La despesa en educació i sanitat ha baixat un 21% durant la crisi

0

La despesa en educació i sanitat ha baixat un 21% durant la crisi

Les pensions han limitat l’efecte de la baixada

Durant la llarga travessia per la crisi actual, l’Estat del benestar s’està veient greument afectat. Les partides que han patit un descens més acusat han estat educació, sanitat i dependència, encara gràcies que el manteniment de l’esforç en pensions i prestacions per atur estan limitant les pèrdues. “L’estat de benestar ha patit, sens dubte, però no s’ha destruït”, ha assenyalat el director de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, durant la presentació d’un complet informe, en el qual també ha col·laborat la Fundació BBVA.

En protecció social, que inclou pensions, prestacions i altres polítiques com dependència, habitatge o la lluita contra l’exclusió social, la despesa pública real per habitant gairebé ha baixat un 2,7% entre l’any 2009 i 2013, darrer any analitzat. Però l’esforç públic per càpita en les partides de sanitat i educació, competència gairebé exclusiva de les comunitats, s’ha retallat un 21%. En conjunt, la despesa real per habitant de totes les Administracions , o “serveis públics fonamentals” com l’IVIE anomena, ha retrocedit un 10,1% entre 2009 (6.933 euros per càpita) i 2013 (6.230 euros per càpita).

La comparativa entre comunitats

L’esclat de la crisi va disparar el dèficit públic espanyol fins a l’11% del PIB, i els successius plans d’ajust van afectar el cor de l’estat de benestar: la retallada més prominent la va anunciar el Govern de Rajoy l’any 2012, al plantejar un retall conjunt de 10.000 milions d’euros en sanitat i educació, de gestió essencialment autonòmica. Les dades de l’IVIE mostren que el Govern autonòmic de Castella-La Manxa va ser el que més va retallar la despesa per habitant en polítiques socials, un 30% respecte a 2009, seguit per Canàries (25%), Comunitat Valenciana (22,7%) i Catalunya (22,6%). Astúries amb un descens del 6% i Cantàbria amb un 10% van ser les comunitats que van portar a terme els menors ajustaments.

La intensitat de les retallades té molt a veure amb el punt de partida del deute i del dèficit. Si totes les comunitats tenen el mateix objectiu, qui està més lluny ha de córrer més”, ha explicat el catedràtic Francisco Pérez. El Govern que presideix la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va ser l’alumne més aplicat: Castella-La Manxa va ajustar el seu dèficit des del 7% del PIB regional l’any 2010 fins al 2% a 2013.

El Govern autonòmic de Cospedal és el que més va reduir la despesa per habitant en sanitat (28,5%), tot seguit de Canàries (26,6%). Una caiguda que contrasta amb el limitat ajustament de Cantàbria (només un 8%). En l’apartat d’educació, Cospedal només va retallar , més que el Govern valencià, un 28%, mentre que a Castella-La Manxa i Catalunya l’ajust va ser d’un 26,5%. A l’altre extrem es troba Astúries, comunitat on es va elevar la despesa en educació un 3,2%. L’executiu manxec torna a ser el que va aplicar unes retallades més severes sobre la despesa en prestacions socials, amb una disminució del 40%, mentre que a Andalusia va ser del 35% i a Balears del 32%.

Si es té en compte la despesa de totes les administracions, les diferències territorials en l’esforç per càpita en educació van arribar fins al 55% l’any 2013, al País Basc es gasten 1.224 euros per habitant i a la Comunitat de Madrid 791, i van significar el 45% en sanitat, a Astúries 1.717 euros per habitant mentre que a Andalusia 1.182.Aquestes diferències no són compatibles amb la igualtat en l’accés a serveis públics fonamentals” va indicar el director de l’IVIE.

Pérez creu que l’explicació bàsica no es troba en les diverses polítiques aplicades a cada comunitat, o en què les necessitats (per demografia o dispersió territorial) canvien, sinó en els recursos rebuts, on l’escletxa (entre Navarra i Andalusia, Comunitat Valenciana o Catalunya) s’amplia un 60%. Com altres experts prèviament, l’IVIE reclama canviar la forma de calcular el finançament foral de Navarra i País Basc, alhora que es corregeix el sistema de règim general, el qual beneficia a comunitats com Cantàbria.

A més, els experts de l’IVIE insten a dotar fons de reserves destinats a sanitat i educació, com ja es va fer amb les pensions, durant els temps de creixement per a poder recórrer a ells en períodes de crisi. També planteja que es garanteixi el finançament necessari a les comunitats per a preservar un objectiu mínim en ambdues parts.