El Constitucional prohibeix l’impost català als bancs

0
El Constitucional prohibeix l’impost català als bancs

El Constitucional prohibeix l’impost català als bancs

El tribunal esgrimeix que el tribut és semblant a l’estatal

El Tribunal Constitucional (TC), ha anul·lat la llei i el decret que regulaven l’impost català als bancs en dues sentències en les quals considera correctes els recursos presentats contra aquest impost pel Govern Espanyol. Economia té previst repartir durant el present any 316 milions d’euros a les comunitats autònomes per un impost semblant que va aprovar el Govern central el juliol de 2014.

La crisi econòmica va obligar a les autonomies a buscar nou mètodes de finançament, principalment nous impostos, amb l’objectiu d’incrementar els ingressos. L’any 2012, la Generalitat, com també altres governs autonòmics, va establir a través d’un decret llei una taxa als dipòsits de les entitats creditícies a Catalunya. Aquesta mesura va ser recorreguda per l’executiu espanyol i suspesa pel TC, tot i que el maig de 2013 es va aixecar la suspensió. La llei del Parlament català del passat any també estava en suspensió des de mitjans de gener per l’alt tribunal. Ara, el Constitucional ha considerat que ambdós acords són inconstitucionals tot avalant en una altra sentència la decisió del Govern central d’imposar aquest mateix tribut als bancs.

El TC assenyala que l’impost de la Generalitat és “similar” a l’aprovat pel Ministeri d’Economia en “el fet imposable, la base imposable i els contribuents”. També indica que només es diferencia en “la quota tributària, i les deduccions” que s’apliquen a les entitats financeres amb seu social a Catalunya. La llei catalana marcava una taxa de fins al 0,5% dels dipòsits bancaris. Per aquests motius, el TC declara inconstitucional l’impost català en entendre que una norma autonòmica no pot contradir el contingut d’una llei estatal. A més, el Constitucional anul·la el decret implantat pel Govern català l’any 2012 que exigia el pagament d’aquesta taxa. En aquest cas, els magistrats no s’endinsen en el fons de la qüestió, donat que únicament analitzen aspectes formals, és a dir, si la creació de tributs es pot aprovar mitjançant un decret i no amb una llei.

L’alt tribunal rebutja aquesta darrera opció, en entendre que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya exigeix que “la incidència sobre l’esfera vital de les persones” l’imposi “qui els representa”, és a dir, el Parlament. Com a conseqüència d’aquest fet, acusa a la Generalitat “d’haver infringit” aquesta “exigència estatutària”.

El Ministeri d’Hisenda té previst recaptar mitjançant aquest impost 316 milions d’euros durant el present any. El passat març va repartir 187,1 milions entre les comunitats autònomes, dels quals el Govern català va rebre 32,2 milions per aquest concepte. Aquest pagament es va realitzar a compte i corresponia al 50% de la recaptació prevista per aquest gravamen del 0,03% a 31 de desembre de 2014.

Un conflicte que ve de llarg

La llei per la qual es creava l’impost català als dipòsits va ser aprovada pel Parlament regional a l’abril del 2014, i contemplava que si una entitat financera captava dipòsits per valor de fins a 150 milions d’euros, en aquesta comunitat se li aplicaria un gravamen del 0,3%; entre 150 i 600 milions el tipus seria del 0,4%, i a partir de 600 milions, del 0,5%.

A final de 2012, la Generalitat va decidir crear per decret aquest impost, contra la naturalesa liberal de CiU. Davant aquesta situació, el Govern va reaccionar immediatament, creant un impost estatal a tipus zero amb la finalitat de tancar la porta a aquesta taxa en aquesta i en altres comunitats autònomes.

Al juliol de l’any passat, el Govern de Madrid va aprovar el decret-llei que elevava l’impost estatal als dipòsits bancaris del 0% al 0,03%, molt inferior al fixat per la Generalitat.