El Cupo basc i navarrès, en el punt de mira

0
Iñigo Urkullo, Lehendakari
Iñigo Urkullo, Lehendakari
Iñigo Urkullo, Lehendakari
Iñigo Urkullo, Lehendakari

Les comunitats del mediterrani clamen en defensa d’un millor finançament autònomic, en detriment del Cupo foral

 

Qualsevol modificació unilateral del concert econòmic basc és una línea vermella que no podem permetre’ns traspassar”. Amb aquestes paraules es referia ahir el lehendakari, Iñigo Urkullo, respecte les darreres veus que s’havien alçat a criticar el sistema de finançament de les comunitats forals. Segons Urkullu, es tractaria d’una “campanya institucional i política que pretén qüestionar el concert econòmic basc”.  I Continua, suposa “un atac deliberat a un sistema històric, pactat, legal, solidari, i eficaç que només afecta en benefici de la ciutadania”. De fet, per a molts experts la seva singularitat econòmica és en realitat una espècie de contracte amb Espanya. Però d’on prové aquesta corrent crítica? Un dels primers líders polítics que ha vingut apostant per la modulació o inclús eradicació del concert econòmic ha estat Albert Rivera. El debat parteix de la demanda de Catalunya, als volts del setembre del 2012, de millorar el seu finançament. Aleshores, mentre Artur Mas cercava un pacte fiscal similar al basc o navarrès, Albert Rivera des del Parlament de Catalunya es mostrava partidari d’acabar amb aquesta particularitat.

Susana Díaz, presidenta d'Andalusia
Susana Díaz, presidenta d’Andalusia

Tres anys més tard, el partit taronja ha obtingut  més protagonisme a l’estat i els populars han perdut poder en feus tradicionals. Aquest fet ha provocat que Ciutadans tingui la capacitat de posar sobre l’agenda política mediàtica temes d’estat. Sobretot després del seu ascens davant de d’independentisme català. Ara, també, la Comunitat Valenciana ha canviat de partit de govern. En efecte, el socialista Ximo Puig ha plantejat la propera diada del País Valencià com un clam civil en defensa d’una millora del finançament de la seva comunitat que creu injust. En declaracions a RNE, Puig ha assegurat que el “resultat del Cupo no pot portar a asimetries com les que es produeixen en aquests moments”. També, argumenta que si València rebés el finançament mig que reben les comunitats forals, aquesta hauria ingressat 9000 milions d’euros més. Tot i això, ha puntualitzat que malgrat ser partidari “ de que hi hagi igualtat entre els ciutadans alhora de rebre recursos públics”, no pretén “treure-li res a ningú”; sinó només que els valencians siguin “tractats amb igualtat”. A les paraules del president valencià si van sumar les de Susana Diaz. La presidenta andalusa, en referència al concert basc, ha exigit que es respecti la igualtat de tots els espanyols. Entén doncs, diu Diaz, que “quan es defensa la igualtat, es defensa que un ciutadà a qualsevol part d’Espanya tingui la mateixa sanitat, la mateixa educació i els mateixos serveis públics, no entrant en qui cobra els impostos”. I doncs, sentencia, “és una realitat que no totes les comunitats estan ben finançades”. El darrer actor polític en pronunciar-se ha estat Miquel Iceta qui s’ha mostrat a favor del concert però no del Cupo. En paraules del líder dels socialistes catalans “Cupo sí, Cuponazo no”. Tots ells, han volgut diferenciar el Cupo del concert econòmic, atacant el primer i salvant el segon.

Quin és l’origen de la singularitat econòmica basca i navarresa? El concert econòmic basc va establir-se després d’acabar la II Guerra Carlista el segle XIX com a contribució de les províncies basques a les finances del Regne. Després de perdre els seus aforaments es va acordar mantenir el privilegi fiscal en forma de concert econòmic i Cupo. Malgrat es va derogar durant la dictadura, amb la restauració de la democràcia és va restablir i consagrar a la Constitució. Tot i que, cal recordar, Álava i Navarra si van gaudir d’aquesta especialitat durant la dictadura per haver recolzat a Franco durant la guerra. També, es recull a l’Estatut d’Autonomia Basc i Navarrès. Però, en què consisteix el concert econòmic basc?  Aquest sistema estableix les relacions econòmiques entre les diputacions forals i l’Estat. Així doncs, se’ls hi permet recaptar i decidir quins impostos han de pagar els seus ciutadans. Amb els ingressos obtinguts afronten les despeses necessàries per a la prestació dels serveis públics. Per tant, el gruix de la recaptació es concentra en dotar el pressupost del govern basc. És a dir, en virtut del concert Euskadi i Navarra tenen capacitat recaptadora i reguladora dels impostos. Tot i així, la capacitat normativa en alguns tributs com ara l’IVA és quasi bé nul·la. En canvi, poden regular plenament sobre altres com l’IRPF, Societats o Patrimoni. Amb un condicionant, que la pressió fiscal efectiva sempre sigui equivalent a la de la resta de l’Estat. I aleshores, què és el Cupo? El Cupo és la quantitat que es paga a l’Administració central per sufragar les competències exclusives pròpies de l’estat i que per tant no poden ser transferides a les autonomies. És el cas de Defensa, Assumptes Exteriors, la corona, o la mateixa Ertzaintza. Aquesta quantitat es pot negociar entre les parts i ha estat l’objecte de les crítiques d’alguns líders autonòmics. Actualment Euskadi ha de pagar a l’Etat el 6.24% de la renta total estatal, independentment dels diners que recapti o la seva situació financera. En termes reals, a l’any 2012 Euskadi va transferir a l’estat 546 milions d’euros per haver sufragat al seu territori les competències que no poden ser transferides.

Per la seva banda, el líder popular a Catalunya, Xavier García Albiol ha volgut desmarcar-se de socialistes i ciutadans. García Albiol no creu que eliminar els concerts de les comunitats forals sigui la solució per resoldre el problema fiscal català. A més a més, ha lamentat que per millorar el finançament de Catalunya alguns pretén “donar cosses” a bascos i navarresos.  Finalment, la presidenta del govern de Navarra, Uxue Barkos, ha convocat avui mateix a les forces amb representació al Parlament foral per tal de trobar una posició comú en defensa del seu concert econòmic. Ara, caldrà esperar el resultat de les urnes del proper 20 de desembre per veure com es tradueixen aquestes demandes autonòmiques. Mariano Rajoy, ja ha avançat que confia en poder tancar un nou model de finançament autonòmic per unanimitat i sense que l’executiu central i les comunitats es tirin els “trastos pel cap”. Això sí, haurem d’esperar al primer semestre del 2016.