El futbolista canari va marxar del Barça ara fa un any amb unes expectatives individuals i col·lectives que no s’han complert

Quedaven pocs dies pel tancament del mercat de fitxatges del passat estiu i el FC Barcelona i el Chelsea de José Mourinho oficialitzaven l’acord per Pedro Rodríguez. El futbolista canari negociava amb el Manchester United, però el repte de fer les maletes cap a Londres va acabar decantant la balança en favor dels blues.

Pedro anunciava el seu fitxatge a través de les xarxes socials. Ho feia amb alegria, tip d’esperar oportunitats a la banqueta blaugrana mentre veia gaudir sobre la gespa al trident Messi–Luis Suárez–Neymar. El canari llançava la tovallola, i decidia emprendre una nova aventura signant amb el Chelsea.

 

Un any complicat

El primer any de Pedro Rodríguez lluny del Camp Nou no ha estat senzill. A títol individual el canari ha jugat una bona pila de partits –no al nivell del Barça– i ha aconseguit vuit gols, però l’equip no ha complert els objectius: “Ha estat un any molt estrany, per a tothom […] Vaig arribar i semblava que tot anava bé, en el debut vaig aconseguir un gol. Després vam entrar en una dinàmica molt negativa, ens posem en descens i a partir d’aquí hi ha molts canvis. No em penedeixo d’haver-hi anat […] M’ha servit per fer-me més fort”, assegurava Pedro ara fa uns dies en una entrevista concedida al Mundo Deportivo.

 

Es deixa estimar pel Barça

El canari, en l’entrevista, admet que troba a faltar el Barça: “Sí, és clar. Es troba a faltar, evidentment. Feia molts anys que era allà, a La Masia, amb els jugadors, els aficionats… m’he sentit molt estimat pel carrer. He viscut tota la meva vida al Barça i ells m’han canviat pràcticament la meva vida. He viscut els millors moments de la meva carrera amb ells”.

L’exblaugrana, però, anava més enllà; i en unes declaracions RAC1 obria la porta de retorn: “Si em preguntes si m’agradaria tornar, la resposta és senzilla. És un gran club, grans companys i una afició que m’aprecia molt. Sempre he dit que m’agradaria retirar-me al Barça, però sé que és molt difícil per no dir impossible”.

 

La selecció, l’última decepció

Després d’un any complicat, Pedro tenia l’esperança de redimir-se en l’Eurocopa. Volia ser titular, per ajudar els seus companys i per demostrar que pot tornar a ser el Pedro del Barça: “Després de fer un mal any, canvies el xip. Véns a la selecció, agafes aire i et centres en aquest torneig i en fer-ho bé”. El canari, fins i tot assegurava que “ser-hi vol dir molt, per mi. Significa que el seleccionador continua confinant en mi”.

Ara, amb una única participació de vuit minuts en el primer partit davant la República Txeca, Pedro alça la veu i admet que medita seriosament abandonar la selecció espanyola després de l’Eurocopa. Del Bosque treu ferro a les seves declaracions, atribuint-les a una “traïció del subconscient”.

És inqüestionable que Pedro no travessa el seu millor moment, però el seleccionador compta amb ell. Per això és a França. No obstant això, no ha tingut la paciència per esperar el seu moment, una oportunitat que ben aprofitada podria tornar a posar a Pedro a l’aparador. Cal esperar per veure com avança tot plegat, però Pedro necessita recuperar la confiança perduda en una temporada complica.