Les organitzacions internacionals alerten de les conseqüències per als refugiats dels filtres d’entrada a la Unió Europea

 

La solidaritat amb el poble francès només ha fet que crèixer durant els dies després dels atemptats. Però amb els refugiats ha passat tot el contrari. Mentre Amnistia Internacional (AI) publicava aquest matí un informe on denuncia la ineficàcia i el perill de les tanques a les fronteres de la Unió Europea, 26 estats dels EUA han negat l’acollida de refugiats siris. La raó: es va trobar un passaport de nacionalitat síria al costat d’una de les persones identificades com a terrorista.

No hi ha cap certesa que aquest passaport sigui d’un dels que va perpetuar l’atemptat, però ha servit com a excusa perfecta per deixar els refugiats sense asil. El fet d’acollir a aquestes persones no només ha creat reticències als EUA; als països de la UE també hi és. I les negatives no venen només dels dirigents d’extrema dreta, com la líder del Front Nacional Marine Le Pen, sinó de partits que estan governant als diferens estats. Un clar exemple és el del ministre de l’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, que al setembre va afirmar públicament que “prendrien mesures adequades” per a què no es filtressin terroristes entre els refugiats.

Un mal vell

La crisi dels refugiats no és nova d’aquest mes. Ni tan sols d’aquest any. L’informe que ha fet públic avui AI, comença la investigació en 2013. Des de fa dos anys, a la UE s’han construït més de 235 quilòmetres de tanques, que han costat més de 175 milions d’euros. En el cas de l’Estat espanyol, només el manteniment de les tanques de Ceuta i Melilla suposen una despesa de 22.086, 34 euros al dia. Fa deu anys que es van aixecar.

Mentrestant, l’Estat és un dels països que es troba a la cua d’Europa pel que fa al pressupost destinat a ajuda al desenvolupament. Mentre que la mitjana europea es troba en un 0,41% del total del PIB, el que destinen els governants espanyols és d’un 0,16%. Tanmateix, tots dos queden lluny de l’objectiu del 0,7% que va marcar la ONU.

Els refugiats segueixen necessitant asil

El director del Programa Regional per a Europa i Àsia Central d’Amnistia Internacional, John Dalhuisen, ha advertit que “després d’aquesta tragèdia [els atemptats de París], la negativa a brindar solidaritat a les persones que busquen refugi a Europa, sovint fugint d’aquest mateix tipus de violència, suposaria una abdicació covarda de la responsabilitat i una tràgica victòria del terror sobre la humanitat”. Cal recordar que sovint es confonen els termes “refugiats” i “migrants”, i que s’ha de deixar clar que no venen amb els mateixos objectius, ja que els primers es desplacen obligatòriament i sense que els hi hagi portat a fer-ho una decisió significativa (feina, millors condicions de vida, etc.).

Així, els refugiats segueixen sent els més perjudicats. Tot i que un atac com el de París no els hauria d’haver afectat directament i hauria d’haver despertat la solidaritat de la població europea al patir el que pateixen ells cada dia, el cert és que ha despertat el contrari. A la reticència d’Occident a acollir refugiats i a la sobrepoblació de països com Líban, Turquia o Jordània, se li suma el racisme i por desencadenats després de les informacions i discursos emesos després del 13 de novembre.

S’han de prendre mesures

A banda de l’informe d’AI, s’ha publicat avui també el de la ONG Human Rights Watch, on es troben punts en comú pel que fa a les mesures que han de prendre els països europeus a l’hora d’acollir a les persones refugiades. Totes dues organitzacions destaquen que la UE ha d’assegurar que les rutes siguin segures i no adoptar una actitud passiva cap a les actuacions de països com Turquia o Sèrbia, que posen moltes dificultats a l’hora de passar pels territoris. Si no, els que fugen de la guerra prendran rutes més complicades i perilloses.

Posen especial èmfasi també en què s’han d’augmentar els pressupostos i coordinar l’ajuda humanitària, a més d’accelerar l’aplicació del programa de reubicació dels refugiats. Sobretot, però, destaquen que s’aturin les devolucions “en calent”, una de les violacions dels drets humans més comunes a les fronteres. Per fer-ho, diuen, cal investigar de manera efectiva les denúncies presentades a les corts internacionals.

Involucrar a tercers països i assegurar que les autoritats policials i governamentals dels països “de trànsit” i dels receptors respectin els drets humans és una altra de les exigències. Tot i això, els informes d’aquestes organitzacions es prenen només com una advertència, i les solucions presentades com a recomanacions. Mentrestant, Síria torna a ser bombardejada.