Els països de la UE limita l’ajuda a França a un “intercanvi d’Intel·ligència”

0
UE no enviara tropas Siria - Diari Català
Militares en las calles de París | Foto: Europa Press

Els ministres de Defensa de la Unió Europea es mostren al costat de França però no tenen intenció d’enviar tropes a Siria

 

La majoria dels ministres de Defensa de la Unió Europea ha limitat el seu suport a França a un intercanvi més gran d’informació d’Intel·ligència entre els països per seguir millor els moviments dels radicals jihadistes després dels atemptats de divendres passat a París, que han deixat un mínim de 129 morts i que han estat reivindicats per Estat Islàmic.

El ministre de Defensa txec, Martin Stropnicky, ha defensat “una cooperació més intensa” en l’intercanvi d’informació d’Intel·ligència entre països. “Inclosa la informació classificada perquè és realment important per saber més sobre els preparatius d’accions terrorista. I és una cosa a considerar molt seriosament”, ha defensat.

“No espero cap contribució en termes de tropes per a França”, ha puntualitzat, però, per deixar clar que França és un país “poderós” i que “té les seves pròpies capacitats” per respondre. “Farem tot el que estigui en el nostre poder per donar a França ajuda i suport”, ha avançat la ministra de Defensa alemanya, Ursula von der Leyden.

El ministre de Defensa grec, Panagiotis Kammenos, ha demanat “decisions” dels vint-i-vuit, i ha insistit que hi ha “una nova situació a Europa” després dels atemptats a França. “Tots hem d’assumir la nostra responsabilitat. És molt important l’intercanvi d’informació entre la UE i l’OTAN”, ha defensat.

“Estarem units. Defensarem la nostra seguretat, la nostra llibertat, la nostra manera de viure. No ens deixarem intimidar i per això ens reunim avui”, ha explicat la ministra d’Exteriors holandesa, Jeanine Hennis-Plasschaert. “La intervenció a Síria ja està ocorrent a través de la coalició encapçalada pels Estats Units i ja és hora que Europa també elevi el to”, ha recalcat.

El ministre de Defensa irlandès, Simon Coveney, s’ha mostrat disposat a compartir més Intel·ligència després dels atemptats de París. “Perquè puguem entendre qui es mou on, dins de la Unió Europea. Des d’un punt de vista irlandès cooperarem plenament amb això”, ha assegurat.

“Ja hi ha molta Intel·ligència que es comparteix entre països, però sospito que demanin més hora (…) per tenir una imatge més completa de qui es mou on a la Unió Europea, què està fent, per intentar tenir perfils de gent que poden estar implicats en el tipus d’atrocitats que hem vist a París”, ha precisat.

Espanya no té “intenció de sumar-se a bombardejos ara com ara i l’assumpte de ‘boots on the ground’ (botes sobre el terreny) no ho vol ningú”, han explicat a Europa Press fonts de Defensa, que han recordat que Espanya ja participa en la coalició contra Estat Islàmic liderada pels Estats Units amb 300 instructors militars per formar a les forces iraquianes.

Els ministres de Defensa de la Unió Europea es reuneixen aquest dimarts a Brussel·les després que el president francès, François Hollande, hagi reclamat que els europeus mantinguin una discussió sobre la clàusula de defensa col·lectiva del Tractat de la Unió en resposta als atacs terroristes de divendres passat a París, que han deixat un mínim de 129 morts i que han estat reivindicats per Estat Islàmic.

“He demanat al ministre de Defensa que discuteixi a partir de demà amb els seus homòlegs europeus a títol de l’article 42,7 del Tractat de la Unió, que preveu que, quan un Estat és agredit, tots els Estats membre han d’aportar-li solidaritat davant d’aquesta agressió”, ha explicat Hollande davant de l’Assemblea Nacional, en què ha proposat prorrogar tres mesos l’estat d’emergència i una reforma constitucional després dels atemptats de París.

L’article 42,7 estableix que “si un Estat membre és objecte d’una agressió armada al seu territori, els altres estats membre li han de donar ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast, d’acord amb l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides”, però “sense perjudici específic de la política de seguretat i defensa de determinats Estats membre”.

Tot i això, el Tractat de la Unió deixa clar que “els compromisos i la cooperació en aquest àmbit seguiran ajustant-se als compromisos adquirits en el marc de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord”, que deixa clar que “seguirà sent, per als estats membre que formen part de la mateixa, el fonament de la seva defensa col·lectiva i l’organisme d’execució d’aquesta”.

Els ministres d’Afers Estrangers alemany, Frank-Walter Steinmeier, i els seus homòlegs luxemburguès, Jean Asselborn i italià, Paolo Gentiloni, han descartat ‘a priori’ l’opció que es recorri a l’article V del Tractat de l’OTAN de defensa col·lectiva, que permet activar una resposta conjunta a l’atac en un aliat.