Francesc Homs, declara aquest dilluns de manera voluntària davant del TSJC. Ho fa voluntàriament perquè és aforat i només pot ser interrogat com a investigat pel TS

 

La causa del 9N s’apropa cada vegada més a Madrid. A part de l’expresident, Artur Mas, l’exvicepresidenta, Joana Ortega, i l’exconsellera d’Educació, Irene Rigau, els fiscals també han demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que insti al Tribunal Suprem (TS) a investigar l’exconseller de presidència de la passada legislatura, Francesc Homs, per desobediència al Tribunal Constitucional (TC). Però mentre el TSJC resol si remet o no el cas d’Homs al Suprem, li ha donat la possibilitat de declarar de manera voluntària i amb un advocat davant del jutge que investiga el cas, cosa que farà demà a partir de dos quarts de deu del matí.

Actualment Francesc Homs és membre del Congrés dels Diputats i per tant és aforat, motiu pel qual el TSJC no el pot interrogar com a investigat (antic imputat) i ho ha de fer el Suprem, que és un tribunal de més rang. De seguida que Homs va tenir coneixement que se li oferia la possibilitat de declarar voluntàriament davant el TSJC, va acceptar la proposta. Homs assegura que ho fa, perquè no té “res a amagar” i remarca que aprofitarà “qualsevol oportunitat que tingui per declarar en la circumstància que sigui”. Homs també afirma que tot el que es va fer el 9N era “perfectament legal i responia al mandat del poble de Catalunya a través del Parlament”.

Però demà Homs no estarà sol al TSJC, perquè l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis es concentraran davant de les portes del Palau de Justícia de Barcelona en un gest de suport a l’exconseller.

Malgrat que els fiscals demanen que el Suprem investigui Homs, consideren que la seva “actuació puntual no és inseparable” de la conducta de Mas, Rigau i Ortega, per tant, creuen que l’expresident, l’exvicepresidenta i l’exconsellera han de seguir sent investigats pel TSJC. Però el jutge instructor no ho veu de la mateixa manera i creu que la investigació no es pot separar perquè considera que la conducta d’Homs no seria “marginal” en el procés. Fonts judicials comenten que un altre possible motiu pel qual el jutge instructor no voldria que se separés la instrucció és per evitar resolucions contradictòries, és a dir, que el Suprem consideri la conducta d’Homs com a desobediència i el TSJC no ho vegi així en la conducta de Mas, Rigau i Ortega, o viceversa.

 

Homs: “tot el que es va fer el 9N era perfectament legal i responia al mandat del poble de Catalunya”

 

La petició d’investigació d’Homs

Els fiscals que porten el cas, Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres, basen la seva petició d’investigació en la presumpta acció penal d’Homs en el marc dels contractes informàtics que van servir perquè la Generalitat deixés a punt els ordinadors portàtils que es van fer servir als col·legis electorals. Segons els magistrats, l’exconseller va tenir un “comportament conscient i intencionat d’indubtable transcendència” perquè tots els preparatius seguissin endavant malgrat la prohibició del TC dictada el 4 de novembre.

Segons els fiscals, el mateix 4 de novembre, l’empresa informàtica va preguntar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), encarregat de la part informàtica del procés, si havia de seguir endavant amb el contracte. Tres dies després, el govern li va respondre mitjançant una carta signada per Homs, com a màxim responsable dels serveis jurídics de la Generalitat, on es deia a l’empresa que seguís endavant, perquè la resolució del TC no l’afectava, i que havien pres la decisió després d’informes jurídics interns i externs. A més, alertava l’empresa de les possibles conseqüències legals si incomplia el contracte.

El magistrat instructor del cas va requerir a la Generalitat que els reenviés aquests informes jurídics, però el govern no els ha aportat. Per tot això, es considera que Homs hauria de ser objecte d’investigació.

Després de la declaració de l’exconseller, el TSJC hauria de fer un informe raonat i, si veu que hi ha indicis de desobediència, hauria de traslladar-lo al Suprem. Abans però, haurà de decidir si manté la posició proposada pels fiscals de separar la investigació d’Homs i la de Mas, Rigau i Ortega o enviar la causa sencera al Tribunal Suprem.