El conjunt de Xavi Pascual té un repte gairebé impossible a l’Eurolliga i la lliga podria “salvar” una altra temporada en blanc

Ha passat molt de temps des d’aquell 27 de desembre, quan el FC Barcelona Lassa guanyava, amb una exhibició, al Real Madrid en el Palacio. Semblava acabar-se el malson i començar la il·lusió d’un nou projecte que tenia la Supercopa del mes d’octubre com a punt de partida.

Però la realitat és molt diferent. En el mes de gener, amb la lesió d’Arroyo i un Top 16 duríssim, han tornat els fantasmes al Palau. L’equip no convenç, els jugadors que haurien de ser referència no rendeixen al nivell exigit i Xavi Pascual és incapaç de trobar la tecla de la línea ascendent. 

El fracàs de la Copa del Rey, un punt més en una trajectòria que no dóna peu a l’optimisme, ha pogut ser la sentència de Pascual. Tot i la confirmació de la seva continuïtat per Joan Creus, qualsevol derrota a partir d’ara pot ser definitiva. També una eliminació al Top 16 de l’Eurolliga (possible veient l’actual balanç i l’exigent calendari), que suposaria una decepció terrible.

¿Quines són les claus d’aquest mal rendiment? En primer lloc, la “crisis” d’Ante Tomic, que ha empitjorat les seves xifres individuals i ja no és un pilar fonamental a l’atac blaugrana; en segon lloc, la feblesa defensiva, un dels aspectes que més destacava en els equips de Pascual i que actualment ha desaparegut; en tercer lloc, la falta d’orgull, quan les coses no surten no hi ha cap jugador que arengui al vestuari i faci un crit a sobre la taula. I en quart i definitiu lloc, l’absència de rols, qui és ara mateix el líder? Qui és el sisè home? Quin és el quintet titular indiscutible? Moltes preguntes sense respostes.

La realitat del FC Barcelona Lassa és complexa. A l’Eurolliga, sense marge d’error; a la lliga ha perdut contra Baskonia i Valencia (tot i que ha vençut al Madrid, que ara anirà a més després d’endur-se la Copa), però veurem amb quin estat d’ànim arriba als Playoffs.

El futur és incert, però segueix depenent del Barça.