Els universos paral·lels existeixen i s'influeixen uns a altres

Científics d’Austràlia i EUA publiquen en ‘Physical Review X’ una nova teoria sobre els mons múltiples

Un equip d’investigadors de la Universitat Griffith, a Austràlia, i de la Universitat de Califòrnia, a Estats Units, proposen que els universos paral·lels no solament existeixen sinó que, a més, interactuen entre ells influint-se uns a uns altres amb una subtil força de repulsió. És a dir, que en lloc d’evolucionar de forma independent, aquests mons propers es condicionen. Els investigadors creuen que la seva teoria podria ajudar a explicar alguns dels fenòmens més estranys de la mecànica quàntica.

El concepte d’universos o mons paral·lels fa referència a l’existència de diversos universos o realitats relativament independents, i ha alimentat la imaginació dels creadors de ciència-ficció durant dècades.

Així, trobem nombrosos exemples d’això entre la novel·la de 1884, Planilandia: Una novel·la de moltes dimensions de Edwin Abbott Abbott i la pel·lícula de Robert Zemeckis de 1985, Retorn al futur, en la qual el protagonista viatja al passat i, quan torna, es troba amb un futur alternatiu, per esmentar solament dos casos.

Però, per ventura té aquest concepte una base científica? Sembla que sí, perquè el desenvolupament de la mecànica quàntica (que s’ocupa de l’estudi del món material a escala microscòpica), la cerca d’una Teoria del Tot (que expliqui i connecti tots els fenòmens físics coneguts) i altres hipòtesis de la física actual han fet entreveure la possibilitat de l’existència de múltiples dimensions i universos paral·lels conformant un multivers (un univers compost per múltiples universos).

De fet, segons explicava en Tendències21 en 2007 el físic del Laboratori de Física Subatòmica i de Cosmologia de Grenoble, Aurélien Barrau, des de la ciència “existeixen bones raons per considerar seriosament la interpretació de molts mons d’Hugh Everett”.

Una d’elles és ben coneguda: la paradoxa del gat de Schrödinger. En un experiment imaginari ideat en 1935, es va tancar a un gat en una caixa opaca amb verí. L’animal tenia el 50% de probabilitats de viure o morir, abans que la caixa s’obrís i un observador “col·lapsés” o determinés una opció o una altra. No obstant això, si els universos paral·lels realment existissin, ens diuen els físics, cap d’aquestes dues opcions seria més veritable que l’altra: el gat seguiria viu en un univers i mort en un altre univers paral·lel.

El curiós és que aquesta tercera opció, completament contraintuïtiva, permetria explicar paradoxals qüestions que emergeixen de la mecànica quàntica. Per això, com explica Barrau, la física quàntica “es troba probablement entre les primeres branques de la física que han conduït a la idea del multivers”.

Els universos paral·lels existeixen i s'influeixen uns a altres
La paradoxa quàntica del “gat de Schrödinger” vista des del punt de vista de la interpretació dels universos múltiples.

Universos paral·lels que s’influeixen

Des d’aquesta perspectiva de cerca d’explicacions als fenòmens més incomprensibles de la mecànica quàntica des dels universos paral·lels, treballa un equip d’investigadors de la Universitat de Griffith i el Centre Griffith de

Dinàmica Quàntica, a Austràlia; i de la Universitat de Califòrnia, a Estats Units.

En aquest cas, la qual cosa els investigadors proposen –i en això radica la novetat del seu plantejament- és que els universos paral·lels no solament existeixen sinó que, a més, interactuen entre ells influint-se entre si per una subtil força de repulsió. És a dir, que en lloc d’evolucionar de forma independent, aquests mons propers es condicionen uns a uns altres.

Els científics Howard Wiseman, Michael Hall i DirkAndre Deckert mostren, a més, en un article publicat en la prestigiosa revista Physical Review X, que tal interacció podria explicar tots els elements estranys de la mecànica quàntica que, quan s’aplica a escala macroscòpica, “semblen violar les lleis de causa i efecte”.

Segons un comunicat emès per la Universitat Griffith a través de Eurelakert, el professor Wiseman i els seus col·laboradors proposen més concretament el següent. D’una banda, que l’univers que experimentem és només un entre un nombre gegantesc de mons. Alguns d’aquests són gairebé idèntics al nostre, però la majoria són molt diferents.

D’altra banda, els científics plantegen que tots aquests mons són igualment reals, existint contínuament a través del temps; i que posseeixen propietats precises. Així mateix, assenyalen que tots els fenòmens quàntics sorgeixen d’una força universal de repulsió entre els mons ‘propers’ (és a dir, similars), que tendeix a fer que aquests siguin més dissimiles.

Michael Hall assegura finalment que la seva teoria, batejada com a “Molts Mons en Interacció” (“ManyInteracting Worlds“) podria fins i tot generar una possibilitat extraordinària: provar l’existència d’altres mons (prova que, per cert, també estan buscant investigadors de l’Institut de Física Teòrica Perímetre, de Canadà, amb una simulació informàtica).

Hall explica sobre “Molts Mons en Interacció” que la seva bellesa radica que, “si hi ha un sol món, aquesta teoria es reduirà a la mecànica newtoniana; però si hi ha un nombre gegantesc de mons reproduirà la mecànica quàntica”.

Aquest enfocament per tant, afegeix el físic, prediu alguna cosa nou que no és ni teoria newtoniana ni teoria quàntica.

[quote]Creiem que, en proporcionar una nova imatge mental dels efectes quàntics, (aquesta teoria) resultarà útil a la planificació d’experiments destinats a provar i explotar els fenòmens quàntics[/quote], per exemple, en àmbits com la dinàmica molecular, on juguen un important paper en les reaccions químiques.

Els universos paral·lels existeixen i s'influeixen uns a altres

Pendent de proves

A manera de conclusió, reprenem les paraules de Barrau, que ens diu “bé podria ser que la idea sencera de múltiples universos sigui enganyosa. També que el descobriment de les lleis més fonamentals de la física tornin obsolets els mons paral·lels en uns quants anys o que amb el multivers la ciència estigui entrant en un camí sense tornada”.

[quote]La prudència és una màxima quan la física ens parla dels espais invisibles. Però també podríem trobar-nos davant un profund canvi de paradigma que revolucionaria la nostra comprensió de la naturalesa i que obriria nous camps de possibles pensaments científicst[/quote]

Mentre arriben o no les proves, i per fortuna, en l’univers paral·lel de la imaginació els múltiples mons segueixen generant realitats apassionants.