L’Escola a Catalunya està adaptada al 2.0?

0
Centre educatiu amb tauletes

Alumnes estudiant amb tauletaLa renovació tecnològica marca l’inici educatiu a Catalunya en unes aules inadequades

Ahir van començar les classes als instituts de Catalunya. L’inici de les classes a instituts provoca un canvi per l’alumnat que fa que l’inici de les classes siguin presentacions. Aquest canvi provoca un canvi de centre, de companys i d’hàbits, sobretot amb els canvis tecnològics a l’escola.

El canvi suposa una evolució en les aules. El projecte d’aprenentatge sense llibres de text convencionals afecta una multitud d’instituts que no estan preparats per aquest canvi. La grandària, els materials, la configuració i distribució de les aules són un problema per aplicar la renovació pedagògica que comença a establir-se en molts centres catalans.

L’estructura física que tenen les escoles i l’organització del sistema educatiu dificulten la introducció dels canvis necessaris i per tant als equips docents i directius no els queda un altre que seguir amb el model tradicional aportant els mínims canvis tecnològics. Si no estem a l’avantguarda, no podem estar al mateix nivell educatiu que la resta d’Europa.

A Europa s’ha plantejat l’educació de manera totalment diferent. Les escoles han creat espais de trobada que van canviant de funció per propiciar diferents activitats, han implantat taules amb rodes per facilitar el canvi de posició dels alumnes segons la classe a impartir i els pupitres són modulables per permetre les agrupacions d’alumnes de diferents grandàries.

Catalunya no innova

A Catalunya, les noves escoles, no aporten innovacions. Els mòduls prefabricats són els seus inicis i això dificulta l’evolució a la nova escola on els alumnes ja no treballen alineats enfront de la pissarra, el professor es mou per l’aula atenent als alumnes de manera individualitzada. Les classes ja no són magistrals, ara el ritme el marquen els professors i alumnes a partir dels seus interessos, però això no s’aplica al 100% perquè “si no es canvien els espais i horaris no hi ha transformació possible” afirma un professor de l’escola pública.

Amb tots els problemes trobats en les infraestructures dels instituts sembla que existeix certa sensibilitat per part de l’Administració que està intentant que les noves escoles tinguin a l’abast les infraestructures necessàries per aplicar els canvis. Però, i les escoles ja obertes? El personal docent i directiu dels instituts tenen clar que cal preparar una planificació per als pròxims anys amb els criteris a tenir en compte quan es realitzin reformes d’equipaments educatius basant aquests en les experiències dels nous instituts preparats que comencen els projectes.