El món del becari a Espanya

0

El món del becari a Espanya

Els becaris espanyols són els pitjors pagats de tota la UE

Espanya és el segon país europeu, només per darrere d’Eslovènia, on és més freqüent l’ús de becaris-titulats a les empreses. Segons una enquesta realitzada per la Comissió Europea i l’OCDE, fins a un 67% dels joves espanyols realitzen pràctiques laborals un cop acabada la seva formació acadèmica. A més, Espanya té el dubtós privilegi de ser el país on els becaris estan pitjor pagats: el 70% assegura que la compensació monetària que rep és “insuficient per a cobrir el cost bàsic de la vida”.

Les pràctiques a empreses poden “facilitar la transició” entre el col·legi o universitat i l’àmbit laboral. Així ho creu l’OCDE, organisme internacional on estan representades les grans economies mundials i països en vies de desenvolupament, que considera que l’existència de la figura del becari pot aportar beneficis “tant als joves com a les empreses”. Tot i això, mitjançant el seu últim estudi sobre joves i treball, l’OCDE avisa sobre el “risc que s’abusi d’aquest model”.

La vergonya de les dades espanyoles

Per acompanyar aquestes observacions, l’organisme mostra l’última anàlisi profund fet per la Unió Europea sobre el tema. En aquest estudi sobre el món dels becaris, Espanya apareix en el segon lloc en el nombre de joves que es converteixen en becaris un cop finalitzats els seus estudis: el 67%. D’aquests, el 56% és becari-titulat una vegada, i l’11% restant repeteix l’experiència.

Espanya també destaca per la baixa retribució que acompanya als becaris, set de cada deu no pot viure amb aquests ingressos. El 42% indica que sí que rep algun tipus de compensació econòmica encara que només el 29% d’ells creu que la compensació és suficient per a cobrir el cost bàsic de la vida.

Tot i que la remuneració és considerablement baixa, entre els joves espanyols existeix una idea positiva sobre els beneficis de fer pràctiques. El 83% dels joves enquestats van estar completament d’acord amb la següent afirmació: “les pràctiques que vaig realitzar van ser o seran útils a l’hora de trobar treball estable”.

Aquesta resposta tan positiva xoca amb la següent dada: Només el 33% dels espanyols que van realitzar pràctiques van aconseguir posteriorment un contracte a l’empresa on les van fer. Per tant, el 66% dels joves van acabar sense cap oferta de renovació.

Ane, el perfil del becari espanyol

El diari EL PAÍS ens mostra un clar exemple de l’odissea laboral d’un becari al nostre país: “Jo he estat a empreses on el becari formava al següent becari. Quan això passa, tal com arribes ja saps que no tens cap possibilitat de quedar-te”, indica Ane F, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses de 26 anys.

Aquesta jove encaixa perfectament en gran part de les estadístiques sobre pràctiques laborals a Espanya recopilades per la UE. Encara que, en el seu cas, ha estat becaria més cops del que reflecteixen les dades oficials. Va acabar els seus estudis l’any 2011, ja llicenciada va començar una beca, vinculada a la Cambra de Comerç del Govern Basc. Quan va finalitzar la beca, va realitzar un màster i es va convertir de nou en becària, aquesta vegada al departament comercial d’una gran empresa de neumàtics. “Em pagaven, tot i que si no hagués estat perquè vivia amb els meus pares no crec que hauria tingut suficient per a sobreviure”.

Ane sabia que no tenia cap opció de quedar-se en aquesta empresa però va treballar de valent. “Ho fas per aconseguir experiència i per anar completant el currículum”, afirma. Va ser becària per tercer cop, aquesta ocasió en una companyia d’hostaleria, dins del departament de màrqueting. Sense cobrar. “A vegades almenys fas contactes, amb gent que sap que treballes bé, i et pot trucar més endavant”, es justifica. En acabar aquesta beca sense remuneració, va passar a una altra en una gestoria, que va aconseguir gràcies a un nou curs que va fer sobre fiscalitat. És on està treballant actualment. Només li paguen el transport, “però aquesta vegada sí que em contracten. El dilluns començo, primer de prova tres mesos prorrogables uns altres tres més”, relata.