Rita Barberà i Francisco Camps són dos dels absents més reconeixibles a la banqueta del cas Nóos. És la justicia igual per a tots com va posar en dubte Jaume Matas?

 

El cas Nóos ha marcat molt l’actualitat informativa d’aquesta setmana. Dilluns passat es feia la vista oral en la qual es portaven a terme les qüestions prèvies en el que serà el judici de l’any i pràcticament tots els mitjans de comunicació centraven les seves informacions a saber quin seria el desenllaç per a la infanta Cristina.

A banda de la germana del Rei, el seu marit, Iñaki Urdangarín i l’exsoci d’aquest, Diego Torres, en aquest cas de corrupció estan implicats nombrosos càrrecs públics com l’expresident de les Illes Balears, Jaume Matas; el vicealcalde de València, Afonso Grau; l’exsecretari de Turisme i Esdeveniments de la Generalitat Valenciana, Luís Lobón; i els directius de la Ciutat de les Arts i les Ciències, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado, entre altres. Però sens dubte, els grans absents en la causa són l’exalcaldessa de València, Rita Barberà i l’expresident del País Valencià, Francisco Camps.

En una entrevista l’any 2012 a la Sexta, que el jutge instructor, José Castro, va incloure dins el cas com a prova documental, Matas va alertar que “la justícia no és igual per a tots”. Tres anys després, diferents polítics i magistrats s’alineen amb aquestes declaracions i es pregunten perquè ni Barberà, ni Camps estan imputats quan presumptament es van desviar a l’Institut Nóos 3,5 milions d’euros de les institucions que ells presidien, gairebé un milió i mig més que el govern de Matas.

En aquest mateix sentit s’ha manifestat aquesta setmana el jutge Castro, en una entrevista a la cadena Ser, en la qual ha recordat que va enviar a València “una exposició raonada que avalava que Rita Barberà i Francisco Camps fossin imputats, perquè així ho creia” i ha remarcat que “en la mesura que el Tribunal Superior de Justícia valencià no va atendre la meva petició, que estava en el seu dret de no fer-ho”, des de la seva òptica personal “no hi ha hagut un tracte igualitari” entre els diferents investigats.

 

Tampoc ho entén “ni com a observador imparcial, ni havent estat operador jurídic” qui havia de ser un dels magistrats en el cas Nóos fins que va fer el pas a la política a través de Podemos, l’exjutge Juan Pedro Yllanes que, fins i tot, posa en qüestió “la independència i imparcialitat dels magistrats”, ja que la desestimació de la imputació de Camps i Barberà ha estat una decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

Durant la instrucció de la peça valenciana del cas Nóos, el jutge Castro va veure indicis de possibles delictes de falsedat en document oficial, prevaricació, malversació de fons i frau a l’administració en la mediació dels contractes valencians amb l’Institut d’Urdangarín. Segons l’exposició raonada a la qual feia referència Castro a la Ser, els polítics haurien pactat amb el cunyat del Rei la celebració de tres edicions del València Summit (un congrés dedicat a esdeveniments esportius) i els Jocs Europeus (mai celebrats). Segons l’auto, els contractes s’haurien tancat al més alt nivell polític i després s’haurien adjudicat sense concurs públic, ni publicitat, ni informes econòmics que avalessin la seva utilitat pública.

 

Les institucions que presidien Barberà i Camps van desviar presumptament 3,5 milions d’euros a l’Institut Noos

 

Segons fonts del TSJCV consultades per Diari Català, “Barberà i Camps no van ser imputats perquè no hi ha constància de la seva participació directa i voluntària en una conducta irregular”. L’auto emès pel Tribunal l’any 2013, a més, reconeix que no era estrany una trobada dels, en aquells moments, aforats (actualment Camps ja no ho és) amb Urdangarín, perquè els dos polítics eren els màxims representants del País Valencià i l’exduc de Palma “gaudia de gran predicament social per la seva relació amb la Família Reial i el món de l’esport”. El Tribunal afegeix que “la implicació d’altres institucions i autoritats fa que es dilueixi la participació de Camps i Barberà”.

L’Audiència Provincial de Palma, però, no hi va estar d’acord amb la decisió del TSJCV i el novembre del 2014 va emetre una nova resolució judicial, en la qual tornava a assenyalar directament Camps i Barberà com a hipotètics responsables de la contractació d’Urdangarín sense respectar les vies legals i remarcava que la decisió hauria pogut ser “novament revisada, perquè el TSJCV va indicar que en aquell moment processal no hi havia indicis per a dirigir una imputació contra els citats aforats, però tal declaració no va ser determinant ni va deixar ja definitivament tancada o jutjada la qüestió”.

A més, a l’auto els magistrats de l’Audiència asseguraven que “es podria haver aprofitat la via impugnativa per sol·licitar novament la imputació d’aquests aforats, si alguna de les parts estimava que podrien haver participat il·lícitament d’aquestes contractacions controvertides”.

No ho veuen de la mateixa manera el portaveu del grup socialista a l’Ajuntament de València, Joan Calabuig i la consellera, Sandra Gómez, que malgrat que també troben a faltar aquestes imputacions asseguren que els socialistes valencians, acusació particular en el cas Nóos, sempre havien apostat per la imputació. Segons, Gómez, van fer tot allò que van poder perquè es reobrís aquesta via d’investigació, però remarca que una vegada rebutjada pel Tribunal Superior de Justícia “no vam poder anar més enllà perquè la llei no ens deixa”. Segons Gómez, hi havia “moltes raons jurídiques per imputar Camps i Barberà”, però “també hi havia moltes raons polítiques per no fer-ho”.

Calabuig, per la seva banda, afirma que el PSV respecta la decisió del TSJCV, però no la comparteix i assegura que els socialistes s’han marcat com a objectiu que a més de fer-se justícia, es retornin els diners públics transferits de forma irregular.

Ara per ara, la imputació de Camps i Barberà no és possible, però malgrat això els veurem desfilar pels jutjats, perquè hauran de comparèixer com a testimonis, que a diferència dels investigats (antigament anomenats imputats), els obliga a haver de dir tota la veritat davant tot allò que els preguntin els diferents magistrats.