L’Estat Islàmic és actualment el principal grup terrorista jihadista, rellevant així a Al-Qaida. Comparteixen alguns objectius, però les seves estratègies són ben diferents

 

Després de l’atemptat a un hotel de la capital de Mali, Al-Qaida va tornar a ocupar els espais informatius. L’organització terrorista semblava quasi desapareguda per als mitjans occidentals, sobretot des de que, a principis de 2015, Estat Islàmic (EI) va començar a actuar al continent europeu. Segons el sociòleg i professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Torrens, “l’EI ha agafat el relleu en l’hegemonia dins de l’islamisme jihadista”.

No ens pensàvem que podria venir res pitjor que Al-Qaida, i va aparéixer l’Estat Islàmic”, diu el professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la UB David Bondia. Parla de la situació a Europa, on actualment es produeixen els atemptats. Els atemptats a Occident, ja que “ens pensem que només hi ha víctimes d’atemptats a Europa” i es deixen de banda els territoris on aquestes organitzacions porten temps actuant. Així, la raó principal per la qual Al-Qaida ha desaparegut de les informacions és perquè qui té ara més capacitat d’actuar a Occident és l’Estat Islàmic.

la raó principal per la qual Al Qaida ha desaparegut de les informacions és perquè qui té ara més capacitat d’actuar a Occident és l’Estat Islàmic

Si s’hagués d’establir alguna relació entre totes dues organitzacions terroristes es trobaria al 2006 i a Iraq, quan la branca d’Al-Qaida es va rebatejar com a Estat Islàmic després que se’ls hi encomanàs controlar certs àmbits del país i acabessin per controlar el territori. A partir d’allà, va començar el conflicte intern i les escissions, fins que finalment al 2013 i després que la comunitat internacional reconegués EI com a organització terrorista, Al-Qaida va emetre un comunicat aclarint que ni els assessorava ni els hi donava ordres. A partir d’aquí comença una espècie de carrera per aconseguir mantenir l’hegemonia.

Objectius comuns, diferències estratègiques

Ara bé, cal recordar que tots dos grups tenen objectius i ideologies comuns, tot i que tinguin respostes diferents a l’hora d’aconseguir-los. Com remarca Bondia, els dos conviuen i actuen en paral·lel. L’atac a l’hotel de Mali primer, sumat als tirotejos a la mateixa ciutat dies després només serveixen per reafirmar el fet que van a atacar on hi hagi objectius occidentals. I en aquest país, a causa d’una estructura d’estat dèbil, és especialment fàcil cometre un atemptat amb aquestes característiques.

Tanmateix, les principals semblances es troben, segons Torrens, en “la seva ideologia apocalíptica, genocida, racista, antisemita, sexista, homòfoba i repleta de prejudicis que sustenten els seus crims contra la humanitat”. A partir d’aquests trets, desenvolupen tres targets principals, que serien “l’antiamericanisme, l’antisemitisme i l’antioccidentalisme”. Però a l’hora d’assolir-los, posen en marxa estratègies diferents.

Mentre que Al-Qaida ha tingut com a màxima expandir ideologia fora del territori i a través d’atemptats, L’Estat Islàmic va un pas més enllà i no només vol expandir la ideologia sinó que vol controlar un territori on poder implantar-la. Aquí entra el factor de la diferència generacional, tant pel que fa als integrants del grup (l’EI té integrants molt més joves) com per les èpoques en què s’han desenvolupat.

A més, com explica Xavier Torrens, Al-Qaida va perdre força de lideratge arran de la mort de Bin Laden el 2011. A partir d’allà, va començar a haver-hi una pèrdua de pes d’organització, a més d’una pèrdua de l’aplicació de la violència terrorista que fins en aquell moment havia portat el líder de l’organització: els seus objectius eren simbòlics, es fixaven des de dalt i els plans estaven dotats de molts recursos.

“L’EI té molt clar que vol exercir jurisdicció sobre un territori i unes competències sobre la població”

Amb l’Estat Islàmic ha passat el contrari: amb una forta organització i aparell propagandístic ha aconseguit reclutar a molta gent. Tal i com diu Torrens, el lideratge és rellevant fins i tot a l’hora de “l’atracció de joves frustrats que se senten poca cosa i que es radicalitzen perquè desitgen sentir-se herois amb les emocions fortes que els ofereix el fanatisme jihadista”.

Territori i finançament

Les dues veus expertes coincideixen en què la principal diferència entre Estat Islàmic i Al-Qaida resideix en el territori. EI va a crear el seu propi Estat, on pugui establir-hi la ideologia i eliminar aquells que hi van en contra. Per a David Bondia, “no s’està parlant del control del territori”. “L’EI té molt clar que vol exercir jurisdicció sobre un territori i unes competències sobre la població”.

S’ha constituït com un Estat i, segons apunta Torrens, “disposa d’una mena d’exèrcit que provoca i fa guerres”. És incorrecte considerar-ho Estat, tot i les competències que ha agafat, però per a Bondia “Occident cau en la trampa”. Tot i que és a l’Iraq i a Síria on l’Estat Islàmic és més fort, el cert és que també està arribant i començant a operar a àrees on tradicionalment Al-Qaida hi tenia una forta influència, com ha passat a l’Afganistan, Egipte o Líbia.

A això cal sumar-li l’ús del territori per part de cada grup terrorista. Mentre que Al-Qaida sempre ha amagat la seva ubicació i on es trobaven els seus integrants, l’EI reivindica l’espai que ocupen. A més, cada acció d’aquest grup es retransmet i s’amplifica via xarxes socials, el que porta a la crida de nous reclutes. Al-Qaida no ha utilitzat aquest mètode per reivindicar les seves accions.

L’altre punt fort de l’Estat Islàmic, tal i com apunta Torrens, és el finançament. “És l’organització terrorista més milionària de tota la història de la humanitat i d’arreu del planeta”, i amb aquests diners poden organitzar “operacions terroristes de gran envergadura”, a diferència d’Al Qaeda, on el seu finançament ha estat més dispers. Tenen petroli i reserves de dòlars que han robat allà on han anat. Però també cobren impostos i reben donacions d’altres països del Golf, tal i com desenvolupa Carles Grau en aquest article. Amb aquest nivell d’organització i economia, els hi és molt més fàcil poder actuar amb més facilitat.

“Amb les bombes es pot acabar amb els terroristes, però no amb el terrorisme”, diu Bondia. “Cal reconstruir els estats” i conscienciar de que “són víctimes i els hi manquen recursos econòmics”. Tal i com explica Torrens, els països on aquests grups tenen força són aquells on el sistema polític falla: “son dictadures, amb un sistema replet de corrupció que fa que hi hagi espoli dels recursos naturals; prefereixen una guerra abans d’abandonar el poder”.