Eleccions 27S: permanència o expulsió de Catalunya a la UE

0
Portaveu de la Comissió Europea
Margaritis Schinas.
Portaveu de la Comissió Europea
Margaritis Schinas.

La CE entra en campanya de les eleccions 27S

Un altre cop, la diplomàcia espanyola va entrar en campanya  internacionalitzant el procés. Ahir va utilitzar Margaritis Schinas, Portaveu de la Comissió Europea, per poder fer campanya pel no a la independència de Catalunya.

A tan sols 10 dies de les eleccions plebiscitàries del 27-S, Brussel·les va tornar a carregar amb una de les pors i temes de gran debat d’aquesta campanya: la permanència o expulsió de Catalunya per part de la Unió Europea dient “si una part d’un estat membre deixés de formar-ne part perquè esdevingués independent, els tractats ja no s’aplicarien al seu territori i es convertiria en un país tercer”. Dit d’una altre manera: l’Estat català , en el cas que aconsegueixi aquesta independència haurà de sol·licitar l’ingrés de nou a la UE. I és que aquest discurs no ens aporta res de nou que no hàgim escoltat fins el dia d’avui, ja que és un discurs oficial des del 2004 que tingué Rodri Prodi, aleshores president.

La Comissió Europa entra en campanya i es fa visible. Tot i que el dia de la Diada no varen entrar en valoracions i on el mateix discurs de “ no entrarem en conflictes polítics interns sobre l’ordre constitucional d’estats membres” comentà el mateix Schinas el divendres passat. No obstant, el govern espanyol ha tornat a pressionar Jean-Claude Juncker perquè es tornin a pronunciar contra el procés català, com bé ho han fet en aquest mes de setembre David Cameron, Angela Merkel i Barack Obama.

Margaritis Schinas, grec però amb una relació molt estreta amb el Partit Popular espanyol va llegir una frase ja preparada en la roda de premsa que s’ofereix cada migdia a Brussel·les. El mateix ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García- Margallo, estava al corrent de tot el passat dimarts com també ja sabia la seva resposta.

[quote]“si una part d’un estat membre deixés de formar-ne part perquè esdevingués independent, els tractats ja no s’aplicarien al seu territori i es convertiria en un país tercer[/quote]

Res de nou

En cap cas, val a comentar que les declaracions d’ahir del Portaveu no varen ser un anàlisi jurídic oficial sobre “LA” possible conseqüència de la Independència. Tan sols Schinas va obtenir un discurs que es té des del 2004, res de nou i res més. Aquesta és la posició que Juncker va optar en les eleccions europees, de les quals necessitava el suport de Mariano Rajoy per arribar-hi i en la qual hi continuen creient digué Margaritis, sense concretar en cap dels casos, si aquesta expulsió es produiria d’una manera automàtica, immediatament després d’una declaració d’independència.

Aquestes declaracions, en qualsevol dels casos com hem reiterat, no són cap novetat. La Unió Europea és un club d’Estats, on cadascun d’ells preserven i vetllen per la seva integritat territorial i la conservació de l’statu quo. Però a  Brussel·les, fins i tot sorprèn la intensitat i el nerviosisme que la diplomàcia espanyola està fent perquè les institucions europees es pronunciïn, i evidents són els fets que les diferents ambaixades espanyoles exerceixen, no només a Europa, sinó a tot el món, perquè ara més que mai, això va de debò.

Sentit comú

L’amenaça de Schinas, com la de Cameron o la Merkel confirma que Catalunya es troba en un fase de rebuig inicial. “Si Catalunya s’independitza sortirà de la UE i s’haurà de tornar a posar a la cua” digué el primer ministre Britànic, David Cameron. “Hem de garantir la sobirania i la integritat territorial de cada estat i respectar la legalitat internacional” defensà la cancellera alemanya, Angela Merkel. Però no tot són declaracions en favor del “NO”; la realpolitik s’acaba imposant. Les repúbliques bàltiques i Eslovènia van patir també les seves Merkels. Miterrand i González entre d’altres van advertir que mai reconeixerien una Lituània independent ni a la UE.

Actualment, vuit dels 28 membres de la UE estan dintre d’aquest projecte polític europeu  quan aquests no existien i aquesta ja s’havia creat des dels passadissos de Brussel·les. Molts estats i europeistes  ja ho diuen, tot i que se’ls intenti callar des de la diplomàcia espanyola i és que si a Catalunya hi ha un mandat democràtic molt clar a Brussel·les s’acceptarà  amb sentit comú i amb flexibilitat a l’hora de tractar els tractats.