França: estat de mobilització permanent

0
Llei El Khomri França
Una estudiant durant una de les mobilitzacions contra la Llei El Khomri |Foto: Reuters /Jean-Paul Pelissier

La situació a França és cada cop més tensa: el govern no vol rectificar i les mobilitzacions convocades són cada vegada més nombroses

El govern francès va decidir posar en marxa una reforma laboral – coneguda com a llei El Khomri – molt semblant a l’espanyola impulsada pel PP i que retallava de manera important els drets dels treballadors francesos. Un dels articles que més protestes ha desencadenat ha estat el segon, que si queda tal i com està plantejat ara suposarà la pèrdua de l’essència de la legislació laboral francesa, on es troba per exemple la jornada de 35 hores.

La reforma ha fet aixecar la població francesa, que porta des d’inicis del mes de març als carrers reclamant la paralització de la llei. En una d’aquestes aturades va sortir el moviment Nuit Debout que dos mesos després encara resisteix a la plaça de la República. Mentrestant, s’han convocat tant vagues generals com vagues sectorials, que han deixat o deixaran el país paralitzat.

Els sindicats havien perdut força, com a la resta d’Europa, però en aquests mesos de protestes han tornat a guanyar capacitat de mobilització i suport, sobretot el primer sindicat de França, la CGT. Han aconseguit un gran èxit en les convocatòries de vagues sectorials, com la d’energia – que va deixar sense petroli les gasolineres – i la de transport, que probablement paralitzi la ciutat per l’Eurocopa.

François Hollande perd cada vegada més suports entre la població, però també entre les seves files. Tot i que n’hi ha molts que aposten per seguir endavant amb la reforma laboral tal i com està plantejada, altres com el cap del Grup Parlamentari Socialista, Bruno Le Roux, volen canviar l’article 2 de la llei i treure-li tant poder atorgat a les empreses.

François Hollande perd cada vegada més suports entre la població, però també entre les seves files

Tant el president de la República francesa, com el primer Ministre Manuel Valls, han declarat durant les últimes setmanes que faran “tot el possible” per desactivar les vagues convocades. “Estic decidit a utilitzar tot el que permet la llei per als desbloquejos”, va dir la setmana passada el primer Ministre francès.

Les càrregues policials en les últimes manifestacions han estat més fortes que en d’altres, fins al punt de retenir a periodistes que feien el seu treball. També s’ha viscut un augment de la violència dels cossos de la policia en els desallotjaments dels idignats de la plaça de la República.

Tanmateix, el Govern francès segueix mantenint el seu discurs de que “hi ha una majoria de sindicats favorables a la reforma”, uns sindicats “que negocien, que participen a les reformes”, mentre que els altres només creen conflictivitat social, segons la versió oficial.

 

La CGT, una “organització minoritària” amb molta capacitat

“Pot una organització minoritària bloquejar un país?”, es preguntava el Govern. Parlaven de la CGT, que s’ha constituït com a primera força sindical mobilitzadora del país. Ha aconseguit aturar o deixar funcionant a baix rendiment les refineries franceses i bloquejar algun dels ports.

A més, s’han convocat diverses aturades del sector de transports, que van començar a la capital el passat dijous però que s’estendran durant els propers dies. Una d’aquestes jornades de vaga coincidirà amb l’inici de l’Eurocopa el 10 de juny i s’aniran donant durant tot el mes, fins que acabi el torneig. La idea és que funcionin quatre de cada deu trens de la companyia estatal, però el govern intentarà posar mesures alternatives per no fer notar la vaga.

No se sap fins quin punt serà factible ni si ho podran posar en marxa, però tot i que ho aconseguissin hi ha moltes més aturades convocades. Una d’elles és en el sector dels controladors aeris, que ja havien fet vaga en altres ocasions i que en l’última vaga hi han estat tres dies.

Una d’aquestes jornades de vaga coincidirà amb l’inici de l’Eurocopa el 10 de juny

Els sindicats, a més, reben el suport de les persones que encara segueixen a la plaça de la República. Tot i que tenen molts paral·lelismes amb el Moviment 15-M de l’Estat espanyol, un dels trets diferencials és que reben i donen suport als principals sindicats del país.

Podria semblar que Nuit Debout ha perdut força, però ja s’han complit dos mesos en què cada dia han ocupat la plaça, des de primera hora de la tarda i fins les 12 de la nit. En aquest temps, s’han constituït més de 80 comissions que estan actives i que actuen en diferents àmbits. El que volen, diuen, és reapropiar-se i resignificar l’espai públic.

Cal tenir en compte que la Plaça de la República és on se celebren gran part dels actes oficials i per on hi passen més turistes. Tanmateix, van avisar que segurament per l’inici de l’Eurocopa no s’hi establirien a causa del gran control policial que hi haurà i tots els actes que hi organtizaran, però tenen clar que hi tornaran i que seguiran amb les accions.

 

Futur incert per al Govern francès

Totes aquestes protestes s’emmarquen en un període excepcional per a la política francesa: a menys d’un any per a les presidencials, François Hollande només satisfà al 14% de la població francesa i tot i així vol seguir endavant amb una llei que provoca el rebuig de quasi el 60% dels enquestats.

François Hollande entrava com a aire fresc després dels anys de mandat del conservador Nicolás Sarkozy, però ha acabat per ser un perpetrador de les polítiques neoliberals engegades pel seu predecessor, anant fins i tot més enllà amb lleis com la El Khomri.

Tot i que cada vegada va perdent més suports, Hollande no desacarta aprovar la reforma laboral al juliol i per decret. Fer això suposaria un cop molt dur abans d’unes eleccions a un partit que porta en crisi des de la sortida de François Miterrand a finals dels anys 80. Alguns mitjans apunten que dins el mateix partit demanen la dimissió de Manuel Valls, però les conseqüències de la posada en marxa d’aquesta llei estan encara lluny de conèixer-se.