Rajoy ha assegurat que Espanya acollirà a 1.700 persones de fora de la UE i a 15.000 de Grècia i Itàlia. Unes declaracions semblants a les de setembre. De moment, només hi ha 18 refugiats

Els refugiats tornen a sortir a les notícies. En una entrevista a la Cadena Ser, Rajoy ha recordat que Espanya s’ha compromès a acollir a 1.700 persones de fora de la UE i a 15.000 de Grècia i Itàlia. Unes dades que poc tenen a veure amb els refugiats que han arribat a l’Estat. D’ençà que va començar la crisi dels refugiats, només han vingut 18.

Les declaracions de Rajoy amaguen un rerefons. Malgrat el nombre de refugiats que espera acollir Espanya, ha sigut més precís i ha concretat que “en uns dies” Espanya podrà acollir 435 refugiats, 150 d’ells procedents de Grècia i 285 de Turquia. Per tant, el número inicial varia en funció del que espera acollir en un futur més pròxim.

D’altra banda, la Comissió Europea ha proposat que els governs de la Unió Europea que no vulguin participar en els nous mecanismes d’emergència poden eludir la seva responsabilitat “temporalment” a canvi de pagar una quantitat – es parla de 250.000 euros per cada refugiat refusat-. La intenció és que allò que recapta es redirigeixi als Estats membres que sí acollin refugiats.

 

Paraules que, de moment, no s’han complert

Malgrat que la Declaració Universal de Drets Humans defensa que qualsevol persona que fugi d’una persecució té dret a l’asil i a gaudir-lo en qualsevol país, precepte que també senyala la Convenció de Ginebra, Espanya no és un bon exemple. Realment, ni tan sols la Unió Europea, però el cas espanyol és particular.

En setembre de 2015, quan la crisi dels refugiats era el tema del dia, es va publicar que Espanya acolliria a la totalitat dels refugiats siris, iraquians i eritreus, és a dir, 14.900, de la proposta que li havia fet arribar la Comissió Europea. Soraya Sáenz de Santamaria, en aquell moment, vicepresidenta del Govern – ara, en funcions- va comentar que l’Estat oferia “la màxima col·laboració” i “experiència” a Brussel·les amb l’objectiu d’agilitzar el procés.

La vicepresidenta també va declarar que l’Executiu treballava per garantir l’acollida i “la integració a mig i llarg termini” al país. A més, comentaven que Espanya seria, després d’Alemanya i França, el país que més refugiats acolliria. Unes declaracions que han quedat buides de significat vuit mesos després.

D’altra banda, es va publicar que el Govern va crear una Comissió Interministerial dirigit per Soraya Sáenz de Santamaria. La intenció era fer un complex protocol d’actuació per resoldre diverses qüestions com ara el trasllat en avió des dels països europeus en els quals actualment viuen, o la integració adequada dels nens en el sistema educatiu. Així mateix, es va publicar que el Govern havia establert un crèdit de 200 milions d’euros en els Pressupostos Generals de l’Estat per 2016 per la causa.

 

Ser refugiat a Espanya

De moment, Espanya no ha complert amb el que va prometre. Només 18 persones han arribat al país – estan vivint a Logronyo, Valladolid, Bilbao i Madrid-. Els refugiats prefereixen destinacions com ara Alemanya, Suècia i Itàlia.

Espanya és un dels països on és més difícil sol·licitar asili polític a causa del blindatge de les fronteres, especialment en Ceuta i Melilla. Això ha comportat que molt poques persones puguin presentar les sol·licituds d’asil polític.

L’exemple clar de la situació dels refugiats a Espanya és la del refugiat siri, Ossamah Abdul Mohsen, conegut per haver patit l’agressió d’una periodista en la frontera entre Sèrbia i Hungria. Ossamah va ser recollit per Espanya; ara, denuncia les “traves impossibles” que imposa el Govern espanyol per reagrupar a la seva família i l’incompliment de la promesa governamental de la concessió del seu estatus d’asil amb protecció internacional.

Les paraules de Rajoy a Cadena Ser tornen a posar sobre la taula la crisi dels refugiats. Només el temps dirà si les seves declaracions són certes o si tornen a deixar en evidència a l’Estat Espanyol.