Christine Lagarde, presidenta de l'FMI. rebaixa |Font: Wikimedia
Christine Lagarde, presidenta de l'FMI |Font: Wikimedia

L’ens internacional rebaixa per primer cop des del 2013 la perspectiva de creixement espanyola, i la situa en el 2.6%

El Fons Monetari Internacional acaba de publicar la seva nova edició de l’informe ‘Perspectives Econòmiques Mundials’. Un text que analitza la situació econòmica d’aquest any i del proper, i que no augura dades positives, ja que ha rebaixat les perspectives de creixement de l’economia mundial. I doncs, en general, ha revisat a la baixa les estimacions realitzades el passat mes de gener. De fet, ara fa dos mesos ja va limitar el creixement del desenvolupament de gran part dels països. Així doncs, l’organització internacional pronostica, ara, que enguany l’augment de l’economia mundial serà del 3.2%; mentre que ara fa dos mesos era del 3.4%. Per altre banda, augura que pel 2017 l’economia creixerà a un ritme del 3.5%, un dècima menys del previst el passat mes de gener.

En roda de premsa, l’economista en cap de l’FMI, Maurice Obstfeld, ha advertit que la recuperació global avança “a un ritme encara més lent i fràgil”. Conseqüentment, ha insistit, les “nostres projeccions continuen sent progressivament cada vegada menys optimistes”. I Espanya no n’és l’excepció. Tot i que s’ha de remarcar que la rebaixa del creixement econòmic espanyol ha estat molt suau. De fet, l’organització econòmica ha disminuït en una dècima el seu creixement, tot passant del 2.7% al 2.6%. Mentre que per l’any vinent les perspectives han restat invariables. I quins són els motius d’aquesta modificació baixista? Doncs bé, l’organització creu que el fre del creixement es deu principalment a la caiguda de la demanda a nivell global, sobretot en l’àmbit de les matèries primeres. Un fet que també ha comportat que s’hagin realitzat menys intercanvis comercials.

Aprofundir en les polítiques monetàries

L’organització que presideix Cristine Lagarde té clar que a major incertesa i menor ritme de creixement majors riscs. És per això, que a les economies desenvolupades els hi demana més polítiques monetàries acomodatícies, i una aposta clara per la inversió en infraestructures. I per tant, mesures de política monetària expansiva. I doncs, alguns sectors comencen a dubtar ja de les possibilitats reals que resten als Bancs Centrals d’estimular l’economia. Tot i això, l’entitat ha demanat al Banc Central Europeu que continuï mostrant una voluntat ferma d’utilitzar tots els instruments que tinguin disponibles. L’ens, també, ha volgut advertir que el Brexit podria comportar greus riscs per l’economia, ja que podria alterar les relacions comercials existents entre el Regne Unit i Europa. Finalment, i com a única nota positiva, l’FMI ha revisat a l’alça les dades de creixement de l’economia xinesa. En efecte, s’espera que el gegant asiàtic creixi a un ritme del 6.5% enguany, i el 6.2% l’any vinent; dues dècimes més del previst el passat mes de gener. Ara caldrà veure com reaccionen els mercats a aquestes previsions.