La UdL compara boscos de l’àrea mediterrània i de Sibèria

L’escalfament global que comporta el canvi climàtic dispara la sincronització del creixement anual dels arbres a grans àrees geogràfiques, com els boscos mediterranis o la taigà siberiana, segons una investigació liderada per la Universitat de Lleida (UdL).

El treball, publicat a la revista nord-americana ‘PNAS’ apunta que pot posar en perill l’equilibri dels ecosistemes, ja que l’augment de sincronització es considera un possible factor desencadenant de l’extinció de poblacions senceres.

“Aquestes tendències que afecten boscos separats entre si fins a 1.000 quilòmetres poden ser útils per establir llindars climàtics per a la supervivència dels arbres i per anticipar fenòmens de decaïments de boscos als nivells local i regional”, destaca el catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (Etsea) de la UdL i investigador d’Agrotecnio, Jordi Voltas.

En l’estudi que ha coordinat també hi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) —Pablo Olavide de Sevilla--, de la Politècnica de Madrid, l’Institut Pirinenc d’Ecologia-CSIC, la Siberian Federal University i el Sukachev Institute of Forest, de Rússia.

Una vegada els investigadors han comprovat que l’augment de la sincronització del creixement dels arbres afecta dos importants ecosistemes terrestres, l’objectiu és ampliar l’anàlisi en altres zones més enllà del Mediterrani i la Sibèria russa.

“Voldríem estendre la nostra investigació a altres ecosistemes forestals del planeta per determinar la rellevància d’aquests fenòmens de sincronia creixent a escala global“, ha anunciat Jordi Voltas.

Els experts han analitzat grans bases de dades sobre anells de creixement dels arbres, que permeten remuntar-se a dècades d’antiguitat.

Han estudiat les cronologies de sis espècies de coníferes a la Sibèria central i als boscos d’Espanya durant els últims 120 anys.

Han descobert que l’increment de la sincronització afecta l’escala subcontinental des de la segona meitat del segle XX.

“L’escalfament global emmascara la influència d’altres factors locals que controlen el creixement dels arbres com per exemple la fertilitat del sòl, la competència entre arbres, les diferències entre espècies en la manera com reaccionen davant de l’estrès ambiental, el maneig del bosc o la influència de plagues i malalties”, detalla el professor de la UdL.