El Front Nacional ja era allà

0
La líder del Front Nacional Marine Le Pen
La líder del Front Nacional Marine Le Pen

La victòria del Front Nacional a les regionals franceses agafa per sorpresa als mitjans, tot i ser les terceres eleccions on obté uns resultats semblants

A l’obrir els principals diaris estatals, sembla el Dia de la Marmota. Sorpresa. Estupefacció. Però també falta de context i eufemismes. El partit d’extrema dreta francès, el Front Nacional, ha guanyat les eleccions regionals amb quasi un 30% dels vots. Els diaris mostren de sobte la seva preocupació amb la consolidació de l’extrema dreta al país veí. Com ho van fer a les eleccions europees. I a les departamentals. Però també els segueixen presentant com un partit demòcratic, en tant que no fan èfmasi en les arrels i programa de la formació. Com ho van fer a les eleccions europees. I a les departamentals.

De moment s’ha celebrat la primera volta de les regionals, així que tant socialistes de François Hollande com els republicans de Nicolas Sarkozy tenen temps encara de demanar el vot útil a les segones votacions i impedir així que el Front Nacional quedi com a primera força. Aquesta estratègia és la mateixa que els dos partits francesos i els mitjans de comunicació van dir que era la correcta a les departamentals del passat març. Com s’ha vist, l’estratègia electoral no canvia la situació a llarg termini.

Totes les informacions sobre les eleccions d’ahir consulten analistes dels quals no se’n sap el nom i que diuen que el Front Nacional ha pujat tant a causa dels atemptats del passat 13 de novembre a París. És cert que el partit de Marine Le Pen va aprofitar els dies següents de l’atac per començar a fer campanya i atacar a la població migrada de França, però també és cert que la ciutadania francesa havia valorat de manera molt positiva la gestió del president de la República François Hollande.

El que s’està obviant en aquestes anàlisis són les creixents desigualtats a l’estat francès i el fet que les regions on el Front Nacional ha aconseguit més vots són aquelles on les desigualtats són cada cop majors. A les eleccions departamentals del març, el gruix de vots venia del mateix lloc d’on venen ara: la regió Nord-Pas de Calais-Picardie, on es presentava Marine Le Pen i la localitat de Béziers, al sud de França, antic bastió socialista que ara està governat per l’extrema dreta.

El discurs xenòfob, mesclat amb la “justícia social” per als francesos, és la base de la campanya del Front Nacional. I funciona. Fa temps que Le Pen i els seus utilitzen aquesta estratègia per guanyar vots, i els atemptats a París no van aconseguir gaires nous vots, sinó reforçar aquelles regions on ja tenia un recolzament important. Els atacs de novembre no eren la raó, sinó un component més per justificar el discurs.

Alguns dels diaris espanyols van recórrer els carrers d’aquestes localitats abans de la celebració de les departamentals per explicar les raons que havien portat als habitants a canviar el seu vot i donar-lo a l’extrema dreta. Les argumentacions eren bastant homogènies: el Front Nacional havia promès feina i seguretat, dues de les necessitats bàsiques en unes regions castigades per la crisi. Ara bé, per als de Le Pen la causa d’això no era estructural, sinó de raça. Eren els immigrants els culpables de la falta de feina, ja que es quedaven amb els llocs de treball i les ajudes del govern.

En aquells reportatges se situaven les localitats com a casos excepcionals on la força de la crisi havia portat a ciutadans desesperats a aferrar-se a un clau ardent. Igual que a les informacions publicades entre ahir i avui. Els principals diaris, tant catalans com espanyol, han passat per alt el fet que a la Catalunya Nord guanyés el Front Nacional amb quasi un 40% dels vots. Aquest tipus d’informació, tractada com a anecdòtica i fora de context fa que es banalitzi el fet que un partit d’extrema dreta hagi aconseguit durant tres eleccions consecutives els millors resultats de la seva història en un país amb una de les democràcies més antigues d’Europa.

Encara queda la segona volta, que se celebra el pròxim diumenge 13 de desembre. Els mitjans hi centren les esperances alhora que treuen importància als resultats dels de Le Pen. És un fenomen estrany el que es dóna als diaris espanyols. Amb informacions que no segueixen un fil de continuïtat on s’expliqui i es posi en context la situació que ha portat a fer del Front Nacional una de les principals forces polítiques franceses i que ho relacioni amb l’auge de l’extrema dreta a la resta d’Europa, és difícil transmetre la gravetat de la situació.

En nou mesos, el partit ha pujat cinc punts en el percentatge de vots. Però encara s’intenta evitar en quasi totes les peces publicades dir que el Front Nacional és un partit d’extrema dreta. Se li diu xenòfob, ultranacionalista i en el millor dels casos, ultradretà. En el pitjor, se l’institucionalitza esmentant-lo co a un partit més, d’aquells que defensen la llibertat, la igualtat i la fraternitat.