El reciclatge urbà, la visió supramunicipal i més flexibilitat

0
El procés participatiu permet identificar 10 àmbits temàtics

El procés participatiu permet identificar 10 àmbits temàticsEl procés participatiu permet identificar 10 àmbits temàtics

El director general d’Ordenació del Territori i d’Urbanisme, Agustí Serra, ha presentat avui l’estat dels treballs previs de la futura Llei del territori que prepara el Departament de TES, una vegada finalitzat el procés de participació ciutadana. El reciclatge urbà front el consum de nou territori, la visió supramunicipal dels instruments de planejament o una més gran flexibilitat de les eines de planejament per adaptar-se a les diverses realitats són alguns punts en què el consens ha estat més ampli.

Serra ha participat en la inauguració de la darrera sessió el VI Fòrum d’Actualització en Dret Local, que ha tingut lloc a la Facultat de Turisme i Geografia de Vila-seca, de la Universitat Rovira i Virgili.

La nova Llei de territori es concep com la concreció d’un procés de revisió dels objectius, els instruments i els procediments vigents a hores d’ara en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, gestió del litoral i paisatge. Tota la normativa relativa a aquestes aspectes quedarà integrada en un únic text. L’objectiu del Departament és anar més enllà dels habituals canvis periòdics en la legislació per proposar una reforma completa del model, tenint en compte que ens trobem en un canvi de cicle estructural, amb unes necessitats diferents a les què han regit la pràctica urbanística de les darreres dècades

Per tal de copsar, precisament, les necessitats del territori i basar la Llei en el major nivell de consens possible, el Departament va impulsar un procés participatiu adreçat als ens locals, professionals de l’urbanisme, actors econòmics i entitats interessades en l’ordenació del territori. Aquestes aportacions han permès enriquir el text preliminar amb què treballa el Departament.

Grans consensos entorn a 10 eixos

Així, la nova Llei de territori abordarà 10 àmbits temàtics principals, concebuts com a principis rectors que generen un ampli consens entre els actors habituals del planejament urbanístic:

1. Foment del reciclatge urbà front al creixement en extensió. Durant les properes dècades, l’actuació urbanística s’ha de centrar en la transformació de la ciutat construïda, mentre que l’extensió s’ha de reservar per cobrir necessitats de curt termini.

2. Garantir la visió supramunicipal del sistema territorial. Catalunya és un dels països europeus on la superfície mitjana dels municipis és més petita. Almenys en els sistemes urbans complexos, cal obligar que el planejament urbanístic general sigui plurimunicipal. Els espais oberts o els grans polígons per a l’activitat econòmica s’han de planificar entre diversos municipis.

3. Més integració de les variables social i econòmica en el planejament, que ha de ser un instrument afavoridor de la cohesió social. Cal incorporar la memòria social en l’avanç del planejament, mentre que els estudis econòmics han d’incloure un esborrany dels sistemes de gestió que es faran servir per tirar-lo endavant.

4. Necessitat d’influir sobre el mercat del sòl per garantir l’accessibilitat a l’habitatge i l’activitat econòmica. Cal fer públics els valors de transacció del sòl a tot el territori. Aposta per dedicar a habitatge assequible de lloguer el sòl amb aprofitament residencial que es cedeix a l’administració. Potenciar els patrimonis públics de sòl.

5. Enfortir la funció pública de l’urbanisme i el lideratge públic en la política de sòl. Cal reforçar la capacitat dels poders públics per gestionar els processos urbanístics, adquirir sòl i conservar la titularitat pública.

6. Necessitat d’adaptar els instruments del planejament a la diversitat de territoris, d’intervencions i de conjuntures. Basar les decisions urbanístiques més en la justificació del compliment dels objectius del planejament que en paràmetres rígids fixats per la normativa. El resultat dels debats preliminars apunta també a la necessitat de debatre la rebaixa d’exigències de reserves d’habitatge protegit i de cessions si això serveix per fer viables els projectes de transformació urbana.

7. Aprimar l’estructura del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Cal transformar-lo en un document més estratègic i que es pugui tramitar en un termini d’entre dos i tres anys.

8. Posar sòl en joc en el moment oportú i amb els paràmetres adequats. Major celeritat en l’adaptació del planejament i més flexibilitat (pel que fa a usos o mides de parcel·les, entre d’altres) per atraure les oportunitats d’inversió

9. Planificar els espais oberts estratègicament. La regulació ha de ser supramunicipal, per unitats de paisatge o comarques i no individual, a cada POUM. Definir els objectius, prioritats i funcions dels espais oberts per projectar bé aquest sistema territorial.

10. Canvis en la gestió del parc edificat en espais oberts. Cal ser més restrictiu amb les noves construccions i forçar el reciclatge i millora del parc existent, sovint infrautilitzat.