Borgen era només ficció

0
Refugiats Dinamarca
Persones refugiades arribant a la frontera. Foto: Europa Press.

El Parlament danès vota avui la reforma de la Llei d’Estrangeria en què s’inclourà la confisca de béns als refugiats que portin més de 1.300 euros

La política danesa queda ja lluny de Borgen. És cert que el Primer Ministre, Lars Løkke Rasmussen, del Partit Liberal va ser tercera força al Parlament i ha arribat a governar gràcies als pactes amb els moderats  – Aliança Liberal -, els conservadors – Partit Conservador-, i en menor mesura, amb l’extrema dreta, el Partit Popular Danès (PPD). Com Birgitte Nyborg, va poder ser cap de l’Executiu amb el suport de l’oposició, ja que sol no superava els socialdemòcrates.

Aquest dimarts, però, a Dinamarca es marca un punt d’inflexió. El Parlament (Folketinget) vota avui l’aprovació de la reforma de la Llei d’Estrangeria, on s’inclou la possibilitat de requisar els béns a aquelles persones que sol·licitin asil i portin més de 10.000 corones daneses, que serien uns 1.340 euros.

A més, amb aquesta reforma també es restringeixen les reagrupacions familiars. El que significa això és que qualsevol persona refugiada que hagi sol·licitat l’estatus d’asil temporal per un any, hauran d’esperar tres anys per demanar que la seva família vagi també a Dinamarca.

amb aquesta reforma també es restringeixen les reagrupacions familiars

Aquesta llei es va començar a gestar al novembre, i va ser una de les primeres mesures que va prendre el nou govern liberal. La proposta, però, va haver de ser modificada diversos cops primer per convèncer als del Partit Popular Danès i després per guanyar els suports dels socialdemòcrates, en qui bàsicament es troba el poder decisori en l’aprovació d’aquesta llei.

Aquestes reformes van fer que es passés d’un a tres anys per a la sol·licitud de reagrupació familiar i que en comptes de confiscar els béns a aquelles persones refugiades que entraven amb més de 3.000 corones daneses (uns 400 euros), ho començarien a fer amb aquelles que en portessin més de 10.000.

La ministra d’Integració, Inger Støjberg, va intenar rebaixar els efectes de la reforma de la llei avisant que les persones demandants d’asil es podran quedar amb aquells objectes de valor que “tinguin un valor sentimental”. A més, ha avisat que no fan res d’il·legal i que la norma “respecta tots els acords internacionals”.

L’Agència de la ONU per als refugiats (ACNUR) no ho veu així i ja va criticar aquesta reforma, que segons van comunicar, “atempta contra la dignitat dels refugiats” i que farà més difícil la “reunificació de les famílies de refugiats i l’adquisició de la condició de refugiat”.

les persones demandants d’asil es podran quedar amb aquells objectes de valor que “tinguin un valor sentimental”

Suport des d’Europa

La ministra Støjberg va haver de justificar davant el Parlament Europeu les mesures que volien prendre a Dinamarca. Els dos principals arguments, que s’han donat tant a les institucions europees com a la ciutadania danesa, són la necessitat d’igualar les condicions dels demandants d’asil per demanar ajudes públiques i l’alt cost fiscal (segons l’FMI) que té per a Dinamarca l’acollida de persones refugiades.

Tot i que des de les institucions europees també es va criticar en un principi la decisió del Govern danès, el cert és que el responsable d’Asil de la Comissió Europea, Stephen Ryan, va reconèixer que “Dinamarca no està obligada a complir” les normes europees sobre com rebre a qui demana asil.

El grup europeu de l’esquerra i els verds han qualificat de racista la proposta danesa, mentre que els populars i socialdemòcrates han optat pel silenci. Tanmateix, la dreta més conservadora ha aplaudit la decisió, fins al punt que la diputada sueca pel partit d’extrema dreta Demòcrates de Suècia, Kristina Winberg, ha demanat seguir l’exemple a Suècia.

Lluny dels valors danesos

Nyborg acabava la temporada amb un discurs recordant què feia als danesos diferents i excepcionals. Aquests dies, organitzacions i ciutadans han intentat recordar-ho també al Govern, dient-los que aquesta reforma de la llei queda a “anys llum” dels que han estat els “valors i la cultura danesa” fins ara.

El fet que s’utilitzi la defensa de l’Estat del Benestar per aplicar lleis restrictives no és més que un pas endavant en el canvi de perspectiva dels partits de govern. Els moderats, tal i com escenifica a la perfecció Borgen, havien estat fins ara un partit amb valors humans i socials molt propers als socialdemòcrates tot i la seva perspectiva liberal en l’economia.

Que els socialdemòcrates danesos estiguin decidits a donar suport a una reforma com aquesta també demostra el gir a la dreta de la socialdemocràcia europea, apaivagat fins ara als estats nòrdics, on han ocupat sempre els governs amb comptades excepcions i on van ser encarregats de crear la xarxa de Benestar forta que ha durat fins ara.

Aquesta defensa i inversió en uns Estats del Benestar forts i inclusius van ser el que van portar al naixement, a mitjans dels 90, del Partit Popular Danès, una formació d’extrema dreta que ha defensat un Estat del Benestar pels danesos a través d’un subtil discurs racista i xenòfob que ha acabat per quallar a la societat.

La situació que està vivint Dinamarca aquests mesos no és nova. L’any 2002, la ruptura amb els valors inclusius va començar a escenificar-se amb el pacte també entre el Govern conservador i els del Partit Popular Danès que restringia l’accés de demandants d’asil, posava condicions molt limitades per aconseguir la nacionalitat i deixava durant set anys als migrants sense ajudes del govern.

Aquesta llei es va aprovar després del gran paper humanitari del país durant la Guerra dels Balcans i poc després del sorgiment del Partit Popular Danès. Ara per ara, la situació és semblant: el PPD cada dia té més força i la crisi humanitària que hi ha en aquest moment ha desbordat el país.

Això, juntament amb unes mesures que mai s’acaben de concretar des d’Europa, porta a la pèrdua de valors i a l’adoptament de mesures pragmàtiques i poc humanes. El cert és que un país de poc més de 5 milions d’habitants ha rebut 21.000 peticions d’asil, però les mesures que es volen aplicar semblen desproporcionades.

Gran part de la població danesa s’ha aixecat en contra d’aquesta mesura, i han sorgit organitzacions i plataformes com refugees.dk que expliquen la situació de les persones refugiades i què suposen les retallades del govern danès. Tot i això, la votació d’avui deixa clar que, tot i acurada, Borgen era només ficció.