Antoni Cañete és secretari general de PIMEC i president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat. Denuncia a l’entrevista la innacció del govern envers les PIMEs i la falta de valentia per lluitar contra la morositat de les grans empreses

Fotos: José Luís Gómez Galarzo

 

Des de PIMEC s’han llençat una sèrie de peticions per govern que sorgeixi després del 20D. Una d’aquestes és un canvi de fiscalitat per a les petites i mitjanes empreses. Quins canvis creus que necessita, en aquest sentit, la PIME?

Clarament les PIMEs necessiten un canvi en termes de fiscalitat. Si ens fixem, les grans empreses espanyoles són, alhora, de les empreses més grans del món. Però les nostres PIMEs són més petites que les del nostre entorn i això no és casualitat. Són més petites perquè les condicions en les que treballen no els hi permet el seu creixement. I en aquest sentit la fiscalitat juga un paper clau. Si dissenyes una fiscalitat en la que cada vegada que tens beneficis has de pagar impostos, és com una vaca lletera. Nosaltres el que proposem és un model en el que, davant possibles beneficis de l’empresa, si aquesta reparteix dividends haurà de pagar però si decideix invertir en l’empresa i els treballadors, no hauria de fer-ho.

Si abans de la crisi les empreses haguessin reinvertit els beneficis que anaven obtenint, el que es coneix com capitalització, en el moment de davallada econòmica haguéssim tingut les empreses més capitalitzades del món. Però resulta que abans era més atractiu econòmicament repartir dividends que reinvertir a la teva empresa.

Sí és cert que s’ha fet una reforma fiscal, però clarament aquesta no afavoreix a les PIMEs. És a dir: estem fer reformes però sense anar en la línia correcta de posar solució als problemes d’arrel. Ara per ara les PIMEs tenen una pressió fiscal molt més alta que les grans.

I parlant de emprenedors que pateixen una càrrega fiscal més alta de la que haurien de suportar, on trobem en tot aquest tema als autònoms?

Els autònoms, pobres, estan sempre al final de tot. No només per la pressió fiscal sinó perquè, al inrevés del que succeeix a França i altres països europeus on l’autònom inicia la seva activitat sense quasi càrrega fiscal, a Espanya ha de suportar una càrrega forta, malgrat s’hagin pres mesures importants darrere les quals hi ha estat la reivindicació de PIMEC, entre d’altres.

Quina és la salut de les PIMEs ara per ara?

La crisi iniciada el 2007 ha deixat tocades a les PIMEs i no parlem de les que han tancat. Han patit dos fenòmens alhora: baixada de la demanda i ajustos en els seus marges, que es com dir que pots respirar poc i no menjar gaire. Què passa ara que sembla haver-hi certa recuperació? Que les PIMEs que han sobreviscut a aquest període estan en una posició de certa fortalesa, ja que torna a haver-hi aire i menjar però les PIMEs han sabut viure amb poc.

Una conseqüència negativa de tot això és que no ha pogut haver-hi espai per a la inversió, el que et pot garantir un bon present però és mala estratègia de cara al futur.

Creus que les PIMEs catalanes son competitives a nivell internacional?

I tant. Poso unes dades: Catalunya representa a Espanya el 16% de la població, el 20% del PIB i el 26% de l’exportació. Això ens fa entendre que la capacitat d’exportació, en comparació amb la nostra referència més immediata, es molt major. A Catalunya, a més, el 99% de les empreses són PIMEs, que aporten el 70% del PIB.

En aquest sentit, l’economista Santiago Niño-Becerra denunciava fa pocs dies a una conferència que precisament la baixa competitivitat internacional, així com la baixa productivitat, són les dues manques més importants de l’empresa espanyola. Què en penses?

Primer posem en context a Niño-Becerra, que és d’aquells economistes que se’n va a l’extrem i de l’extrem en fa una noticia. Aportaré una dada: del 2000 al 2010 nosaltres vam créixer en productivitat un 7%, el que és molt. Això sí, en competitivitat pràcticament ens vam quedar a 0. Això significa que, en el moment de rebre la crisi, ha entrat amb molta virulència per no tindre competitivitat. Hauríem d’estar obsessionats amb la competitivitat de les nostres empreses. És cert que darrerament hem guanyat certa competitivitat, tot i que ha vingut de la pitjor manera, amb una baixada de salaris.

Se’ls ha dit a les empreses que s’han de reindustrialitzar però a la vegada hi ha estudis que diuen que les PIMEs espanyoles paguen l’energia més cara de tota Europa. Si a més s’incrementen els impostos, com l’IBI i l’IVA, i la Seguretat Social fins a quatre vegades, com podem parlar de competitivitat? El problema aquí és que els polítics han posat la política per davant de l’economia. Mentre això no canviï el que estem fent és populisme.

 

“En aquest país hi ha impunitat per pagar tard”

 

Un tema on ets protagonista a nivell nacional és en la lluita contra la morositat, tema que també es troba en els eixos que PIMEC demanda al nou govern. A l’octubre vas denunciar al Congrés dels Diputats que les empreses del IBEX35, i més concretament les grans empreses constructores, són les grans moroses del país. Des d’aleshores hi ha hagut alguna resposta política?

Per nosaltres el tema de la morositat és una creuada i, com a tal, té el seu espai i temps. Al 2007 vam anunciar que s’avenia una crisi financera i ningú va fer cas. Poc després vam aconseguir que s’eliminés el “pacte de les parts” per la qual proveïdor i contractant pactaven els dies de pagament i això no era just ja que, a nivell empresarial, no existeix la igualtat. També hem estat al darrere del pacte de pagament a proveïdors i altres temes importants.

En els darrers anys, hem aconseguit que el termini de pagament s’escurci però encara no és suficient. En el sector privat s’ha passat del pagament a 101 dies a 89, encara per sobre del que permet, en teoria, la llei. Al 2014 es dona, per primer cop, que l’Administració paga abans que el sector privat, el que trenca amb aquesta dita que defensa que “mentre l’Administració no em pagui bé, jo no puc pagar”.

És a dir, ens trobem ara per ara un sector privat que va a pitjor en aquest sentit. I per què? Perquè no hi ha cap mecanisme de control sobre ells en termes de morositat. Hi ha impunitat per pagar tard.

Antoni Cañete entrevista PIMEC Diari Català
Antoni Cañete, durante la entrevista

Ets optimista de que el nou govern a Espanya, encara que sigui del Partit Popular, s’enfronti a les grans empreses i imposi un règim sancionador de la morositat?

Em considero un optimista realista [riu]. I com a tal, et puc dir que començar a escalar una muntanya ho podem fer tots. Però a mesura que ens apropem al cim a alguns els hi tremolen les cames i no només pel fred sinó perquè quan miren cap avall els entra vertigen.

La nostra experiència és que a aquest Govern li tremolen les cames a l’hora de posar al seu lloc a les grans empreses.

I tu, que no t’han tremolat les cames, has rebut alguna resposta directa o indirecta d’aquestes empreses de l’IBEX assenyalades com a grans moroses?

Sí. M’han arribat a amenaçar

Quin tipus d’amenaça?

Aquestes empreses s’aglutinen al voltant de SEOPAN, una associació de les empreses constructores. Doncs SEOPAN va fer una nota de premsa en la es dirigien a mi com a secretari general de PIMEC i no com a president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, que era qui els havia assenyalat. Per cert, carreguen contra PIMEC també com a entitat catalana en un moment com el que estem vivint.

En aquesta nota m’acusen de poder estar alterant amb les meves declaracions la confiança dels inversors en aquestes empreses cotitzades que la Plataforma assenyalava. Adverteixen que hauré de fer-me càrrec de les conseqüències que pugui haver-hi i parlen d’emprendre accions legals.

Ja has rebut alguna notificació d’aquestes accions legals?

Encara no. I jo estic desitjant que un tercer analitzi la situació i digui qui té raó. Per què mentre nosaltres diem que Ferrovial paga a més de 500 dies i ells asseguren que ho fan en 53 dies, o ells menteixen o ho estic fent jo.

Ja hem convidat a SEOPAN i Ferrovial per a que ens demostrin que no estem dient les xifres com són. No tindríem cap problema en rectificar però la realitat és que els estudis diuen que les empreses petites paguen bé i les grans malament i per això la mitjana surt per sobre del límit legal malgrat el bon comportament de les petites i mitjanes empreses. Per què el govern intervé a Catalunya per fer pagar correctament a la Generalitat i no intervé en les grans empreses per aconseguir el mateix?

Respecte Catalunya, no són poques les entitats i patronals que han agafat posicionament respecte al procés sobiranista a Catalunya. Quina és la posició de PIMEC?

Nosaltres ja ens vam posicionar quan vam realitzar una enquesta entre els nostres socis. PIMEC està a favor del dret a decidir. Més enllà d’aquest dret a decidir no podem entrar perquè la realitat dels nostres socis, com la realitat social, és plural i alguns estan a favor de la independència i altres no.

PIMEC no és un partit polític. Nosaltres parlem de temes econòmics i, en aquest sentit, denunciem que el que ocorre entre Espanya i Catalunya és una baralla d’elefants. I què passa quan els elefants es barallen? Que l’herba surt trepitjada. En aquest cas, les baralles entre Espanya i Catalunya trobem que, per exemple, els proveïdors de l’Administració encara no han cobrat.

Compartir
Article anteriorEls beneficis de Rocket League arriben als 50 milions
Article següentÚltima jornada de l’Eurolliga amb el liderat en joc
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]