El suprem declara abusius els interessos de demora alts

0

El suprem declara abusius els interessos de demora alts

Els de demora podran ser dos punts superiors als normals

El Tribunal Suprem ha assestat un fort cop a les condicions de gran part dels préstecs personals, en considerar abusius els interessos de demora que superin en més de dos punts als interessos normals del crèdit. Gran quantitat dels préstecs personals concedits per les entitats bancàries tenen interessos de demora àmpliament superiors, segons fonts financeres. Per exemple, el Banc Santander, a qui fa referència la sentència del Ple de la Sala Civil del Suprem, aplica un 21,8% d’interès de demora als seus préstecs.

En un principi, en aquest litigi es va condemnar a un client del Santander a tornar 16.473,76 euros de principal i interessos a l’11,8% nominal d’un préstec personal que no va poder pagar i, a més, a abonar 4.942,13 euros en concepte d’interessos de demora al 21,80%. L’Audiència Provincial de Tenerife va anul•lar el pagament d’interessos de demora i el Santander va recórrer al Suprem.

El Ple de la Sala Civil ha aprofitat el cas per a fixar la següent doctrina jurisprudencial: “en els contractes de préstec sense garantia real concertats amb consumidors, és abusiva la clàusula no negociada que fixa un interès de demora que suposi un increment de més de dos punts percentuals respecte a l’interès remuneratori principal”, segons s’ha dictat a la sentència.

L’entitat al•legava que l’interès de demora havia estat pactat individualment i firmat davant notari, així que, “per elevat que pugui semblar”, no hi havia possibilitat de substituir-lo per un altre menor. El seu argument era que “quan es devenga l’interès de demora és perquè s’ha produït una conducta del deutor jurídicament censurable, com és l’impagament de les quotes d’amortització del crèdit, i serveix per a reparar el mal produït al creditor i per a estimular a l’obligat al compliment regular del contracte”, segons s’indica a la sentència.

Jutges contra la usura

La sentència desestima aquests arguments amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En la mateixa sentència, els jutges declaren que en els contractes bancaris concertats amb consumidors es presumeix que el clausulat constitueix les condicions generals de contractació, per tant, són susceptibles de controlar si són o no abusius, “exceptuant que es provi l’existència de negociació i les contrapartides que en ella va obtenir el consumidor”. En haver declarat abusius aquests interessos de demora tan alts, el préstec devenga únicament l’interès ordinari, tot eliminant completament el recàrrec. Per últim, la sentència considera que els jutges tenen potestat per actuar d’ofici si una clàusula és abusiva o no quan estudien un cas al respecte.

La sentència té gran transcendència perquè el Tribunal Suprem fixa doctrina al respecte. Aquest criteri s’aplicarà a casos semblants que arribin als tribunals, ja que en gran part dels casos els interessos de demora són àmpliament superiors als interessos ordinaris. Fonts financeres han reconegut que tindrà efecte a multitud de casos, però no s’aventuren a quantificar l’impacte. Professionals del sector indiquen que, en última instancia, aquesta doctrina pot provocar que els bancs demanin més garanties o interessos més alts en préstecs personals.