Erdogan aconsegueix (ara sí) la majoria absoluta

0
Recep Tayyip Erdogan
Recep Tayyip Erdogan

L’amenaça d’inestabilitat motiva el vot per a un executiu fort

El conservador AKP (Partit de la Justícia i el Desenvolupament) ha aconseguit una victòria rotunda a les eleccions parlamentàries de Turquia. El partit de Recep Tayyip Erdogan ha aconseguit 316 escons d’un total de 550 a la Gran Assemblea Nacional, el parlament unicameral turc.

En el total de vot emès, la formació islamista ha assolit el 49,4% dels vots, xifra notablement superior a les eleccions de cinc mesos enrere, quan es va quedar amb un 40%. De fet, els resultats han estat millors del que alguns càrrecs del propi partit d’Erdogan s’esperaven, ja que donaven per fet la necessitat de governar en coalició, cosa que finalment no serà necessària.

El discurs d’alarma exhibit per l’AKP davant els problemes polítics i de seguretat (fa només unes setmanes d’un dels pitjors atemptats de la història turca), centrats en el PKK i Estat Islàmic, a més de l’amenaça d’inestabilitat econòmica en cas de coalició, han estat els principals factors que expliquen el canvi de vot dels turcs en pocs mesos.

El mapa de les eleccions turques d’aquest novembre deixa fins a ‘tres Turquies’: el conservador AKP guanya a una gran majoria de circumscripcions, el CHP (socialdemòcrates laics) treu els millors resultats a l’extrem oest del país, i els nacionalistes kurds de l’HDP s’imposen rotundament al sud-est.

Els kurds han hagut de patir per entrar al parlament turc, obtenint el 10,7% dels vots, ja que la llei electoral turca té un barrera electoral del 10%, quelcom escassament representatiu. Aquest llindar, pensat per reduir la inestabilitat parlamentària, acostuma a ser més baix (no sol superar el 5%; per exemple, al Parlament de Catalunya o al Congrés, aquesta barrera és del 3% dels vots). És per tant una norma que pot distorsionar notablement els resultats.

Amb tot, la majoria obtinguda per Erdogan és insuficient per impulsar el seu canvi constitucional cap a un model semi-presidencial, ja que la llei turca requereix el vot favorable del 3/5 del parlament, 14 escons més dels que té ara.