Els autònoms podran desgravar-se els consums domèstics

0
Seu del Ministeri d'Hisenda a Madrid
Seu del Ministeri d'Hisenda a Madrid
Seu del Ministeri d’Hisenda a Madrid

El Ministeri d’Hisenda obligat a permetre que els autonòms es dedueixin els consums de llum, gas i telèfon

 

El Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) acaba d’establir precedent i contradiu així el criteri del Ministeri d’Hisenda. Fins ara, la cartera de Cristóbal Montoro venia denegant la deducció de les despeses de llum, gas i telèfon d’aquells autònoms que desenvolupessin la seva tasca professional a la seves llars. Malgrat que algunes sentències judicials ja havien fallat a favor del treballador, l’Agència Tributària seguia negant aquest dret i enjudiciava aquells que es deduïssin tals consums. I doncs, les sentències només tenien efecte sobre el cas jutjat, però no sobre el criteri d’Hisenda. La novetat, ara, és que la resolució del TEAC és vinculant pel ministeri i d’obligat compliment pels funcionaris de l’administració tributària.

Amb anterioritat a la resolució del TEAC, l’Agència Tributària només permetia que els autònoms que treballessin des de casa es deduïssin de l’IRPF les despeses derivades de la vivenda. És a dir, l’IBI, el impost de les escombraries o la factura de la comunitat de propietaris. En aquest sentit, la norma establerta fixava el límit de la deducció en proporció als metres quadrats de la llar que es destinessin al desenvolupament de l’activitat professional. No obstant això, l’Administració bloquejava la possibilitat de descomptar-se les despeses corrents de llum, o gas. I doncs, afirmaven els funcionaris, no existia una manera clara de definir quins d’aquests consums s’empraven per l’ús privat i quins per l’activitat professional. Aleshores, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, i el Tribunal Economicoadministratiu Regional (TEAR) valencià ja havien contradit a l’Agència Tributària i havien permès als autònoms de les causes jutjades deduir-se tals costos. El criteri a seguir, en aquests casos, era el mateix emprat pels impostos relacionats amb la vivenda. És a dir, es podrien descomptar els consums prorratejats segons els metres quadrats emprats en la tasca professional. Va ser precisament aquesta darrera resolució la que va motivar que el Ministeri d’Hisenda interposés un recurs d’unificació davant del TEAR.

Ara, el tribunal administratiu ha resolt. El criteri vinculant planteja un intermedi entre no permetre les deduccions dels consums corrents, i la de permetre’ls completament. Així doncs, el TEAC entén que si un treballador autònom assumeix uns costos en subministraments per a realitzar la seva feina ha de tenir dret a deduir-se’ls. Tot i així, coincideix amb Hisenda que no existeix una norma clara que permeti especificar quina part dels consums correspon a l’activitat privada o laboral. Per tal d’esbrinar-ho el tribunal administratiu planteja per exemple la següent fórmula: adoptar un criteri que tingués en compte diversos factors. Per un cantó, el metres quadrats emprats per a treballar; i per altre, els dies laborables de l’activitat i les hores dedicades a treballar. I afegeix que la càrrega de la prova correspondrà en tot cas a l’obligat tributari. És en aquest punt, on el Ministeri d’Hisenda guanya al particular. Perquè com pot provar un autònom que una part de la factura de la llum correspon a la seva activitat professional? O per exemple, com prova que durant el darrer mes ha hagut de treballar també els caps de setmana? Per donar resposta aquests interrogants caldrà esperar a que l’Agència Tributària emeti una ordre interna que estableixi els criteris a seguir. No obstant això, el cert és que el TEAC aconsegueix donar seguretat jurídica als treballadors autònoms i obre la porta a la deducció d’aquests costos obligant a l’Administració Pública a permetre-ho. I això suposa una clara victòria dels treballadors vers Hisenda.