Espanya se situa en la mitjana europea en desigualtat i pobresa

0
Espanya se situa en la mitjana europea en desigualtat i la pobresa

Espanya se situa en la mitjana europea en desigualtat i la pobresa

“L’esquerra usa la desigualtat per perpetrar els seus paradigmes”

La Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (Faes) vol acabar amb la creença estesa que Espanya lidera les estadístiques de desigualtat i pobresa. Segons consta en la radiografia que va presentar ahir, el nostre país -si ben encara té una massa important de persones que no poden accedir a serveis i aliments bàsics- ocupa un lloc intermedi en aquest tipus d’indicadors.

L’informe Pobresa, desigualtat i mobilitat: una perspectiva diacrònica i comparada assenyala que en el període d’abans de la crisi, Espanya registrava el novè lloc de la UE en taxa de privació material severa, per sota no només de països amb menys renda per càpita (Grècia o Portugal) sinó també de països clarament més rics com Alemanya o França. Aquest índex mesura la impossibilitat d’afrontar despeses imprevistes, pagar factures o l’accés a una alimentació variada i, en l’època de crisi, va créixer des del 4% de la població fins al 5,5%. Així i tot, el document assenyala que aquest increment “no és tan substancial com els països abans dits”.

Amb aquestes xifres a la mà, el president de la fundació, José María Aznar, va carregar durament contra l’esquerra “radical o no”, ja que, al seu judici, tracta de “utilitzar la desigualtat per perpetrar els seus paradigmes tradicionals”. En aquesta línia, el president d’honor del PP va criticar el discurs que “hi ha un esbart de rics a la qual cal castigar mentre que la resta de la societat està explotada”. “Aquesta banda ni és tant banda, ni és tan rica”, va ironitzar.

País de propietaris

Al marge dels ingressos, un dels senyals segons Faes, que Espanya no és desigual afecta la fortuna. Segons aquesta variable, el 1% de la població és amo d’un 15% del total de la riquesa d’Espanya, un percentatge en el qual pesa molt que bona part dels ciutadans són propietaris d’un immoble.

L’anàlisi, no obstant això, sí que assenyala factors estructurals que minven el desenvolupament social d’Espanya. El primer d’aquests és l’educació. Faes constata que “un percentatge relativament elevat dels fills replica el nivell educatiu dels pares”. L’enquesta no és intranscendent doncs, com també assenyala el document, els joves pitjor preparats quedaran relegats a ocupacions de baixa qualitat “el que significa baixos ingressos i prestacions”. Però per Faes, aquest problema no es resol amb més recursos. Així, l’anàlisi posa l’exemple de Madrid, “la Comunitat Autònoma amb una menor despesa educativa per càpita però en els primers llocs en rendiment acadèmic”.

A més d’una reforma educativa, la Fundació també estima que Espanya podria guanyar llocs en igualtat a través d’una flexibilitat laboral que acabi amb la dualitat (indefinits i temporals). Finalment, també demanda atallar el sistema de finançament que acabi amb les disparitats en l’accés als serveis públics.