El dia que Felipe González va aplicar l’article 155 de la Constitució

0
La Constitució Espanyola és l'element principal de l'argumentari del govern espanyol envers el desafiament sobiranista | Foto: Youtube
La Constitució Espanyola és l'element principal de l'argumentari del govern espanyol envers el desafiament sobiranista | Foto: Youtube
La Constitució Espanyola és l’element principal de l’argumentari del govern espanyol envers el desafiament sobiranista | Foto: Youtube

 

El president González va amenaçar formalment les Illes Canàries amb la suspensió de l’autonomia el febrer de 1989

 

Els darrers mesos es parla –i més que se’n parlarà en els propers- de la possibilitat (llunyana però existent) de que el Govern espanyol acabi aplicant l’article 155 de la Constitució per suspendre l’autonomia catalana en cas que el desafiament sobiranista continuï endavant. L’article diu explícitament que l’Estat té la potestat per obligar una Comunitat Autònoma al “compliment forçós de les seves obligacions” si l’actitud de la Comunitat no complís les obligacions derivades de la Constitució o “atentes greument contra l’interès general d’Espanya”. Per a molts juristes, aquest article encaixa dins una interpretació restrictiva de les intencions de la majoria del Parlament sorgit de les eleccions del passat 27S. Adverteixen també, que l’aplicació d’aquest article podria comportar un conflicte polític de greus conseqüències.

És per aquest motiu que ni tan sols el Govern de l’Estat contempla aquesta possibilitat com real, tot i que els hi serveix com a darrer pla i per a calmar als sectors més unionistes de l’Estat. Això sí, en cas que el Govern espanyol fes un requeriment a Catalunya sota la amenaça de l’aplicació d’aquest article, no seria el primer cop que això succeix en una Comunitat Autònoma en la democràcia espanyola.

Tirant bastant enrere en el temps, fins febrer de 1989, ens trobem el primer, i unic cas, en que l’Estat va amenaçar formalment amb la suspensió de l’autonomia. Va ser el govern de Felipe González i la Comunitat ‘víctima’ va ser les Illes Canàries.

La història és aquesta: el Tractat d’Adhesió a la Comunitat Europea, signat per Espanya quatre anys abans, obligava a l’Estat a eliminar qualsevol aranzel cap a la resta de països que formaven la CE. Lorenzo Olarte, president de les Illes en aquell moment, no volia treure aquests aranzels. Les Illes vivien uns mesos complicats en quant a la seva situació econòmica, ja que els diferents tractats signats amb Europa i la seva situació singular davant la CEE no beneficiaven, segons els insulars, els interessos de Canaries. La negativa a retirar aquests aranzels n’era un capítol més dels estira i arronsa que mantenien el govern de Canaries i el de l’Estat. És més, aquesta situació li havia costat al desembre de 1988 el carrer de president de Canàries a Fernando Fernández, que va perdre una moció de confiança que ell mateix havia presentat.

Segons informa Eldiario.es, només prendre possessió del càrrec com a nou  president, Lorenzo Olarte va trucar al aleshores ministre d’Economia, Carlos Solchaga, per recordar-li que era l’Estat i no la Comunitat de les Illes Canaries qui havia d’iniciar el ‘desarmament’ dels arancels. Segons aquest digital, Solchaga ni va agafar el telèfon. Durant el gener de 1989, Olarte va protagonitzar diverses sortides de tó, com quan va dir que “Madrid se va a enterar de lo que vale un peine” o quan va afirmar que Canaries el que necessitava era ser un Estat de Lliure Associació, com ho és Puerto Rico respecte els EUA.

Al febrer el conflicte va arribar al seu punt àlgid. Felipe González va redactar durant un Consell de Ministres el requeriment necessari per a les Illes Canàries, amenaçant al govern insular amb la suspensió de l’autonomia segons l’article 155 de la Constitució. Davant aquesta amenaça, el govern canari va anar poc a poc retrocedint en les seves declaracions i, al març, va presentar una proposta amb nous tipus impositius, que s’adequava a l’exigit per la Comunitat Europea.

Aquest ha estat l’únic moment de la història de la Constitució Espanyola de 1978 on s’ha arribat a amenaçar formalment amb l’aplicació de l’article 155. A Catalunya encara no s’ha vist amenaça formal i, si hi hagués, caldrà veure si la resposta del Parlament i el govern de la Generalitat seria la mateixa que la canària al 1989. Les conseqüències polítiques, sens dubte, serien més greus que les que va tenir l’amenaça de Gonzalez fa ja 26 anys.

Compartir
Article anteriorUn mínim de nou morts pel pas del tifó Lando
Article següentMossos detenen a Barcelona el ‘violador del cúter’
Adrián Caballero
Redactor en cap. Periodista especialitzat en política amb experiència a mitjans com El Temps, Tribuna Interpretativa i Report.cat, entre d'altres. [email protected]