El projecte ‘Teatro de la Ciudad’ a Barcelona

0
Teatro de la Ciudad | Diari Català
Foto: Europa press

Aquests dijous i diumenge, Teatre Lliure de Barcelona acollirà el projecte ‘Teatro de la Ciudad’

El projecte d’investigació, reflexió, producció i exhibició escènica ‘Teatro de la Ciudad’ desembarca al Teatre Lliure de Barcelona entre aquest dijous i diumenge amb les tres peces ‘Èdip rei’, ‘Medea’ i ‘Antígona’, desenvolupades per Alfredo Sanzol, Andrés Lima i Miguel del Arco.

   Aquest projecte —desenvolupat a l’empara del Teatro de la Abadía de Madrid— ha sorgit sota la filosofia de la creació col·lectiva que vincula la formació i creació, i busca trencar barreres entre els diferents compartiments creatius, segons han explicat els seus creadors en roda de premsa aquest dimecres.

Aquest projecte planteja un “gran treball de fraternitat”, que ha estat dur per als seus creadors, però que han aconseguit amortitzar a Madrid i també a Barcelona, on les localitats estan gairebé esgotades, tot i que els seus organitzadors demanen ajuda institucional per consolidar el projecte.

“Volem recuperar el fet social d’anar al teatre”, han explicat incloent en aquesta acció l’assistència a la sala però també les xerrades posteriors i fins i tot que anar al teatre es converteixi en una festa.

Aquest format ha permès als seus creadors investigar i també constatar la importància de la cultura cooperativa: “Més real del que ens fan creure”, han afirmat.

La tragèdia: Gènesi del Teatre

Han volgut arrencar el projecte viatjant a la gènesi del teatre amb aquestes tres peces: la tragèdia, un gènere que si bé té alguna cosa molt fosca, no ensorra els espectadors, sinó el contrari: “Surts bastant excitat d’una tragèdia, amb ganes de parlar”.

“El públic no surt deprimit, surt millor després de veure alguna cosa dura, com amb una necessitat de donar forma als nostres fantasmes i les nostres pors”, ha dit.

Les tres peces podran veure’s juntes diumenge –i combinades en diferents formats la resta de dies–, tenen en comú que són una mirada al tractament del poder, i sobretot a la necessitat de l’individu de buscar pautes que l’ajudin a conviure en societat.

A propòsit d”Èdip rei’, de Sòfocles, Sanzol reivindica la idea de fer mal sense ser conscient i “descobrir com un és responsable d’actes que no imaginava”, així com de la supèrbia.

Sobre ‘Medea’, de Sèneca i Eurípides, Lima ha destacat el paper de la violència –especialment vigent– així com la capacitat destructiva de l’amor: “Fer mal on més fa mal a la persona que més estimes del món et fa revisar l’amor”.

Per a Del Arco, ‘Antígona’, de Sòfocles, reflexiona sobre les dificultats de governar.

Segons han dit, les seves trames posen en relleu que les accions personals tenen incidència no només sobre la mateixa vida, sinó també sobre la societat i la seva vida política: “Parlen de conflictes atemporals”, típics del teatre grec.