Fernández Teixidó diu adéu a 23 anys a CDC

0
Fernandez Teixidó renuncia en CDC fractura
Fernández Teixidó, a una imatge d'arxiu | Foto: Europa Press

Antoni Fernández Teixidó ha posat fi a 23 anys de militància a CDC, ja que assegura que no se sent representat pel nou partit PDC

L’exconseller i representant de l’ala més liberal de l’antiga CDC, Antoni Fernández Teixidó, ha decidit posar fi a 23 anys de militància del partit, ja que no se sent representat per l’aposta independentista i republicana del Partit Demòcrata Català (PDC) que, segons la seva opinió, no es diferencia de l’orientació d’ERC.

La decisió de Teixidó, que ha exposat ell mateix en un article aquest dimecres a La Vanguardia recollit per Europa Press, arriba mesos després que ja renunciés als càrrecs a CDC per “discrepància política” quan es va oposar a la declaració de començament del procés sobiranista i dos dies després de la refundació del partit al PDC.

Per a Fernández Teixidó, objectius del PDC com la independència, la República, la declaració unilateral amb matisos i un nou Estat català no li han generat cap sorpresa, tot i que ha afegit que aquesta “no era la pretensió” de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas.

Segons ell, Mas volia fórmules “més ambigües per crear un partit nacional d’ampli espectre”, destacant que l’aposta per un sobiranisme, diferenciat de l’independentisme, era amb la transversalitat política l’aspiració dels dirigents que han enterrat CDC.

“Sempre he pensat que no ho aconseguirien”, ha apuntat Fernández Teixidó, malgrat considerar que, des del congrés de Reus el 2012, gran part de dirigents convergents han treballat per a aquest desenllaç.

 

Sense autocrítica

Tot i això, ha constatat que l’estratègia de l’extinta CDC l’ha portat a tenir de 62 a 30 diputats, li ha costat més de 600.000 vots sense fer cap autocrítica i a acabar amb el partit fundat fa més de 40 anys, a més de lamentar que s’hagi perdut “una part substantiva de dirigents provats” del partit.

Tot i que ha admès que els casos Palau i de l’expresident Jordi Pujol han afectat negativament el partit, ha assegurat que s’ha preparat amb cura una generació de quadres per defensar “un independentisme que no té molt a veure amb la tradició de Convergència”, malgrat afegir que la classe política espanyola ha ajudat a madurar el rebuig de la societat catalana.

Segons la seva opinió, el procés sobiranista ha empès el centrisme català cap a l’esquerra i, en el cas de Convergència, “ho ha fet irremissiblement”, possibilitant, sense voler-ho, la creixent hegemonia d’ERC.

L’exconseller ha advertit que els republicans ho han aprofitat, després d’assegurar que no troba diferències de grau entre ERC i el PDC, al marge de la seva aspiració per ocupar un espai central de la política catalana.

Amb tot, ha recriminat que l’aposta del PDC no és la del carril central de la política catalana perquè neix “com a representant de l’esquerra moderada independentista“, fet que el portarà a una confluència política i organitzativa amb ERC que creixerà.

“La disputa serà pel lideratge i el poder. Dos equips de dirigents amb orígens diferents batallant asprament per l’hegemonia del mateix espai electoral”, ha augurat.

 

Orfandat política

Per a Fernández Teixidó, una part important de l’electorat català es veu abocat a l’orfandat política perquè, segons la seva opinió, n’hi ha molts que són de centre “que no se senten independentistes, que no s’identifiquen amb les esquerres i no creuen que el republicanisme hagi d’estar al centre de les seves preocupacions”.

Per aquesta raó, ha argumentat que ha d’acabar amb 23 anys de militància catalanista a CDC i, malgrat les discrepàncies d’aquests últims temps, ha expressat el seu respecte i agraïment per l’etapa viscuda.

“És el moment, amb el cap fred, l’esperit inquiet i la voluntat de Servei, de fer noves coses per al país. Cal un impuls polític diferent i combatiu per treballar per una Catalunya forta amb seny”, ha conclòs.