A Espanya hi ha 13.500 pisos de protecció oficial buits

0

A Espanya hi ha 13.500 pisos de protecció oficial buits

Unes 330.000 famílies esperen el seu pis social

L’últim informe de la Defensora del Poble ha quantificat en 13.500 les vivendes de protecció oficial que es troben sense inquilins. L’estimació es queda molt curta perquè no totes les comunitats autònomes han enviat les seves dades actualitzades.

El Ministeri de Foment va anunciar la creació l’any 2013 d’un registre estatal de vivendes de protecció oficial (VPO) buides. Fonts del departament que dirigeix Ana Pastor indiquen que “es continua treballant” per a crear aquest registre, mitjançant les aportacions de les comunitats autònomes, que són les responsables de dur a terme el “seguiment”. Mentrestant, més de 330.000 demandants esperen en els registres municipals o autonòmics per un habitatge social.

El cas Basc

El Govern basc ha assegurat a la Defensora que no disposava de VPO desocupades i va al·legar que disposava de vivendes “conjunturalment buides”. Encara que només a la ciutat de Vitòria hi ha 423 pisos propietat de l’executiu basc desocupats, segons dades de la mateixa comunitat. El Govern ha aconseguit reduir en dos anys els pisos sense residents des dels 703 amb “mesures de flexibilització”, com el lloguer amb opció de compra o la venda directa, tot i aquests avanços encara queden edificis públics buits.

La plataforma Stop Desahucios d’Àlaba reclama que aquestes vivendes passin a règim de lloguer social. La seva portaveu, Carmen Crespo, assenyala que durant els anys de bonança es van edificar nous barris en la ciutat amb un alt percentatge de VPO. Les reserves de sòl destinades a habitatge social al País Basc, de fet, arribaven fins al 70% de tots els nous desenvolupaments. “Va començar la crisi i moltes famílies no van poder accedir als pisos”, explica Crespo.

La resta d’Espanya

Aquest patró s’ha reproduït a desenes de ciutats. Les necessitats d’habitatge van portar a la planificació de blocs de VPO de compra. Milers d’aquests van ser acabats just quan s’inicià la crisi actual. Tot i els sortejos multitudinaris, els promotors van ser testimonis d’una allau de renúncies. Els compradors no se les podien permetre amb el seus estalvis o eren considerats insolvents. “Hi ha hagut una manca de flexibilitat de moltes administracions. Res les impedia que rebaixessin els preus”, indica Julio Rodríquez, economista i vocal del Consell Superior d’Estadística.

A més a més, en l’època de la bombolla immobiliària els preus de la VPO també van augmentar, i inclús es van buscar figures a mig camí entre la protecció oficial i el preu de mercat per a les classes mitjanes. Com a conseqüència de la brusca baixada del valor de l’habitatge al mercat lliure, el preu de les VPO va quedar desfasat. Segons dades de Foment, en 12 províncies, entre elles Lleida, la vivenda protegida és més cara que la lliure de segona mà, quan en plena crisi era de mitjana un 40% més barata. En nou províncies, com València i Castelló, el preu només és un 10% inferior.

La Generalitat valenciana s’ha vist obligada a rebaixar fins a un 24% el preu d’algunes promocions. A Albaida (València) continuen sense inquilins 64 de les 72 VPO que el Govern va construir l’any 2011. Eva Tormo, consellera socialista de la localitat, creu que la crisi va provocar que aquestes cases quedessin “sobrevalorades, per sobre del mercat”. Fonts de l’Executiu calculen que el Govern valencià disposa de 391 habitatges en venda. Els seus preus anteriors no permetien trobar cap comprador, per això s’han rebaixat.

Tenir un pis buit suposa un cost per a l’Administració. Tormo explica que alguns habitatges han hagut de ser reformats perquè van ser saquejats. Aquest fet delictiu és extremadament comú arreu del territori nacional, per exemple, a Catalunya prop de 200 pisos socials de la Generalitat estan ocupats il·legalment. Per a lluitar contra això, l’Administració autonòmica ha contractat serveis de seguretat privada: només a Barcelona s’ha gastat més de 300.000 euros des de 2011.

Els lloguers socials, una possible solució

L’opció de donar sortida als edificis buits a través de lloguers socials va ser la solució escollida per la Junta d’Andalusia. “Vam posar en règim de lloguer les vivendes de la Junta i vam reclamar a ajuntaments i diputacions que fessin el mateix amb les seves. Molts van mirar cap a un altre costat”, explica la diputada d’Izquierda Unida i exconsellera de Foment Elena Cortés.

També va optar per la mateixa solució la Generalitat l’any 2011, quan va passar totes els habitatges que tenia a règim de lloguer. El secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, assenyala que l’Executiu ha aconseguit reduir el parc públic buit fins a deixar-lo en 980 pisos. “El problema és que es va construir vivenda protegida a zones en les quals gairebé no hi ha demanda”. Sala posa com a exemple dues promocions a Lleida, Torre de Cabdella i Bellpuig, i dues a Tarragona, Torre de l’Espanyol i L’Ampolla, que han sortit al mercat amb un lloguer de 70 euros mensuals.