Exposició, ‘La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004’ al Palau de la Virreina

0
Palau Virreina | Diari Catala
Foto: MECD.ARCHIVO FOTOGRAFICO AGUSTI CENTELLES

L’exposició testifica la transformació urbana de Barcelona

L’evolució urbana de Barcelona protagonitza l’exposició ‘La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004‘ al Palau de la Virreina de la ciutat, ocupat per un miler d’objectes entre imatges, àlbums, postals, llibres, pel·lícules i documentals.

El comissari, Jorge Ribalta, ha declarat a Europa Press que “és un resum històric de les històries paral·leles de l’evolució urbana de la ciutat”, i que ell ha pres com a límits d’aquest urbanisme el Pla Cerdà i la projecció del Fòrum.

“és un resum històric de les històries paral·leles de l’evolució urbana de la ciutat”

A les parets de La Virreina pengen, des d’aquest dimecres fins al 26 juny, imatges de grans fotògrafs com Henri Cartier-Bresson, August Brauneck, Robert Capa, Charles Clifford, Braume, Bill Brandt, Agustí Centelles, Francesc Català-Roca, Pau Audouard, Xavier Miserachs, Joan Colom, Joan Foncuberta i Oriol Maspons, entre molts d’altres.

Instrument del poder

“Hi ha moltes obres mestres, però no és una exposició d’obres mestres, sinó de com la fotografia és un instrument dels poders per crear discursos i opinió pública”, ha defensat el comissari.

Al llarg de 18 sales es plantegen sis moments clau en la història de la ciutat: el Pla Cerdà i l’Exposició Universal; l’obertura de la Via Laietana, la reforma de Montjuïc i l’eclosió de la retòrica del Modernisme; els anys trenta i la Guerra Civil; la Transició; la recuperació de la ciutat i el moviment veïnal, i les noves lluites socials.

Tots els anys continguts en aquest període es materialitzen al Palau de la Virreina amb un reguitzell d’imatges –en la seva majoria petites– que documenten també una “història de la fotografia”, ja que van des dels primers daguerreotips fins a la fotografia contemporània.

Ribalta ha explicat que la seva selecció de petites imatges intenta respectar la història de la fotografia, que fins als anys vuitanta del segle XX era de petit format, i no va ser fins al XXI quan es va estendre més a un gran format.

També ha defensat la gran quantitat d’imatges per una convicció sobre el que és i no és la fotografia: “Es fa en sèries, campanyes i tasques en una producció massiva i serial. Si no s’entén això, no s’entén la fotografia”, que no és una imatge estètica, sinó un coneixement construït, ha dit.

Darrere de les gairebé 1.000 obres de l’exposició es troben les peces de 58 prestadors, majoritàriament catalans, però també de Madrid, Salamanca i Pamplona, i també de Londres, Lausana, París i Nova York, mentre que han participat en el projecte 38 institucions i 20 col·leccionistes particulars.

Berta Sureda: ‘Memòries amagades’

En unes declaracions a Europa Press, la comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda, ha explicat que aquest projecte –programat per l’equip de govern anterior– encaixa a la perfecció amb la nova línia de l’equipament perquè mostra “les memòries més amagades de la ciutat”.

Ha celebrat que l’exhibició doni veu als moviments feministes, veïnals, llibertaris i de contracultura sorgits des del 1860 a Barcelona, i ha aplaudit que aquest projecte no sigui només expositiu, sinó d’investigació de la imatge.