terrestre del país.

El final

L’últim punt han estat els pactes. Cap dels líders polítics ha volgut tirar-se a la piscina, però Pedro Sánchez ha reconegut que accediria a un tripartit si així poguessin fer fora al PP. Albert Rivera estava molt convençut de la victòria del seu partit i només ha recalcat que inclourien independents dins el govern.

Mentrestant, Sáenz de Santamaría ha recordat que ha de governar la llista més votada, i Pablo Iglesias ha contestat que si és així i ells fossin primera força “el primer que faré és donar-li les gràcies a Santamaría per no formar coalició i deixar-nos governar”.

Han estat dues hores intenses, però on han quedat molts temes pendents de tractar i molts altres d’aprofundir-hi. L’excepcionalitat d’aquest debat recau en el fet que és la primera vegada a l’Estat espanyol que es fa un debat de les generals amb més de dos candidats. Caldrà esperar al debat de Televisió Espanyola per saber quin candidat és el que guanya a les televisions i si el debat de La Sexta haurà estat el definitiu o no.