Antonio M. Ruíz: “A Ciutadans no demanem cadires a canvi de vots”

0
Entrevista a Antonio M. Ruiz Ciutadans
Antonio Miguel Ruíz, cap de Ciutadans a El Prat de Llobregat, minuts abans de ser entrevistat per Diari Català | Foto: Adrián Caballero

 

Ciutadans és, sense cap mena de dubte, el partit de moda a l’Estat espanyol. Tot i que té quasi deu anys de vida, la formació liderada des dels seus inicis per Albert Rivera no havia vist fins fa pocs mesos possibilitats reals d’aspirar a quelcom més que el Parlament català. Ara, empentats per uns resultats molt bons el darrer 27S, els militants de la formació ‘taronja’ se senten plens de moral per encarar les eleccions generals de proper 20 de desembre. Especialment ho estan els militants i responsables de Ciutadans al Baix Llobregat, comarca tradicionalment en poder del PSC i que ara ho és de Ciutadans. Antonio Miguel Ruiz és el líder de Ciutadans a El Prat de Llobregat i regidor en aquest Ajuntament, a més de colaborador a l’agrupació del partit al Baix Llobregat. Pot presumir de que el seu partit va guanyar en aquest municipi a les darreres eleccions catalanes.

Diari Català ha volgut entrevistar Ruíz per conèixer millor com estan als ànims a Ciutadans, si existeix alguna estratègia per confirmar el sorpasso sobre el PSC al ‘cinturó vermell’ (àrea metropolitana de Barcelona) i la seva visió sobre els possibles pactes després del 20D.

 

Deus estar molt content pels resultats de Ciutadans el passat 27S, especialment al Baix Llobregat

Com a colaborador de l’agrupació del Baix Llobregat sí, puc dir que es una satisfacció enorme. Vam guanyar a diferents localitats del Baix Llobregat, entre elles El Prat, i a la resta vam quedar segons. Inclús a municipis on no tenim quasi gent treballant-hi per Ciutadans on hem quedat segons.

 

Doncs com a amant de l’anàlisi polític, quina conclusió treus d’haver estat segona força fins i tot a localitats on no disposeu ni d’una agrupació local?

Està clar que les circumstàncies eren excepcionals. Qui no vulgui veure que el 27S era una elecció extraordinària s’estarà posant una bena als ulls. De totes les opcions que hi havia, la que la gent ha considerat com la millor i més clara era Ciutadans. A diferència de a les eleccions locals, a les catalanes prima més la ‘marca’ que el candidat. Tot i que he de dir que si analitzes on hem tret millor resultat el passat 27S dins El Prat de Llobregat, veuràs que ha estat a la zona on treballo i a la zona on visc.

 

Teniu a Ciutadans alguna estratègia especial pensada pel Baix Llobregat de cara al 20D?

La veritat és que si la hi ha, la desconec. Porto a Ciutadans prop de tres anys i mig i no he rebut mai cap argumentari sobre què he de dir. A nivell municipal, per exemple, som nosaltres els que decidim les mocions. Si tenim dubtes sí que ens recolzem en el partit però tenim molta llibertat d’acció. Al ‘cinturó’ es tindrà la presència que s’ha de tenir. A les catalanes va haver-hi diferents actes al Baix Llobregat, però la realitat és que ens movem molt a base de carpes al carrer. No cal que vinguin els líders. El que fem és política de proximitat, tant físicament com a les xarxes socials. Per exemple, si el algun fòrum o grup de Facebook trobo algú amb una queixa o problema, tracto de tenir una reunió amb aquella persona o posar solució al problema. Considero que és part del sou que se’m paga.

 

Per molts, especialment dins el PSC, aquest canvi de ‘cinturó vermell’ a ‘cinturó taronja’ respon a una situació puntual i aposten per una tornada a la ‘normalitat’ gràcies a l’anomenat vot útil de cara a les eleccions generals. Com ho veus?

El primer cop que vam presentar Ciutadans El Prat a la ciutadania, ara farà uns quatre anys, Albert Rivera va dir que el Baix Llobregat era la comarca mes ataronjada de tota Catalunya. I poc a poc s’ha anat tornant taronja. Respecte el vot útil t’he de dir que cada vegada més enquestes donen a Ciutadans segona força en intenció de vot. Psicològicament, aquesta possibilitat de ser segona opció és el que et converteix en vot útil. Una vegada li fem el sorpasso al PSOE, la gent pot entendre que la disjuntiva està entre el PP i Ciutadans. Malgrat reconeixem que una enquesta no és més que una foto fixa, cada vegada més ens estem posicionant com el vot útil per la regeneració i el respecte a les lleis i que no es trenqui Espanya.

 

Això de que la disjuntiva està entre PP i Ciutadans per a molts és com dir que està entre PP i les Noves Generacions del PP.

Però això no és cert.

 

Però molts de vosaltres, tu inclòs, entreu a Ciutadans després de no fer massa que militàveu al Partit Popular.

Si et fixes, quan qui parla de nosaltres és algú proper al PP, qualifica Ciutadans de ser d’esquerres, i a l’inrevés si qui parla és de l’entorn del PSOE o Podemos. A més, això que dius no és del tot cert. El coordinador del Baix Llobregat i candidat al Senat, Xavier Alegre, prové del PSOE, per nomenar un exemple. A Ciutadans no mirem el carnet a ningú.

Al final, la qüestió és que a les enquestes la gent es posiciona al centre ideològic, un centre renovador. D’altra banda, la ideologia no et fa ser ni més demòcrata ni millor gestor. Segons de què parlem, estarem més d’acord amb un partit o amb un altre. A Europa hi ha molts països amb tres alternatives de govern. Nosaltres al Parlament Europeu estem adscrits a una d’elles, la de centre liberal, que a Espanya encara no havia arribat amb força. Com no hi hauran majories absolutes després del 20D, no tenim més remei que entendre’ns.

 

I amb qui t’entens tu millor?

[riu] És una pregunta molt complicada aquesta. Cal veure per a què en cada moment.

 

En el moment de la investidura? Si seguim les darreres enquestes, el 20D guanyaria el PP amb Ciutadans jugant un paper clau.

Et respondré com faria Mariano Rajoy: i si guanya Ciutadans? I si han de ser Mariano Rajoy o Pedro Sánchez els que han de parlar amb nosaltres per a que Albert Rivera sigui el nou president? Sincerament, crec que estem en posició per guanyar.

El fet important de les properes eleccions és que desapareixen les majories absolutes i caldrà fer política de consens, arribant a grans enteses. Jo soc un simple regidor municipal i no puc decidir res, però crec que no és tant important amb qui es pacta com saber què es pacta.

No es pot dir tant clar amb qui vol pactar o a qui vol fer president Ciutadans. Mentre a Andalusia s’està entenent molt bé amb Susana Díaz, a Madrid ho fan amb Cristina Cifuentes. I en cap dels dos casos estem al govern. El nostre paper és fiscalitzador, de control. No demanem cadires a canvi de vots.

 

Una altra cosa que has comentat és que la gent es veu com a referent de regeneració democràtica i garant del respecte a les lleis. Potser el que costa és trobar gent que sapigui alguna cosa més de les que proposeu, no creus?

No. Tenim un equip econòmic que, per exemple, van presentant totes les propostes de Ciutadans al respecte per tota Espanya. Estem desgranant tot el que proposem. Això sí: no prometem allò que no podem complir. Oferir una cosa a la gent que tu ja saps no podràs complir crea desencís.

 

Durant les municipals vas prometre als ciutadans d’El Prat “despertar suaument la ciutat d’un ensopiment induït”. M’agradaria saber què significa i si creus que això pot ser aplicat a les properes eleccions.

Tractaré d’explicar-me. Frank Sinatra diu en una part de la seva famosa cançó New York New York que és la “ciutat on mai es dorm”. Si bé es cert que he vist un canvi a millor en El Prat en els darrers anys, crec que és una ciutat que s’ha quedat desfasada en el temps en comparació amb les ciutats que l’envolten. No és del tot dolent això de diferenciar-te però jo que em dedico al comerç trobo a faltar en El Prat eixos comercials que siguin una referència per a l’oci de l’àrea metropolitana. Considero que es pot donar un impuls important a l’oci d’El Prat. Al nostre programa electoral, per exemple, vam proposar la creació d’eco-equipaments, respectuosos amb el medi ambient i que generi ocupació i més ingressos públics via impostos.

 

I a Espanya cal despertar-la políticament?

No sé que dir. L’altre dia va estar aquí a El Prat el líder del PSOE, Pedro Sánchez. Un conegut meu va anar a l’acte i li vaig preguntar què tal havia anat. El primer que em va comentar va ser que la mitjana d’edat era alta. Amb això que vull apuntar? Que a edats més avançades, el vot es decanta pel bipartidisme. Difícilment a algú que ha votat tota la democràcia a PSOE o PP la portaràs a votar Ciutadans o Podemos. És més, hi ha moltes poblacions on només tenen dues opcions polítiques: PP o PSOE. És a dir, que exceptuant les grans ciutats i àrees metropolitanes, les estructures establertes fan complicat que partits polítics emergents puguin desenvolupar-se en bona part de l’Estat, especialment als petits pobles. D’Altra banda, cal apuntar que hi ha un fort factor sentimental en el vot, cosa que els partits emergents encara no han pogut crear.

 

“Ciutadans no ha vingut per escalfar la banqueta ni ser el recolzament de ningú”

 

No tens por de que Ciutadans sigui una bombolla, un nou UPyD?

Jo veig un partit fort. Pensa que a nivell nacional el partit ha crescut molt en pràcticament un any. Tenim errors de novell i els seguirem tenint. Però l’important és saber rectificar ràpidament. És cert que Ciutadans no pot dir que no sigui personalista, però considerem que per sobre de les persones estan a les idees. Fixa’t que a la primera seu que va tenir Ciutadans a El Prat vam penjar una frase que deia “cap de nosaltres és tant important com tots nosaltres junts”.

No vull pensar que som una bombolla. Hem vingut per quedar-nos, no per escalfar la banqueta ni per ser el recolzament de cap partit. Estem per ajudar i provocar un canvi polític a Catalunya i Espanya.

 

Per cert, fa quatre mesos que ets regidor a l’Ajuntament. Com és l’experiència? Tenies més temps lliure abans?

No et creguis. Jo abans treballava a una empresa familiar on ara encara hi sóc. A més ara suma-li el grup municipal de l’Ajuntament i el partit a nivell local i Baix Llobregat, on també tinc responsabilitats o hi col·laboro.

 

I pots conciliar el teu treball a l’Ajuntament amb el teu treball en aquesta empresa?

És difícil però es pot. Tinc que agrair molt, això sí, als meus caps. Són una empresa familiar, és a dir, petita. Això fa que la meva absència es noti. Tinc que estar demanant favors constants, canviant el meu dia de festa per un altre que em permeti anar als Plens, etcètera. Porto quatre mesos i puc dir que és complicat.

Compartir
Article anteriorMor una nena a Roses
Article següentUna bomba la causa del desastre de l’avió rus?
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]