La polèmica que va aixecar la querella de quinze agents contra la regidora Maria Sirvent (CUP) reobre el debat sobre el model policial i de seguretat a Terrassa: el punt conflictiu, el Grup d’Intervenció Policial (GIP), un cos al que se li atribueixen actuacions anti-avalots

 

El dia que la regidora Maria Sirvent va denunciar “abusos policials” a Terrassa, a la titular de Seguretat tot li va venir de nou: Maria Rambla (PSC) només feia un mes que trepitjava el consistori, venia de treballar més de vint anys en una associació per a la reinserció de drogodependents.

Així ho admet quan parla de la seva regidoria, que tot just acabava de presentar a la resta de grups un nou Pla Director de la Policia Local (el full de ruta que traça les línies mestres del cos, que preveu un augment d’efectius humans i major formació).

Segons explica Rambla, la redacció d’un nou Pla Director ve motivada pels fets que es succeïren en aquell ple del juliol, pels quals la regidora cupaire va ser citada als jutjats per una querella de quinze agents del cos “per injúries i atemptat a l’honor

I és que la CUP demanava la dissolució d’una unitat de la policia local a la que se li atribueixen funcions antidisturbis: el Grup d’Intervenció Policial (GIP) – fins el 2011 Grup d’Intervenció Especial (GIE) –, funcions que l’actual govern municipal nega tot i qualificar-los així al programa electoral.

 

Orígens i funcions del Grup d’Intervenció Policial

Segons la descripció que en fa el nou pla director al qual ha tingut accés aquest diari, el Grup d’Intervenció Policial és una unitat de reforç de la policia local i consta de dues sub-unitats (un caporal i sis agents).

Tot i que no són directament titulars d’anti-avalots, una llei del Parlament de Catalunya que regula les funcions de la policia local els hi confereix la protecció de la corporació local – edificis i dependències – i la col·laboració amb els Mossos d’Esquadra en manifestacions i en el manteniment de l’ordre públic.

El seu torn de servei comprèn la tarda i la nit i vesteixen amb un uniforme diferent a l’ordinari. També tenen funcions de reforç en els controls de seguretat viària, controls d’alcoholèmia, en la intervenció en baralles i en la vetlla de la seguretat ciutadana.

antidisturbis
Foto: Agents del GIE de Terrassa en una protesta del moviment 15M.

La versió oficial és que la policia local va dotar-se del GIE en un moment en el que es necessitava agents que no responguessin constantment a les demandes ordinàries. Així, es concebia com una unitat de reforç especialitzada, amb una planificació detallada. Terrassa, de la mateixa manera que ciutats com Sabadell, Barcelona o Badalona es van dotar d’unitats similars en governs socialistes, en el moment en que la Guàrdia Civil transferia les seves funcions als Mossos d’Esquadra, a finals dels noranta.

No obstant, l’actual director de Serveis de Seguretat de l’Ajuntament de Terrassa – el càrrec tècnic que enllaça la regidoria amb el cos policial –, Jordi Herrera, sosté que els orígens del GIP es deriven “d’una època en que el moviment okupa a Terrassa estava en auge, i hi havien moltes protestes contra l’ajuntament” i que es van muntar “per una de les funcions que reconeix la 16/91, la protecció dels edificis municipals“. “Ara, les funcions han derivat en controls de trànsit, bàsicament”, afegeix.

Abans, el GIP quedava despenjat de les unitats centrals de la policia i es desconeixia a què responia. En el Pla Director que ha presentat la regidora Maria Rambla a la resta de grups, el GIP es ressitua en l’organigrama i passa a rebre les ordres d’una unitat centralitzada, però les seves funcions queden intactes per la llei 16/91.

 

Els moviments socials denuncien actuacions anti-avalots

Fa anys que Solidaritat Antirrepressiva de Terrassa, un col·lectiu de referència contra la repressió pels moviments socials de la ciutat, denuncia actuacions antidisturbis per part de la policia local. El SAT ha comptabilitzat fins a quatre intervencions dels GIE que van acabar amb denúncies per lesions perpetuades pels agents: totes durant els mandats de Pere Navarro, l’ex secretari dels socialistes catalans – l’alcalde eś el cap de la policia local, avui Jordi Ballart -.

Al 2007, agents del GIE van detenir una activista dels moviments socials de la ciutat mentre sortia del Kasalet, un ateneu okupa del centre de Terrassa. Va denunciar que no la van informar sobre els motius de la detenció i que va rebre agressions físiques i verbals. A més, també va narrar que una vegada a l’Hospital els agents es van quedar a soles amb ella i pressumptament van persistir les agressions.

CZ1K557WcAEb69M
Foto: Acció de protesta del SAT contra la querella a la regidora Sirvent.
(@SATterrassa)

El jutjat de Terrassa va condemnar dos agents a dos anys de presó, 12 anys d’inhabilitació i a una indemnització a l’activista per un delicte de tortures, contra la integritat moral i falta de lesions, a més d’acusar-la d’un delicte contra l’autoritat. Al final, el Tribunal Suprem va absoldre la noia i els agents perquè van prescriure els fets.

Mesos abans, l’Audiència Provincial de Barcelona havia esborrat els càrrecs de tortures i agressions dels agents. El 2013, els mateixos policies que van agredir la noia van rebre nou denúncies per presumptes maltractaments en una actuació policial a l’Ateneu Candela.

Un altre cas és el desallotjament de l’acampada del 15M al Raval de Montserrat, just davant del consistori, el novembre del 2011. Dies abans, el agents del GIE van requisar les tendes de campanya que havien parat el moviment. El 15M de Terrassa i el SAT van protestar per la desproporció de l’actuació policial, i quatre agents del GIE van ser denunciats als jutjats per agressions: dues persones de les concentrades van resultar ferides.

La Mútua de Terrassa els va diagnosticar contusions als genolls, als braços, a l’esquena i fins i tot a l’ull. En aquesta operació van detenir un activista per presumptes agressions a un policia. L’alcalde Pere Navarro va justificar la intervenció perquè l’acampada del 15M hauria fet disminuir les vendes a les botigues del centre. No consta oficialment, però a partir del 2011 el GIE hauria passat a dir-se GIP.

 

El govern de Ballart portava la dissolució al programa electoral

Malgrat que el programa amb que el PSC de Terrassa volia tornar a guanyar les eleccions municipals titllava el GIE degrup antidisturbis” i defensava la seva “eliminació“, en el moment de l’entrevista amb aquest mitjà tant la regidora de Seguretat com el director tècnic neguen que tinguin funcions antiavalots.

Tot i reconèixer que “l’única funció que es podria assemblar a la d’antiavalots és la d’assistir els Mossos en manifestacions“, Maria Rambla sosté que ha analitzat les seves actuacions i “no tenen res d’especial“, per la qual cosa ha optat per no dissoldre la unitat i incorporar-la dins l’organigrama de la policia.

Captura de 2016-03-10 13:00:26
Article del programa electoral del PSC en el que menciona el GIE

Potser sí que hi va haver extralimitacions del GIE, d’això a dir-ne antidisturbis… Han passat els anys, i fan les mateixes funcions que els policies. L’única diferència que en farem és amb el nom, serà un grup de reforç de nit, perquè algunes funcions de nit s’han d’intensificar més”, conclou Rambla. “Jo crec que els grups municipals que els anomenen antidisturbis s’estan equivocant, només és una opinió política”, afegeix.

 

CUP i ERC advoquen per un nou model de seguretat a la ciutat

Tant la CUP com ERC de Terrassa rebutgen el nou Pla Director de la Policia: ambdós grups municipals defensen la necessitat d’obrir un procés participatiu per definir el model de seguretat a la ciutat, i que la policia obeeixi a aquest model – més “comunitari i preventiu” -. El govern municipal, però, ho refusa i tirarà endavant el Pla Director amb els vots del Partit Popular, Convergència i Unió i Ciutadans, previsiblement.

Sense un pla de seguretat transversal a la ciutat no podem parlar d’un pla per la policia: aquesta ha de ser la seqüència lògica” explica la regidora Maria Sirvent, i defensa que fins que la CUP no ha entrat a l’Ajuntament tota la informació que es tenia sobre el GIEera opaca i blindada“: “Ens deien que no existien els antiavalots, però la gent ho vèiem al carrer. Ens acompanyen a les manifestacions, van desallotjar el 15M, entren de la manera que entren als ateneus, amb aquells uniformes”, narra Sirvent.

Foto: Acció de suport a Maria Sirvent contra la querella. (@SATterrassa)
Foto: Acció de suport a Maria Sirvent contra la querella.
(@SATterrassa)

Fonts d’ERC afirmen que “la seguretat no comença ni acaba amb la policia” i sostenen que “una bona comprensió de les necessitats socials de la ciutat poden ajudar a millorar la seguretat”. El grup republicà, que també defensa la dissolució del GIE per tenir funcions antidisturbis, van estar pactant amb la regidora Maria Rambla el pla director de la policia, quan al ple de juliol la CUP va demanar la dissolució del GIE.

A finals de gener, però, en una roda de premsa, el cap dels republicans Isaac Albert va anunciar que deixarien la taula de negociacions perquè el govern municipal volia tirar pel dret amb el model policial sense tenir un pla de seguretat. “El model policial escora cap a la dreta“, diuen els republicans, “els nostres vots no serviran per legitimar-lo“.

 

Badalona i Sabadell ja han suprimit les seves unitats antiavalots

Només dotze dies després de prendre possessió del càrrec l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú), acompanyada del superintendent de la Guàrdia Urbana, va anunciar la dissolució de la unitat Omega – l’antiavalots de la ciutat -: els setze agents de la Unitat Omega han passat a fer patrulles convencionals.

“El Govern assumeix que qualsevol persona té el dret a sentir-se segur, però per fer-ho efectiu hi ha molts models”, va dir Sabater en aquella roda de premsa. L’octubre passat, inspirant-se en Badalona, Sabadell va desprendre’s de les unitats antidisturbis per a vertebrar “una policia generalista, preventiva i de proximitat“. A Barcelona, el govern d’Ada Colau estudia dissoldre progressivament l’UPAS – Unitat Policia Administrativa i de Seguretat.