Es tracta de l’objecte més distant descobert fins ara en el nostre sistema planetari, a una distància de 15.400 milions de quilòmetres

Un nou planeta acaba de ser descobert per un grup d’astrònoms de la Institució Carnegie a Washington. Es tracta d’un objecte d’entre 500 i 1.000 km de diàmetre i que es troba tres vegades més lluny del Sol que Plutó. Es el cos més llunyà descobert fins ara dins del nostre propi sistema planetari. A l’espera d’un nom, el nou membre de la nostra família planetària ha estat designat com V774104.

Un nou planeta dins del Sistema Solar | Diari CatalàEncara tindrem que espera gairebé un altre any d’investigacions per poder determinar  l’òrbita del nou planeta i les seves altres característiques, encara que segons els seus descobridors, l’objecte podria arribar a incloure dins d’una classe emergent de ‘objectes extrems’ del Sistema Solar, amb estranyes òrbites que fan pensar en la influència oculta de planetes ocults encara més grans o, fins i tot, d’altres estrelles properes.

No podem explicar les òrbites d’aquesta classe de cossos a partir del que sabem del Sistema Solar

Explica Scott Sheppard, astrònom de la Institució Carnegie, que ha anunciat avui la troballa durant una reunió de la Societat Astronòmica americana.

Actualment, V774104 està a 15.400 milions de km. del Sol o el que és el mateix, a 103 Unitats Astronòmiques (UA). Una UA és la distància que separa la Terra del Sol, i equival a 150 milions de km. V774104, doncs, està molt més lluny del Sol que qualsevol altre món conegut. Sheppard va fer el seu descobriment utilitzant el telescopi japonès de 8 metres Subaru, a Hawaii.

Segons quina sigui la seva òrbita, el nou planeta nan podria ser inclòs en dues ‘clubs planetaris’ diferents. Si el seu recorregut el portés, en algun moment, a estar més a prop del Sol, podria ser inclòs en el grup relativament comú de mons gelats les òrbites estan determinades per la influència gravitatòria de Neptú.

Un dels aspectes més interessants dels objectes de l’interior del núvol d’Oort és, precisament, que l’excentricitat de les seves òrbites no pot ser explicada a partir de l’estructura coneguda del Sistema Solar. De fet, els astrònoms estan convençuts que ha d’haver ‘alguna cosa més’ que pertorbi aquestes òrbites fins a tal punt. Una cosa com un planeta gegant encara no descobert que ‘dormi’ en el més profund del núvol, potser un món expulsat fa milers de milions d’anys del Sistema Solar intern i que encara romangui en les proximitats, afectant amb la seva enorme massa a les òrbites dels objectes propers.

Altres teories suggereixen que, a aquestes distàncies, els possibles planetes (i les seves òrbites) es podrien veure afectades per la força gravitatòria d’altres estrelles properes. I hi ha fins i tot qui afirma que les forces gravitatòries que encara actuen en el Sistema Solar podrien procedir de la llunyana època en què el Sol es va formar, quan el «proto Sol» estava envoltat d’altres «vivers estel·lars» que podrien haver aportat els « cops de colze gravitatoris »necessaris per a determinar els moviments que observem en l’actualitat.

En qualsevol cas, fins que Sheppard i el seu equip siguin capaços de determinar amb exactitud la seva òrbita, no sabrem fins a quin punt V774104 és interessant. El que ja és indiscutible és que el nou món ja té el mèrit de ser, per ara, l’objecte més distant descobert fins ara en el Sistema Solar.