Els espanyols declaren a Hisenda més de 90.000 milions d’euros a l’estranger

0
Cristóbal Montor, ministre d'hisenda dèficit
Cristóbal Montoro, ministre d'hisenda en funcions
Cristóbal Montor, ministre d'hisenda
Cristóbal Montor, ministre d’hisenda

Els estats preferits pels ciutadans per albergar els seus béns són Suïssa, Luxemburg i els Països Baixos

 

El model tributari 720 ha permès al ministeri d’Hisenda conèixer més i millor el patrimoni dels espanyols a l’estranger. Avui, per primera vegada, l’Agència tributària ha fet públics els resultats d’aquesta recopilació. Cal recordar que aquest model va entrar en vigor l’any 2013. Segons la normativa tributària els ciutadans estan obligats, també, a declarar aquelles possessions que es trobin a l’estranger; sempre i quan el seu valor superi els 50.000 euros. Doncs bé, les primeres dades històriques han posat de manifest que els contribuents tenen a l’exterior 90.976 milions d’euros. D’aquest import, el 41% es situa a Suïssa, Luxemburg i als Països Baixos. A tall d’exemple, Berna acull 19.867 milions d’euros, el que es tradueix en el 2% del PIB total d’Espanya. En segona posició, Luxemburg aconsegueix 9.972 milions d’euros, i Holanda 7.540 milions. En el rànquing dels destins preferits pels espanyols també hi figuren Regne Unit, Estats Units, França, Brasil o Andorra. En les darreres posicions hi trobem indrets com ara Corea del Nord amb 14.174 euros, o Eritrea amb 47 euros.

Concretament, del total declarat a l’Agència Tributària, 47.013 milions d’euros corresponen a valors i drets. En aquesta categoria, hisenda també hi inclou els títols empresarials. Per ordre de rellevància, després hi ubicaríem aquells productes que fan referència a les accions i participacions a institucions d’inversió col•lectiva; com per exemple, els fons d’inversió. En tercera posició, les comptes bancàries dels contribuents a l’estranger ascendeixen a un import de 15.037 milions d’euros. Finalment, els béns immobles que els espanyols tenen més enllà del sòl peninsular sumen 9.207 milions d’euros. Així doncs, si relacionem conceptes amb destinacions observarem com França, Regne Unit, Portugal i Andorra són els països preferits pels contribuents per adquirir béns immobles. En canvi, si parlem de dipòsits bancaris serà Suïssa l’estat predilecte. I si ens fixem en conceptes tals com les assegurances o les accions en fons d’inversió el país predominant serà Luxemburg.

L’obligatorietat d’informar sobre el patrimoni dels contribuents a l’estranger va entrar en vigor al 2013, en relació a l’exercici 2012. Ara, si sumem els béns declarats durant els dos exercicis anteriors veurem com els ciutadans tenen 126.000 milions d’euros dipositats a l’estranger. Tot i així, abans que s’establís aquesta obligació, ja existien molts contribuents que voluntàriament decidien informar a l’Agència Tributària sobre el seu patrimoni exterior, i per tant, és impossible saber quins béns han aflorat com a conseqüència de l’obligatorietat, i quins no. No obstant això, el Ministeri d’Hisenda continuarà investigant els més de 7.000 contribuents que o bé no han presentat el model 720, quan deurien, o bé l’han complimentat errònia o fraudulentament. Tanmateix, aquestes noves dades permetran a Cristóbal Montoro engrandir les bases imposables dels gravàmens, i conseqüentment ampliar les arques de l’estat.