El 26 de juny és el Dia Internacional de les Nacions Unides en Suport de les Víctimes de la Tortura. A Espanya, hi ha hagut alguns casos polèmics de tortures policials, sobretot, a membres d’ETA

El 26 de juny es proclama el Dia Internacional de les Nacions Unides en Suport de les Víctimes de la Tortura. Així, ho va establir l’Assemblea General de les Nacions Unides amb l’objectiu d’aconseguir l’eradicació total de la tortura i l’aplicació del Conveni contra la Tortura i altres Tractats o Penes cruels, inhumans o degradants.

Segons les Nacions Unides, “la tortura es considera un crim en el dret internacional”, raó per la qual “està absolutament prohibida i no pot justificar-se en cap circumstància”, ja que “destrueix la personalitat de la víctima menyspreant la dignitat intrínseca de tot ésser humà”. A més, asseguren que és l’acte “més avorrible” que poden cometre els éssers humans contra els seus semblants”. “La pràctica sistemàtica i generalitzada de la tortura constitueix un crim contra la humanitat”, sosté la UN.

A Espanya, es podria pensar que la tortura no és un problema. No obstant això, els informes evidencien el contrari. Entre els anys 2004 i 2013, el TEDH va condemnar a Espanya en sis ocasions per falta d’investigació de l’Estat de les denúncies per tortures. L’informe publicat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya senyala que és necessari majors garanties i control que assegurin el compliment del Conveni Europeu de Drets Humans. L’informe, tanmateix, menciona que el problema de la tortura a Espanya es troba en el fet que no és que siguin pràctiques sistemàtiques, sinó que el sistema ho acaba permetent. De fet, són suficients els casos destacats de tortura a Espanya que evidencien aquest mal.

 

Els casos de tortura a Espanya

El passat 31 de maig, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar a Espanya per no investigar suficientment els suposats casos de tortura a membres d’ETA i el seu entorn durant el període de detenció policial incomunicada. El tribunal empara a Xabier Beortegi Martínez, suposat membre d’Ekin i qui va denunciar maltractaments durant el seu arrest per la Guàrdia Civil al gener de 2011. El TEDH ha condemnat que Espanya ha d’indemnitzar a Beotegi amb un total de 23.500 euros.

Dos anys enrere, en el 2014, la justícia europea ja va condemnar a Espanya per no haver investigat de forma “profunda, efectiva i selectiva” les tortures denunciades per Beatriz Etxebarria, membre d’ETA i qui compleix condemna, entre d’altres, per l’assassinat del policia nacional Eduardo Puelles. També va denunciar tortures Unai Ataun, membre de Segi, una organització juvenil que pertany a l’esquerra abertzale. Tots dos van haver de ser indemnitzats per Espanya.

El cas més polèmic, però, va ser el d’Unai Romano, un activista d’ETA. La imatge de Romano, on apareixia amb el rostre destrossat per les suposades tortures que va patir durant la seva estada a les dependències de la Guàrdia Civil de Vitòria, van fer la volta a Espanya l’any 2001. Segons el jove, va estar incomunicat en mans de la Guàrdia Civil quan havia d’haver estat hospitalitzat. Romano va emetre unes denúncies que van esgotar les vies judicials espanyoles sense aconseguir cap condemna. Finalment, va presentar la denúncia en el TEDH en el 2008. En el seu moment, el relator de l’ ONU per la tortura, Theo van Boven, va senyalar que en Espanya “les pràctiques de tortura o tractes cruels, inhumans o degradants continuen succeint de manera més que esporàdica o incidental”.

Un altre cas destacat va ser el de Mikel Soto, detingut en 2002 per presumpta col·laboració amb ETA i presumpte culpable de l’assassinat de José Javier Múgica; on més tard es va demostrar que no estava implicat. Mikel Soto va denunciar les tortures que va patir. El seu cas és un més dels que es viu a Espanya, ja que es calcula que, des de l’any 2004, s’han viscut més de 6.600 casos de tortura o maltractament policials; unes pràctiques que continuen, ja que no s’investiguen de manera suficient.