Dempeus al país de la revolució

0
Nuit Debout
Foto: Nuit Debout

El primer ministre francès, Manuel Valls, es reuneix amb els col·lectius d’estudiants després de 10 dies de Nuit Debout

A les sis del matí, la policia francesa desallotjava la plaça de la República de París. No és el primer cop ni serà el darrer. Les persones que l’ocupaven ja han avisat que hi tornarien per ocupar-la una dotzena nit. Aquest mateix matí, el diari Le Figaro ha publicat que el primer ministre francès, Manuel Valls, es reunirà amb les organitzacions d’estudiants que van començar organtizant les protestes. Ho farà deu dies després que comencés la Nuit Debout -nit dempeus – i que hagin tingut lloc dues grans manfiestacions nacionals en poc més d’una setmana.

“La reforma laboral ha estat la gota que ha fet vessar el got de la nostra indignació”, escrivien el dia 1 d’abril – o 32 de març – els col·lectius que havien passat la primera nit a les places de París. “Hem decidit passar de la xarxa als carrers i hem ocupat pacíficament espais públics. La #NuitDebout va nèixer d’una aposta boja a la qual el nombre de suports populars li ha donat la raó”.

El descontentament general va portar a un grup de joves a quedar-se a la plaça de la República de París després de les protestes que culminaren la jornada de vaga general contra la reforma laboral. L’objectiu inicial era quedar-se per poder debatir i crear un moviment transversal per donar “veu als sense veu” i fer que el Govern els escoltés.

Les comparacions (inevitables) amb l’Estat espanyol

La proposta de llei de la nova reforma laboral del govern d’Hollande permetria eliminar els contractes indefinits, liberalitzar els acomiadaments, abaratir la indemnització i donaria molt més poder a les empreses sobre els convenis col·lectius. A l’Estat espanyol, aquestes mesures van sonar molt familiars: s’assemblaven molt a les que inclou la reforma laboral del 2013 impulsada pel Partit Popular.

El gir a la dreta del partit socialista francès no és nou, però fins ara no s’havia acabat de percebre entre l’electorat d’esquerres, que feia uns anys estava celebrant a una altra plaça que Nicolas Sarkozy havia desaparegut del govern. La popularitat de François Hollande i el seu govern ha acabat de caure amb aquesta nova proposta de llei.

Amb la lluita contra la dretanització dels socialistes, va esdevenir-se una convergència de moviments que tenien un mateix objectiu: mostrar la seva oposició a un Codi dels Treballadors que precaritza les condicions de tothom, però sobretot la del jovent. Tanmateix, no era l’únic objectiu. A la plaça hi van confluir també les lluites de les persones migrants, de les que no tenen llar i de les que viuen en una situació precària.

Aquesta convergència ressona a 15M i a les seves places. “Bevem de les experiències dels indignats espanyols, el moviment Occupy nord-americà i de la Primavera Àrab, i estem construint un moviment horitzontal, no violent i creatiu”. Ara bé, igual que als inicis del moviment a les places de l’Estat espanyol, es presenten problemes d’organtizació – cada cop menys – i d’extensió del moviment, que a França es tradueix en atraure al “jovent dels extrarradis”.

El 40 de març

Les primeres assemblees estaven formades per gent majoritàriament jove, blanca i de classe mitjana. Però aquesta gent va començar a fer una crida a aquelles persones que viuen als banlieues -suburbis- de la ciutat de París. “Ens és igual el vostre color o origen, o que vingueu dels barris del nord, aquí no hi ha caps. No som un partit ni un sindicat. El poder és del poble i per al poble“.

Els 40 de març – seguint les dates establertes pels mateixos manifestants – des dels banlieues van respondre. A Montreuil, un dels barris més pobres de la ciutat es va convocar una assemblea per a sumar-se a les protestes. Igual ho van fer la resta de ciutats franceses i algunes d’europees – com Madrid, Barcelona o Brussel·les -. Un exemple és Niça, bastió de l’extrema dreta de Marine Le Pen, i on l’assemblea va concentrar a centenars de persones.

La diversitat va en augment. Igual que la solidaritat. Una enquesta publicada dissabte a la tarda diu que un 60% de la població francesa recolza les reivindicacions de Nuit Debout i que un 71% ha sentit parlar del moviment. Les places hauran de fer front encara a alguns reptes, com la repressió policial o com seguir enfocant la lluita. De moment, el 26 d’abril hi haurà una altra jornada de mobilització mentre es construeix de manera col·lectiva una renovació democràtica al país de la revolució.