Destapat un frau d’uns 70 milions en el negoci de la ferralla

0
Destapat un frau d’uns 70 milions en el negoci de la ferralla

Destapat un frau d’uns 70 milions en el negoci de la ferralla

27 empreses catalanes estan implicades

Hisenda ha descobert un frau d’uns 70 milions d’euros que afecta quotes de l’IVA i de l’impost de societats de 45 empreses dedicades al negoci de la ferralla i al desballestament de vehicles a Catalunya i a sis autonomies més. Les empreses implicades en l’estafa venen recanvis en negre alhora que declaren la venda de ferralla com a única activitat, segons fonts d’Hisenda.

L’operació, on han treballat més de 250 funcionaris, ha tingut el seu epicentre a Catalunya, d’on són 27 de les 45 empreses defraudadores. Els Mossos d’Esquadra han format part de l’operatiu. Les altres comunitats on també s’han dut a terme batudes són Andalusia, Aragó, Illes Balears, Castella-La Manxa, Galícia i Madrid. L’operació ha estat batejada amb el nom d’operació Ballesta. Les 45 companyies investigades signifiquen gairebé el 15% del negoci a Espanya. El Ministeri espera que l’operació dissuadeixi d’operar sense declarar impostos a la resta del sector.

A més de les societats, els funcionaris també han iniciat accions legals contra un total de 10 socis o administradors de les empreses defraudadores. S’han produït registres a 60 locals en total.

El modus operandi

Moltes de les companyies implicades en la investigació declaraven uns beneficis “anormalment baixos”, arribant a ser “negatius en molts dels casos”, segons ha indicat l’Agència Tributària. També s’ha detectat una gran diferència “entre el perfil d’activitat declarada i el real”. Les empreses sota investigació aparentaven concentrar la seva activitat en la venda de ferralla, en canvi la seva principal activitat era vendre recanvis que, “poden suposar, d’acord amb les estimacions realitzades, el 60% de la facturació total real del sector”. Aquest fet amplia la possibilitat d’estudiar tallers que es beneficien d’uns preus més baixos per les peces, en comprar-les sense IVA. Algunes societats, tot i declarar que el seu negoci principal és la ferralla, disposen de flotes de vehicles de repartiment de recanvis, segons indica Hisenda.

Els funcionaris han pogut observar que aquests negocis amagaven part dels seus ingressos procedents de la venda de peces dels vehicles que compraven per a ferralla, així evitaven l’impost de societats i l’IVA. Aquests tallers de desballestament adquireixen vehicles al final de la seva vida útil per a realitzar processos de descontaminació i tractament regulats per normativa estatal. Un cop realitzats aquests processos, venen a l’engròs els vehicles com a ferralla o bé venen les seves peces tant a particulars com a tallers. Dins d’aquesta activitat és on es concentren les vendes sense declarar. Gran part dels pagaments es fan en metàl·lic, la qual cosa facilita molt l’ocultació d’ingressos. Entre les empreses implicades es troben “centres de desballestament de gran dimensió, que arriben a adquirir cada any desenes de milers de vehicles”.

La investigació duta a terme recorda molt a la del cas Mercabarna, ja que es tracta d’una actuació administrativa que no provoca, immediatament, detencions i que desencadena inspeccions, després d’unes primeres investigacions començades l’any passat. “Si es fa un requeriment i es dóna un termini determinat de temps el resultat és una quota zero. En canvi, jugant amb el factor sorpresa, el resultat és un altre”, s’indica des d’Hisenda.

La present macro operació forma part del pla d’Hisenda de reforçar les “actuacions presencials” massives dins de sectors on s’apreciï frau o un elevat nivell d’economia submergida.

Les illes Verges, un dels destins dels diners defraudats

Hisenda no ha pogut detectar que les empreses implicades actuessin com una xarxa o que tinguessin llaços entre elles. En canvi, sí que ha pogut detectar pràctiques destinades a camuflar els excedents obtinguts a través dels ingressos en efectiu derivats de les vendes de recanvis en negre.

“A vegades les quantitats que es guanyen en obtenir una bona part dels ingressos en metàl·lic i fora del circuit legal són tan elevades que el beneficiari no dóna abast per a gastar-les totes i realitza moviments que deixen rastre”, assenyalen fonts properes a les indagacions. Per exemple, el titular d’una empresa defraudadora va dur a terme unes obres d’ampliació de les seves instal·lacions. Per a tal propòsit va sol·licitar un préstec a una societat amb seu a les illes Verges.