El campió de l’Euroliga de 2015-16 guanyarà un milió d’euros

0
Jordi Bertomeu
EP: Jordi Bertomeu
Jordi Bertomeu
EP: Jordi Bertomeu

Els clubs se sotmetran al sistema de ‘fair play’ financer similar al de la UEFA, però encara no hi haurà sancions

El campió de la pròxima edició de l’Euroliga 2015-16, que arrencarà el pròxim 15 d’octubre i conclourà el 15 de maig a Berlín, augmentarà el premi dels 350.000 que es va embutxacar l’últim guanyador, el Reial Madrid, a un milió d’euros, segons va anunciar aquest divendres a Madrid el Director Executiu (CEO) d’aquest organisme, l’espanyol Jordi Bertomeu.

El vencedor de la final a quatre, que es disputarà en el Mercedes-Benz Arena de Berlín del 13 al 15 de maig de 2016, guanyarà un milió d’euros; el finalista, 400.000 euros; el tercer, 200.000 euros i la cambra i últim equip a Berlín, 100.000 euros.

A més, cadascun dels clubs classificats, entre ells els espanyols Reial Madrid, FC Barcelona Lassa, Laboral Kutxa i Unicaja, tindrà un fix de 150.000 euros per participar en la màxima competició de clubs del vell continent i augmentarà de 7.000 a 35.000 euros la cosina per cada victòria.

“Els agradi o no a alguns, estem creixent. L’Euroliga es veurà en 202 països i el pressupost va a augmentar en un 20 per cent, de 27 a 30 milions d’euros, en part gràcies al sistema de competició”, va subratllar Jordi Bertomeu en una trobada informal amb la premsa a l’hotel Eurobuilding de la capital d’Espanya.

Bertomeu, que aquest dijous va assistir en el Barclaycard Center al Reial Madrid-Boston Celtics, va explicar que aquest augment en els premis es deu al fet que s’acaba amb la distribució, “molt conservadora”, que atribuïa el 75 per cent dels ingressos en funció del que generava cada mercat nacional, i que ara és del 47 per cent.

Si Grècia aportava un 75 per cent a la competició gràcies a Olympiacos i Panathinaikos, rebia aquesta mateixa quantitat. Llavors, s’assistia a la “paradoxa” que un club francès guanyava quatre vegades més que el CSKA Moscou. Ara el ‘pastís’ es reparteix entre molts més clubs i països.

Nova economia: mesures “correctives”

Així mateix, el CEO de l’Euroliga va avançar que l’exercici 2015-16 serà el primer en el qual s’apliquin “mesurades correctivas” del nou Sistema de ‘Fair Play’ financer, encara que encara no hi haurà sancions als clubs que no compleixin amb el nou reglament.

“No hem inventat la pólvora. És molt similar al de la UEFA, amb la qual hem treballat bastant, no conec el de la Lliga espanyola de futbol”, va apuntar Bertomeu, que va assenyalar que el mateix recollirà un mínim d’ingressos, la partida del pressupost destinada al pagament de salaris per a la plantilla i un límit de pèrdues -que comportarà una ampliació de capital o l’expulsió del torneig-.

Jordi Bertomeu no va ocultar la preocupació del seu organisme per la contribució dels propietaris, el 39 per cent en el cas dels clubs de l’Euroliga, que de vegades s’oculta darrere del patrocini. “És el que més ens preocupa. Els clubs espanyols són molt favorables a aquest control, perquè això els pot permetre competir en millors condicions”, va indicar.

Les faltes táctiques i els calendaris

Altre dels aspectes sotmesos a debat en l’Euroliga és la vistositat del joc i la possible equiparació dels reglaments de la NBA i la Federació Internacional (FIBA). “Necessitem que el joc sigui atractiu i que no sigui tan tàctic. Utilitzem legítimament el reglament per anar contra l’espectacle”, va lamentar.

Així va plantejar la possibilitat que s’eixamplin les mesures de la pista de joc en 2,5 centímetres o es premiï als equips com en altres esports com el rugbi (amb un ‘bonus’ d’un punt per quatre o més assajos en una trobada).

Per estudiar aquests possibles canvis, Euroliga mantindrà reunions amb entrenadors, àrbitres i clubs en els pròxims mesos. “Les faltes tàctiques no fan bonic. Hi ha entrenadors com Aíto que porten més de dos anys parlant-me d’això, però la resta li vol matar”, va manifestar.

Igualment, el calendari FIBA no és del grat d’una Euroliga que advoca per traslladar els Campionats d’Europa de setembre a juliol perquè puguin disputar-los els millors jugadors, però no han tingut resposta alguna de FIBA. “No hi ha construcció de res perquè l’única forma és proposar alguna cosa. La resposta que hem tingut ha estat el silenci administratiu”, va denunciar.

D’altra banda, confia que el contracte de televisió a Espanya, que venç al final de 2015-16 amb Movistar+, Tv3 i ETB, sigui “molt superior” als 3,5 milions actuals amb el canvi en el mapa audiovisual i va qualificar de “situació kafkiana” la que s’està vivint en la Lliga Endesa després del ‘cas Obradoiro’.

“No s’ha evolucionat gens des de 1992, encara que sé que l’ACB està reflexionant. Ull als quals ens critiquen per ser una competició tancada perquè estan criticant alguna cosa que estan fent al cent per cent”, va assegurar Jordi Bertomeu.